Eixir del cercle viciós

De sempre, de cara unes eleccions i, especialment, unes eleccions municipals, els alcaldes i alcaldesses trauen les tisores del calaix i es disposen a tallar quantes cintes els hi posen per davant. Sembla que no es fien de la gent dels seus pobles, que no sàpien valorar allò fet durant quatre anys i calga una traca final perquè se n’adonen. Són com eixos cuiners que senten la necessitat d’explicar al comensal què i com ha guisat el menjar que l’hi posa davant, no siga que puga pensar que allò és una porqueria malgrat l’aparença.

És cert que la crisi i la reducció als pressuposts municipals de les partides dedicades a inversions ha fet estralls en eixes afeccions dels regidors a la tisora, però malgrat això, alguns no s’han pogut resistir a la temptació de presentar-se davant el seu electorat amb una obra nova com si la gestió política sols fóra observable amb rajoles i formigó. És un hàbit tan adquirit i que em sembla costarà canviar.

A cinc-cents metres de ma casa està la Pobla de Farnals, molt coneguda per la seua platja. Este poble està limitat al nord-oest per la línia 3 de Metro-València. A l’altra banda de la via no hi ha res, cap casa, sols camps de tarongers fins a Massamagrell o Rafelbunyol. Malgrat això, que el seu ajuntament està endeutat fins a les celles, que a la seua alcaldessa i a un altre regidor, ambdós trànsfugues de PP, el TSJV els reclama que tornen a l’ajuntament uns 160.000 euros i a l’altre 100.000, no han pogut, com deia, resistir-se a fer la “seua obreta electoral”: Un pas soterrani per baix la via del Metro amb ascensors a una i altra banda d’aquesta.

Sé que alguns direu: Esta bé, no? Així la gent podrà passar-hi sense perill. Home, estaria bé si a l’altra banda de la via hi haguera alguna cosa important que justificara eixe pas, ascensors inclosos, però no, a l’altra banda no hi ha res on acudir, a no ser que siga anar al camp. El cementeri, que podria ser l’excusa, queda lluny i, a més a més, té un altre pas habilitat, per això queda surrealista vore un ascensor sols, al mig de l’horta i envoltat de tarongers. En vore’l he pensat que, una vegada col·locat l’ascensor a l’horta, podien haver-los posat més grans i així els llauradors podrien passar d’una banda a l’altra de la via amb la mula mecànica i evitar així donar la gran volta que ara han de fer. Haguera tingut més trellat que no així.

He tret unes fotografies perquè ho podeu vore. No és un muntatge, és tal qual està “ara” i pose entre cometes “ara” perquè a no molt de temps vos enviaré unes altres fotos de com posaran allò de graffitis i demés, en el millor dels casos, en pocs dies. Un ascensor… al mig de l’horta… abandonat, de nit… és molt provocatiu pels bojos de l’esprai, irresistible, o pot ser acaben a una ferralleria. Però, i què? en uns dies vorem l’alcaldessa pegant tisorades més contenta que unes pasqües i fent-se fotos amb una rialla d’orella a orella que és del que es tracta.

Un altre cas és el del meu poble, Rafelbunyol.

Per una decisió personal de l’alcalde del PP, una empresa constructora, PROADEMI, enderrocà fa sis anys el poliesportiu, camp de futbol inclòs, sense llicència d’obres ni avals, ni res de res. Com que esta empresa petà, abandonà els treballs i, ací es quedeu! Des d’aleshores, els equips de futbol de Rafelbunyol han hagut de jugar a camps de pobles veïns, pagant un lloguer que en estos anys han pujat a més de 120.000 euros.

Com que el PP no es podia tornar a presentar a les eleccions amb esta desfeta, s’ha llançat a fer un camp de futbol nou, el qual inaugurarà pròximament, clar. Que Rafelbunyol és un dels pobles més endeutats d’Espanya? i què? ¿Que recentment ha tancat l’empresa municipal ACMURSA i ha deixat sense treball a més de cent persones discapacitades devent-los més de deu nòmines i ara està en concurs de creditors en fase de liquidació? i què? ¿Que la Residència municipal de gent major de Rafelbunyol REMARASA deu quatre nòmines als treballadors, la Seguretat Social, Hisenda, als proveïdors quantitats enormes i que segons tots els informes està en situació de fallida?, i què? ¿I com de bonic és que eixirà l’alcalde a la foto tallant la cinta com si en tot aquell desastre ell no tinguera res a veure?

En este moment Rafelbunyol, de poc més de 8.000 habitants, deu 8.590.000 euros i uns quants més si finalment el tribunal suprem l’obliga a complir una sentència pagant-li a una empresa una milionada per una alcaldada de fa uns anys. I què?

En este País, els polítics no han sabut fer més gestió que aquella derivada de l’urbanisme, l’especulació de les obres públiques i la festa patxanguera. És com si en compte de gestors de la cosa pública votàrem per intentar convertir-nos tots en Las Vegas i ja no ens importara la cultura, la bona administració, els serveis bàsics, la planificació territorial amb trellat, l’ecologia….¡Ba, ba, tonteries!

Em sembla que tornar-nos al terra costarà i malgrat que molta gent ja s’ha adonat de les conseqüències d’aquest desficaci polític, els polítics han entrat en un cercle viciós del qual no hi veuen l’eixida i tiren pel fàcil, pel populisme i per la rajola encara que siga per plantar un ascensor al mig de l’horta.

espai patrocinat per: