Rafelbunyol

31 maig 2015 01:00h
Rafelbunyol és el meu poble, on he nascut i on moriré. D'ací és tota la meua família i la que ve darrere.

No conec cap rafelbunyolenc o rafelbunyolenca que no estiga orgullós o orgullosa de ser d'ací, malgrat que tots coneguem els nostres defectes i, si en tenim, virtuts.

Rafelbunyol ha estat governat, des de les primeres eleccions municipals a 1977, per la dreta, una dreta dura i intransigent on la puga haver. La primera legislatura UCD, després Independents que acabaren tots en el PP. L'esquerra, sempre liderada pel PSPV-PSOE i després acompanyada pel BLOC (ara COMPROMÍS) ha hagut de passar per autèntics calvaris, escoltar insults fora de lloc i fins i tot duta davant els tribunals per fer acusacions palmàries a l'alcalde per abusos de tot tipus.

Rafelbunyol no ha tingut un Ajuntament normal; formalment democràtic, sí, però totalment allunyat del que això significa. Els valors de la democràcia ací simplement mai no han existit i, qui els volia fer valdre, passava pel poltre fóra polític o no.

No valia que l'esquerra acudira a tots els actes públics oficials civils o religiosos quan a les festes locals era tradicional la seua presència, no valia el suport explícit a les tradicions, no valien les mostres de mesura i respecte als demés, fins i tot a allò que és obvi no està a l'ideari esquerrà, de res valia que davant les visites de les màximes autoritats eclesiàstiques o civils del PP esta es mostrara educada i cortés, de res valia.

La dreta de Rafelbunyol mai no acabà la guerra civil i alimentà els sus fantasmes per espantar la gent, atribuí al rival polític totes les intencions ocultes que la seua imaginació gòtica podia crear i l'acusà de coses tan infantils com perverses perquè tot valia amb tal de governar.

La dreta deixà caure que l'esquerra tenia alguna cosa a veure amb el robatori d'un copò a la parròquia, d'una trucada telefònica en plena missa major de festes dient que s'havia posat una bomba malgrat negar-se després a denunciar al jutjat la trucada per investigar-la, del tràfic de drogues que als anys 80 fou una plaga al poble tot i conèixer qui eren els camells i que els pitjors d'ells eren de les seues famílies...

En eixe ambient ha passat Rafelbunyol els darrers 36 anys, que es diu molt prompte i, per tot això, ací al poble és on menys s'ha sorprés la gent que una regidora del PP, Núria Losada diguera que l'esquerra anava a cremar esglésies, violar monges, convertir en un puticlub la plaça de bous de València i la resta que tots coneixem. 36 anys hem estat escoltant-los coses similars i de pitjors i per això, més enllà de l'anecdòtic, ací no ha estat cap notícia nova ni ha sorprés ningú... ¡Són tants anys escoltant-ho!

El passat dia 24 el poble de Rafelbunyol donà la majoria municipal al PSPV-PSOE amb un cap de llista de vint-i-quatre anys amb cinc regidors i regidores i tres a COMPROMÍS, mentre que el PP sols n'ha tret tres dels 13 que formen l'ajuntament. S'obri un capítol nou a este poble de l'Horta Nord on està tot per escriure però la primera paraula que conste haurà de ser necessàriament: respecte. Respecte perquè la gent d'ací comprenga per fi que tot és possible si es parla educadament, si s'escolta els demés i ningú s'encastella en el fanatisme.

No serà fàcil, els vicis adquirits són mals de llevar però hi ha una gran joventut que vol espolsar-se la caspa que li han tirat damunt i és ella la que ha de ser la protagonista del Rafelbunyol del segle XXI. Una joventut que s'ha escandalitzat d'esta paranoia i que vol que mai més puga eixir este poble als mitjans de comunicació per a fer el ridícul.
 

 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next