València, la dels Maulets,
València, republicana,
roja València, on ets?
“Està del tot perduda València” (Pere Joan Porcar, 1627)
“Encara no és tot perdut a València” (Taula de lletres valencianes, 1927)
Actualment, els valencians acastellanats integrats en el PP, rebent i aplicant dòcilment les directrius depredadores de la fundació FAES (“y de las JONS”), fan mans i mànigues per imposar el castellà i accelerar el procés de substitució lingüística. A canvi, continuen sent considerats pels “castellanos de rancio abolengo” com uns desgraciats espanyolets de tercera regional, ninots de falla acomplexats, ofrenadors de “glòries valencianes” que mai no acaben de triomfar a Madrid.
Però el PSOE que controlava Alfonso Guerra també té molta part de culpa en això, ja que aquest tèrbol personatge és qui va pactar amb el feixista Abril Martorell, en la tramitació de l’Estatut d’Autonomia a Madrid, la substitució del nom “País Valencià” per “Comunidad Valenciana”, que més que un nom és un insult o, com va dir Emilio Attard, l’inventor, “es una imbecilidad”. Després d’això, i de més coses, difícilment es podia vertebrar un país… La pomposa “Diada Nacional del País Valencià” del 9 d’Octubre –tal com es deia a l’inici– va quedar reduïda a un esquifit “Dia de la Comunidad”, acceptat a contracor, a més, pels partits espanyolistes.
Per tot això, el País Valencià no té futur a dintre de l’estat espanyol. Només ens podrà salvar la independència, és a dir, tornar a la independència compartida amb la resta de la nació catalana.