Eixa afirmació també es pot fer de qualsevol altre poble sempre que ens referim a la massa. No hi ha cap poble ni mai no hi ha hagut que la seua totalitat es dedicara sistemàticament a lladreguejar, estafar o saquejar, estes activitats sempre han estat protagonitzades per una minoria. Les ràtzies, per exemple, eren una activitat prou comuna a l’edat mitjana però a cap poble es pot identificar com a tal amb relació amb allò.
Dit açò, cal plantejar-se perquè, doncs, al País Valencià els robatoris fets dins les institucions públiques han arribat al nivell tan escandalós que tenim. Si de debò fórem un poble tan virtuós açò mai no haguera ocorregut, almenys així, per la qual cosa cal preguntar-se per què, per què a nosaltres?
A un règim dictatorial on el poble no té la possibilitat d’elegir els seus dirigents polítics ni participar de cap manera en la vida pública este no és responsable del que facen aquells, però a un sistema polític on la gent vota lliurement a qui estima oportú, la seua responsabilitat és total respecte als elegits. Podria minimitzar-se esta responsabilitat si, per exemple, els mitjans de comunicació estigueren tan totalment manipulats pel Poder que no es tinguera informació suficient sobre el que passa, però tampoc no és este el cas valencià: la informació és suficientment fluïda perquè cada membre d’esta societat, si ho desitja, puga tindre un nivell de coneixement de la realitat prou fiable.
Per tant, si hi ha informació suficient i llibertat total per a elegir, quin és el nivell moral d’una gran (molt gran) majoria d’este poble?, per què voten a qui se sap sobradament que el roba, l’enganya i damunt es riu d’ell? ¡Els hi he dit que si guanye portaré la mar a Xàtiva i m’han votat! ¡Seran burros! A qualsevol altre país, un partit que fera el que ha fet i fa el PP no sols no seria votat majoritàriament sinó que quedaria com una força minoritària o fins i tot extraparlamentària, però no ací.
Els valencians, històricament, som un poble atípic, hi ha pocs patrons com nosaltres on comparar-nos; sempre hem tingut una minoria poderosa acompanyada per la seua cort de fanàtics interessats o simplement ignorants que ha estat capaç d’anar contra els seus interessos com a poble i fins i tot com a individus a canvi d’alguna fortuna real o imaginària que, al capdavall, també o més haguera pogut aconseguir des d’ací. Ho començàrem al compromís de Casp i encara no hem parat d’ofrenar glòries a una Espanya que ens mira perplexa i incrèdula, identificant-nos més amb els personatges d’aquella novel·la de Blasco Ibañez Arroz y tartana que no amb una societat seriosa i responsable en vista del que som capaços de fer votant. També allà couen faves, clar, però és d’ací on parlem.
Pot ser que el resultat de les darreres eleccions municipals i autonòmiques hi haja actuat com un vent de llevant que agrana la boira, pot ser, però de res no valdrà si esta actitud més moral que política no va a més en el futur. Qui vote a la dreta ha de saber ja que no està votant a un grup polític normal, qui no vote a la dreta ha de ser conscient que està fent alguna cosa més i més important que definir-se per un determinat partit. Tant en quant això es tinga clar el futur també anirà aclarint-se. És una tasca moral i col·lectiva intentar, més enllà de les justificadíssimes crítiques polítiques, fer veure als qui voten a la dreta què el seu vot, en estes circumstàncies, és un acte de col·laboració necessària amb la delinqüència organitzada al si de les institucions valencianes. En democràcia és absolutament normal ser de dretes, al País Valencià, però, no. La normalitat és una altra cosa, més racional, més humana, perquè si el robatori es pot considerar una activitat comú a moltes espècies, moralment no podem acceptar-ho ni justificar-ho quan parlem de persones. El caràcter d’animal intel·ligent, de l’ésser humà capaç de tindre consciència dels seus propis actes l’aparten del conjunt, l’individualitzen i, per tant, el responsabilitzen dels seus actes conscients.
El poble alemany sempre ha reconegut el seu error a l’haver votat el partit nazi per totes les conseqüències que allò portà després, salvant les diferències i no més que a títol comparatiu, jo no conec cap votant del PP que s’haja penedit d’haver-lo votat, més bé al contrari, d’ací eixa inexplicable majoria que ens aborrona els demés.
Si estem aclaparats per la corrupció institucional massiva del Partit Popular que des de fa anys no ens ha donat un sol dia de respir per notícies sobre casos nous de corrupció i que semblen no tindre final, com una espiral que quant més roda més ampla es fa; si som conscients que açò sols és allò mínim que aflora d’un immens femer i que si els jutges volgueren el munt seria més descomunal encara però que per salvar el sistema sols cullen per damunt damunt, no podem abandonar la nostra tasca didàctica, moralista, democràticament puritana, si es vol, per a poder eixamplar el cercle de gent honesta i responsable amb el seu poble al votar perquè si ho fem, de segur que el futur canviarà.
Hem de lligar la llibertat a la responsabilitat si volem eixir del pou i que al poble valencià se li mire amb respecte, més enllà de la imatge festera, divertida i desinhibida que projectem, què no està malament, però que no ha de ser l’única perquè com a poble som alguna cosa més i ens cal demostrar-ho al més aviat possible.
