Algunes persones volgueren que les festes dels pobles deixaren de ser com són i foren com elles pensen que haurien de ser. Naturalment tothom té dret a opinar, només faltaria, però ningú a imposar perquè això, siga el que siga, pertany a una altra època i té un ferum autoritari de primer grau.
Els sociòlegs ens repetixen que conéixer altres cultures (o la pròpia) no implica necessàriament compartir els seus valors perquè, per desbaratats que ens semblen, tenen sempre una funció social útil i que servix per a consolidar el grup de tal manera que quan deixen de ser útils desapareixen i n’apareixen de noves. Per a comprendre millor estes coses caldria llegir Claude Levi-Strauss, un dels pares de la sociologia moderna, mort recentment. El seu llibre: El pensament salvatge seria de gran utilitat.
Ja sé que immediatament es parlarà sobre si l’esclavitud, la pena de mort o l’explotació infantil, per dir alguns exemples, són dignes de tindre’ls en consideració dintre una determinada societat perquè allò l’estructura. És clar que no, però si es vol comprendre el funcionament mental d’una societat determinada cal començar per intentar pensar com pensa ella majoritàriament i qui no puga arribar a fer-ho difícilment podrà modificar si cal, res, i si ho intenta, sols trobarà rebuig. Les evolucions mai no es produïxen de sobte: evolució és sinònim de procés, és a dir, de moviment d’un punt cap a un altre. No es pot anar de la A a la Z de colp, cal passar per la B, C, D… sense botar-se’n cap perquè aquella que es quede solta, tard o d’hora sortirà reclamant el seu protagonisme. Hi ha algunes persones, però, que volent estalviar-se la feixuga tasca didàctica de l’argumentació intenten botar-se-la violentant costums que, si han de canviar, ja ho faran quan qui les manté canvie, per les bones. No per collir verda una fruita madura abans.
Festa vol dir, també, tolerància, sense tolerància no hi ha festa i malgrat esta tautologia, estem veient com alguns volen acabar per la força (de la llei, de l’autoritat, de l’ordene i mane… de la força al capdavall) amb tot allò que no els hi quadra o que a una minoria sorollosa que els vota no els hi agrada i, per pur clientelisme, cal portar-los el corrent.
Tots hem vist autoritats declaradament atees presidir actes religiosos, antitaurins encenent el xupinazo a Pamplona o proetarres assistint recentment a actes en memòria de les víctimes que aquella causà. Ja sé que eixe camí no els hi agrada als extremistes però és l’únic possible si es vol conviure amb tranquil·litat: el respecte ho és tot, sense ell sols hi ha confrontació malgrat que alguns insensats pensen que és la millor ferramenta per a provocar canvis. Tindre la festa en pau és això i no més que això: tolerància. Els intolerants no poden fer festa ni formar part d’ella.
Totes les festes evolucionen en la mesura que el poble que les celebra vol que evolucionen. Imposar doncs una evolució a colp de vara no és una evolució sinó una involució encara que siga amb totes les de la llei.
De la mateixa manera que algunes festes que secelebraven fa molts anys ara ja no s’hi celebren, pel que siga, hi ha altres de noves, sobretot nascudes al recer de la democràcia, que han prosperat i s’han convertit fins i tot en un signe d’orgull local, la qual cosa vol dir que és el poble el qui sobiranament fa i desfà, per tant, sols cal deixar-lo fer o desfer i tot caurà, si ha de caure, al seu moment, com la fruita quan madura, pel seu pes. Anar a varades (de comandament o d’olivera, és el mateix) és el millor camí per a perdre’s i no arribar enllà on legítimament es volguera arribar.
Moltes festes paganes que l’església catòlica no pogué suprimir acabà transformant-les en pròpies i així ens han arribat fins avui. Per què no copiar esta astúcia mil·lenària d’evident èxit?
¡Gaudiu les festes als vostres pobles perquè són l’expressió més clara de la llibertat, de la realitat, d’una realitat, que no pot ni deu ser d’una altra manera, és i ha de ser plural! La força és enemiga de la raó i qui vullga tindre la raó ha de renunciar a qualsevol tipus de força, i transigir. No hi ha més. ¡Bones festes a tothom!
