Açò, que a estes altures sembla una proposta absolutament morigerada, ha fet esclatar la dreta més hipòcrita, una vegada més representada per Esperança Aguirre que, tirant-se les mans al cap, ja predica el judici final després d’aquesta crida provocadora cap la luxúria desbocada. Sodoma i Gomorra? ¡No, Madrid!
La veritat és que el tema no dóna per a més, més enllà d’un somriure patètic en escoltar a qui no obri la boca quan els seus companys de partit es gasten centenars de milers d’euros públics en prostíbuls de luxe i orgies i ara s’escandalitza perquè els xiquets i xiquetes puguen vore com tots els humans tenim el mateix, en els mateixos llocs i de forma més o menys pareguda.
¡Quin escàndol que Marieta puga vore que tots els homes tenen penis o que Pepet veja com totes les dones tenen mamelles! La dreta ho presenta com que açò els provocarà un trauma infantil que els convertirà en degenerats sexuals capaços de fer qualsevol aberració abominable en el futur i ens remet a la saludable prèdica d’una església afí a ella farcida de membres que violen xiquets i xiquetes. La cosa no pot ser més surrealista per canalla.
La contradicció és tan brutal que sembla han perdut tot el sentit de la realitat i naveguen per un univers fictici a la recerca dels seus propis monstres dintre una societat que majoritàriament ja no existeix. Anar nuet és el més còmode i antic que ha fet l’home als indrets càlids. Ningú no es pot imaginar els argonautes, per exemple, ofuscats cercant per casa un vestit de bany per anar-se’n al vaixell Argo. ¡Ridícul! Per la qual cosa cal preguntar-se: Què ha passat perquè la gent encara es calfe el cap cercant un trosset de roba amb la qual tapar-se unes parts mínimes del cos que algú ha decidit qualificar-les de pecaminoses i origen de maldats? Doncs ha passat una repressió sexual sistemàtica per part de l’església, perquè, com ja vaig comentar al meu article sobre el purísim monsenyor Cañizares, controlar el sexe és evitar altres alliberaments que poden fer sentir a les persones ames del seu destí com ho són del seu cos deixant de banda aquell poder llunyà i estrany que ens tracta com a titelles, començant per ells, el clero.
Anar nuet o nueta a una piscina o una platja és una cosa tan natural que als cinc minuts d’estar allí sembla tot tan vulgar que ningú ja no repara en el/la qui té al costat perquè si baixa la mirada un poc, ell o ella, comproven que també ho tenen, per tant, on està el problema? És molt més insinuant i provocadora una platja o una piscina amb dones amb bikinis i homes marcant paquet que tot el nudisme que hi puga haver de Cadaqués a Pilar de la Foradada junt. El morbo funciona així, ¡Què hi farem!
Però ells seguixen pensant que a l’ombra de les esglésies es viu millor que al sol i a l’aire del carrer, i alguna raó han de tindre quan elecció rere elecció són els més votats, per la qual cosa cal preguntar-se si el problema són ells o una gran part de la societat incapaç d’eixir del niu de voltors on el franquisme ens clavà entre misses, himnes patriòtics i fronts de joventut que, en estirar el cordell, encara cau en el parany de la por a l’infern, la probable degeneració sexual generalitzada i el recel cap al veí. ¡Eixe és l’escàndol que ens hauria d’aborronar! La resta, és carn i fantasia i poc més.
No sé si per naturisme s’interpreta normalitat en el sentit més estricte de la paraula o encara hi ha masa gent que pensa que un tros de roba la protegix dels fantasmes que li han clavat al cervell i la dominen silenciosament, però estic convençut que les generacions futures faran d’ell el normal i que el diferent serà anar amb tapacues a la piscina o la platja.
Cal recordar que el Gènesi ens conta que quan Adam i Eva pecaren, Déu els féu sentir vergonya d’anar nuets. Què tenia a vore castigar la desobediència amb anar o no nuets? Va ser Déu o ja algú exegeta pertorbat pel sexe? No li s’ocorregué altre càstig com per exemple que sentiren fàstic per les pomes, la qual cosa haguera tingut algun trellat? Què haguera passat si no fóra vergonyós vore’ns tal com som? Res. Però això ells no ho poden consentir: l’igualitarisme els fa pànic siga sota la forma que siga. Eixa és l’essència de l’autèntic naturisme: el que va més enllà d’un drapet.
