La història del poble valencià sembla sols puga ser comptada fent referència a batalles, a guerres on fórem perdedors front un enemic foraster, castellà o castellanitzant sempre. Malgrat això, però, la realitat és què el poble valencià mai no li ha declarat la guerra a cap altre poble. Som un poble pacífic, treballador i que li agrada gaudir la vida com a bon mediterrani que és.

Però són els qui volen el conflicte, els qui viuen del conflicte, els qui sense el conflicte no són res els qui ens parlen sempre de batalles, abans bèliques i ara de l’aigua, la batalla de València….i ens emboliquen en divisions estratègiques, calculades i fraticides. Ara, la darrera, promet ser també ferotge: la de les senyes d’identitat sobre tot perquè saben que en ella els hi va la resta.

Són els mateixos, els de sempre, els qui la promouen en vore trontollar les cadires de moltes alcaldies, de les Diputacions o de la pròpia Generalitat Valenciana. S’ha apoderat d’ells el pànic i quan este es presenta no dubten en tocar la seua campana de la Unió, una unió que, com aquella a 1348 contra Pere el Cerimoniós, intenta preservar els privilegis assolits per la classe dominant valenciana a força d’estafes i mentides. Tots contra….! Contra qui canalles?

Ara com abans, el populisme barat és la consigna per a fer agafar les armes a la gent que, ignorant del que es cou darrere, es deixa matar, abans realment i ara civilment per defensar una cosa què creu conéixer perque ho escoltà a Canal 9, a Las Provincias, a la COPE… però la realitat és qué li ho han clavat a martellades al cervell sense cap explicació raonable, que li ho han empeltat a la força posant-li davant els espantalls de sempre: el perill dels qui cobegen el nostre! mostrant-los una capa groga amb quatre barres roges i dient que és la bandera de l’invasor perquè arranque bufant. Es pot ser més estúpid?

A banda de tota esta parafernàlia mil vegades vista en quan la dreta ha tingut problemes i vol distraure la gent (a la tonta, clar) perquè no els ho vegen, un encara es pregunta encuriosit quants valencians i valencianes queden encara tan curts de mollera que encara cauen en esta provocació? És que mai no aprendran? Quin problema cognitiu tenen? Açò ja no és una qüestió política, açò és ja un problema mèdic greu.

Vicent Flor ens va regalar un bon estudi a fons sobre tota esta maniobra borda i què ara vol reviscolar de vell nou per movilitzar un electorat radical, cerril, confós i que, podent ser què fins i tot alguns de bona fe, està disposat a defensar fins quedar-se afònic l’autenticitat de la paella, de les Torres de Serrans, el Micalet, el valencià cutre i la blavor com a senyes de la més profunda valenciania: Som valencians! Bramen. Em sembla molt bé, però que no ho diguen com si els demés, també valencians i valencianes, fórem personetes verdes, amb tres cames i un ull al front.

Per a mi, el del diumenge passat de la Rita a la crida no és res comparable amb el ridícul mil vegades repetit d’aquells i aquelles que es colpegen el pit per unes senyes identitàries que ni ells mateixos respecten començant per la llengua. El d’aquella ja ho sabiem, el d’estos i estes ja ens cansa. Jo recorde què digué la dreta quan Ricard Pérez Casado, alcalde socialista de la ciutat de València isqué fotografiat a un diari cuinant a sa casa amb un davantal. Va ser insuportable la campanya d’insults bròfecs que la dreta li muntà i si allò els hi era ridícul, açò què els hi sembla?

Huí mateix Isabel Bonig, del PP, deia que incloure a l’estatut d’autonomia a l’AVL havia estat un error i malgrat això, ha defensat la declaració com de senya identitària valenciana Lo Rat Penat del qual una nit es feren càrrec una colla de feixistes pistola en ma i encara hi són (no és una metàfora, és real i està documentat). Això resumix el que vol fer la dreta en este País i vol una llei per aconseguir-ho, el demés tot és palla per a reomplir l’espantall.

Si la majoria del poble valencià no els fa fora el 24 de maig jo m’empadrone a Terol, total, quina diferència hi ha?

Ni el PP ni ningú sap qui governarà la Generalitat Valenciana després de maig però “ells” sí que saben que ells no seran i això els trau de les caselles perquè saben també que tot el que se sap de la corrupció per ells organitzada no és res comparat amb el que hi podrem saber quan no estiguen al poder, per això toquen arravatats quantes campanes poden reclamant unió. Unió de qui? Unió per a què? Unió contra qui? Per a no entrar tots de colp a la presó?

Tant de bo el poble valencià els faça veure el bronze fos d’eixes campanes com el Magnànim els hi feu beure a aquells que sols reconeixien drets el 24 de maig!

espai patrocinat per:

>

Comparteix

Icona de pantalla completa