Si construïm un sil·logisme com per exemple prediquen els antitaurins: “Si eliminen les festes taurines (primera premissa) i, en conseqüència, tot el que les envolta (segona premissa), serem millors persones, societat, etc. (conclusió)”. Segur?
Algú creu que les persones o la societat seria millor sense les festes taurines? De cas són millors les societats que no tenen esta tradició? A Suïssa, per exemple, no coneixen la tauromàquia i per això és millor una societat que ha votat repetidament en contra de la transparència bancària o facilitar la immigració egoistament? Vosaltres mateix. Per tant, primera premissa falsa.
Eliminant tot el que envolta les festes taurines seríem millors i més justs? Clarament no pel que a continuació explicaré. Segona premissa falsa. Per tant, si les premisses són falses, no pot ser verdadera la conclusió.
Quan una persona rebutja algun acte d’este tipus, pense, hauria de mirar més enllà del que es veu a cop d’ull i valorar les coses en conjunt, com un tot, i no detindre l’atenció sols en una part perquè podria ser que volent ser justs es caiga en una injustícia major en jutjar la part pel tot…
Però tornem als bous. Què és el tot dels bous?
La ramaderia de bous braus és una indústria més del sector primari de l’economia com ho és també la destinada a la producció de llet, carn o llana. La diferència que hi ha entre estos i els altres és l’evolució que alguns membres tenen dins el procés de comercialització des del seu naixement fins el destí final. La peculiaritat principal de la ramaderia brava és que al voltant d’un quinze per cent mor de forma diferent a les altres i un altre deu per cent es destina al que coneguem per bous al carrer, ambdós espectacles públics. Ells i la resta del ramat tenen un tractament en vida més exquisit que qualsevol altra espècie i el seu final és similar a la resta dels destinats a la carn. Cal fer una excepció, el que diguem bous i vaques braves de ramat, és a dir, animals d’empreses que els porten de poble en poble per a soltar-los i córrer pels carrers o embolar-los. Estos solen morir de vells i retirats quan les seues facultats físiques no estan a l’alçada del que s’espera. Cap empresari, que jo sàpiga, vol fer el ridícul públicament soltant un animal que no estiga en plenes facultats perquè si ho fera la seua empresa tindria els dies comptats, com la de qualsevol empresari que ven un producte defectuós.
Com he dit, és una indústria, una indústria que es radica en llocs on difícilment podria haver-hi un altre tipus de producció primària. Per la qual cosa, la seua activitat promou ocupació allà on hi és i si desapareix l’atur i les seues conseqüències és el que queda. És una indústria rendible per a la societat i promou també el desenvolupament de l’agricultura del voltant per a mantindre’s, especialment dels cereals, és a dir, una agricultura extensiva que complix una funció ecològica fonamental per al manteniment del medi natural i evitar la desertificació. Què es plantaria sinó, si desapareix el consumidor?
El sector ramader brau aportà al PIB en l’any 2013 un 0’16 %, uns 1.600 milions d’euros, mentre que sols en va rebre 30.000 per activitats culturals. El cinema, amb tota la meua estima, rep 1.835 vegades més subvencions encara que recapta tres vegades menys (estic parlant de números no d’altra cosa). Els ajuntaments, en conjunt, destinen sols un 1’4 % dels seus pressuposts d’activitats culturals als bous, havent-hi ajuntaments governants pel PSOE, PSPV, Compromís, EU, Bildu i ER.
De les diputacions provincials, sols onze ajuden a la festa dels bous amb un minso 2’8 % dels seus pressuposts destinats a activitats culturals, que és on normalment s’inclouen estos espectacles, recuperant amb escreix l’invertit en forma de cànons. Sols per l’IVA l’administració cobrà, a 2013, per festejos taurins, 43 milions d’euros. La tauromàquia, en general, és l’activitat cultural que més ingressos fiscals, amb diferència, genera; un impacte econòmic de 1.600 milions d’euros, facilitant 20.000 llocs de treball directes i 57.000 indirectes, l’1’6 % de l’ocupació a l’Estat.
Les cotitzacions dels professionals taurins per IRPF han estat a 2013 (últim any del que es disposen dades completes) 12.130.751 euros. La UE no subvenciona de forma directa la ramaderia brava, esta sols participa de les mateixes subvencions que reben en general totes les ramaderies bovines.
Als espectacles taurins assistiren directament, durant l’any esmentat, 25 milions de persones, més del doble que al teatre i el cinema junts amb una recaptació per taquilla de 208.877.623 euros, sent el primer esdeveniment cultural de masses en assistència contribuint en net a la hisenda pública amb 42.798.548 euros.
El turisme gastà pels bous 361.130.848 euros redistribuint-se esta quantitat sobre tot en hostaleria i restauració. L’impacte econòmic induït és de 800 milions d’euros: cada euro propiciat pels espectacles taurins en genera 2’8 en el sistema econòmic general. L’aportació econòmica total, en 2013, dels espectacles taurins va ser d’1.604.216.934 euros, el 0’16 del PIB, com he dit abans.
És una indústria rendible per a la societat en tots els aspectes i que aporta recursos als camps on no pot haver-hi altra alternativa i els seus valors ecològics són indiscutibles, sols cal vore una devesa pasturada per ramat brau d’una abandonada.
Gràcies a estos ecologistes de cap de setmana s’estan matant vaques braves a les deveses a l’haver-hi menys demanda d’animals en prohibir algunes institucions la seua participació en les festes per la pressió mediàtica, el que està portant a l’atur a moltes persones que tenien un treball estable, i això no és demagògia, com segurament diran, això son fets demostrables i està ocorrent cada cop més, dibuixant un futur negre a molts indrets.
En la vida rara vegada podem elegir entre el bé i el mal sense que hi hagen conseqüències directes per l’opció que prenem: normalment, hem d’elegir entre el mal i el pitjor. Eixa és la realitat d’un món imperfecte. És millor, crec, que si cal elegir entre uns animals i el bé de milers de famílies i poblacions senceres que no tenen altra alternativa econòmica, cal optar per la gent.
Si, com demanen els antitaurins, s’aboliren estes tradicions, naturalment, s’haurien de descabellar desenes de milers de bous, vaques, mansos, vedells i vedelles, cavalls que són eina de treball a les deveses, enviar a la ferralla el material mecànic que s’usa pel conreu a les finques, abandonar les cases i el camp on es desenvolupa la producció i provocar més emigració per l’abandonament de terres i, conseqüentment, enviar a l’atur a qui viu directa o indirectament d’allò, és a dir, milers i milers de persones i famílies que viuen normalment, ara mateix, provocant-los la misèria per a major felicitat d’aquelles sensibles persones que braços a l’aire cridarien: “Ho hem aconseguit!” Aconseguit el què? Pregunte jo.
No estic fent l’apocalipsi, qualsevol persona pot pensar si és cert o no que este seria el resultat final, la conseqüència immediata i directa de l’abolició dels bous o és que potser els antitaurins tenen un as amagat a la màniga en forma d’alternativa de vida i treball per aquelles persones que ho perdrien tot si la seua demanada es consumara? Si la tenen que la diguen, a vore si estem fent el babau ací entre tots havent-hi un paradís darrere i no ho sabem!
A molts que viuen al País Valencià, pot ser tot açò els sone a problema d’altres i se senten més dignes defensant animals que persones. Els meus sentiments per la gent no acaben en passar una línia del mapa i pense en aquells i aquelles que viuen a Medina Sidónia, a Benallup, a Vejer de la Frontera, a Alcalà de los Gazules… i una llista enorme de pobles que sense la cria del bou brau estarien condemnats a mort. No una mort hipotètica, sinó una mort real. Pensen en això alguna vegada els qui demanen la punta per al ramat? Són conscients que estan demanant-la també per a milers de persones i indrets? Crec que no, o és que no els importa?
Jo he vist a la muntanya cérvols i senglars arrossegant els budells per terra que els han tret d’un tir o arrossegant una pota o mig cos i que de segur tardaran dies o hores en morir amb tot el sofriment que allò supon, però mai no he vist a cap animalista a un vedat muntant el numeret habitual en contra d’allò. Que té un bou que no tenen aquells?
El control del que els caçadors diuen animàlies es fa amb verins, normalment estricnina, el que provoca una mort horrible a raboses i altres animals, però jo mai no he vist a cap animalista anar a un vedat a escridassar a cap caçador que usa o permet allò. Què te un bou que no tenen aquells?
Quin delicte han fet una cadernera, un pinçà o un canari per estar condemnats a la presó de per vida? Cantar de meravella? On estan els animalistes protestant per allò? Què té un bou que no tinguen aquells. Ja n’hi ha prou, senyors i senyores, i a altre gos amb eixe os! Si volen vots diguen alguna cosa amb més trellat que enviar a l’escorxador a la ramaderia brava i a qui viu d’ella i als qui no els agraden els bous, pel que siga, tot el meu respecte, en seriós. A mi no m’agrada la boxa, però no tinc res a dir de qui li agrada que li posen la cara com un mapa ni de qui fins i tot paga per vore-ho. No vaig i ací pau i allà gloria. Així és la vida… El respecte mutu és tolerar el que no agrada. No cerquem evitar un mal provocant-ne un altre pitjor. El bé major és superior al mal menor, sempre, i qui pense el contrari que m’ho explique… Sense demagògies, si els hi és possible, clar.
