Canal 9, la nostra?

Fa uns quants dies ningú s’hauria imaginat que estaríem defensant RTVV. “Canal 9, la nostra?” Des de quan?

Canal 9 no va nàixer amb intenció vertebradora, ni per a promoure la nostra cultura, ni defensar la nostra llengua.

Canal 9 va nàixer de la mà del poder polític i de la mà d’aquest ha caminat: començant per la llista de vocables prohibits per Amadeu Fabregat per ser “excessivament catalanistes” elpais.com/diario/, seguida per la censura d’intel·lectuals i músics valencians, i la manipulació i la desinformació de la nostra realitat.

Canal 9 ha viscut d’esquenes al nostre poble, i precisament han sigut aquestes veus silenciades les que han omplert places i carrers per a donar suport als treballadors de RTVV i reivindicar una televisió pública, de qualitat i en valencià.

Pensar que el tancament de Canal 9 ha sigut una solució encertada perquè era una cova de lladres, és caure en el joc fàcil de culpar als de baix i no als de dalt. La decisió del govern ha estat una demostració de força a la justícia, i un avís per a la classe treballadora perquè pensen les repercussions abans de reivindicar els seus drets.

Dir-nos que no hi ha diners, i que triem entre sanitat i educació o televisió pública és pixar-nos a la cara, i dir-nos que està plovent. Els valencians necessitem una RTVV sense censura i manipulació, i hui els treballadors estan demostrant que eixa televisió és possible, perquè estan donant veu a un poble ben viu, que reivindica amb veu pròpia que la televisió dels valencians és nostra.