Diari La Veu del País Valencià
Sense música, la vida és grisa, per Aina Santamaria
I els xiquets no tindran música a primària? I què faran? Què aprendran? Si cada olor, cada persona, cada època, cada etapa, cada viatge, cada moment de la nostra vida té una cançó.

La música té el poder de transformar-nos, de transportar-nos a un moment concret, o fer-nos recordar una persona. D’aconseguir traure’ns un somriure, emocionar-nos, o fer-nos plorar…

I ens acompanya al llarg de la nostra vida: des de petits per ajudar-nos a dormir, en cadascun dels nostres aniversaris, als jocs del pati: a la corda, a la goma, a fer palmes… en el primer bes, a les nits de festa… acompanya un bon vi, un bon sopar o una nit de sexe…

La música està present cada dia de la nostra vida, des de que ens alcem fins que ens gitem: quan agafem el cotxe, mentre correm, mentre comprem… i si només per un dia eliminàrem la música de la nostra vida ens adonaríem que la vida és grisa.

Perquè la música plena de colors el dia, omple el cor de sentiments i ens fa somriure, ballar i pujar-nos l’autoestima. I per què no? També ens ajuda a plorar i ens fa companyia en la nostra tristor. Perquè la música es tria, i perquè hi ha una melodia per a cada estat d’ànim, cada època i cada moment vital. I traure la música de la nostra vida és el delicte més gran que una persona podria cometre, perquè seria com llevar-nos la llum del sol o la sal de la vida.

Comparteix

Icona de pantalla completa