Rèquiem per RTVV

Aquestes línees van dirigides a aquells i aquelles que hui s’alegren del tancament de RTVV. Primerament dir que jo sóc el primer que m’he cagat en Canal 9 durant anys, en la seua manipulació i el seu servilisme al PP, però de cap de les maneres pense regalar un dret com és el de tenir uns mitjans de comunicació públics en la meua llengua. Defense aquest dret, no defense ni oblide la corrupció, la manipulació i el servilisme de part de RTVV. Sóc conscient de que ha estat sempre un instrument al servei de la pitjor casta política que ha patit el nostre País en molts anys. També sóc conscient de que faig de l’advocat del diable amb aquest text, malgrat reclamar des d’ací que es radicalitzen les protestes dels treballadors de RTVV o tot quedarà oblidat d’ací dos dies (¡ocupeu “el Pirulí”!). Amb tot m’agradaria que totes i tots raonàrem i no ens alegràrem de perdre un dret bàsic com el de la informació pública i en valencià.

L’argument que trobe a quasi totes i tots aquells que s’alegren del seu tancament és que era una institució podrida per dins, amb treballadors submisos i agenollats al poder del PPCV. Que han sigut còmplices o en el pitjor dels casos culpables de tot el que era RTVV. Aquí hi ha un greu problema, i és que es generalitza de forma burda, no es distingeix el continent del contingut, els treballadors dels directius… ¿o resulta que ara RTVV era una cooperativa i es feia el que els treballadors volien?. ¿Què molts treballadors han callat durant anys? ¿i qui no al seu treball?, qui estiga lliure moral i políticament de contradiccions que tire la primera pedra. Si pensem així, no recolzem doncs mai més cap vaga de cap sector perquè de segur que hi ha treballadors submisos i conformistes. ¿No és veritat també que les universitats, hospitals, centres de salut, inclús les administracions públiques i polítiques, des de la secretaria més xicoteta fins a les Corts o la Generalitat, estan plenes de treballadors i treballadores que fins ara no han obert la boca?. ¿Què fem, ens alegrarem també quan tanquen les universitats públiques, els hospitals, quan tanquen les Corts i la Generalitat i ho regalen tot a Madrid, per què estan farcides de treballadors que no són insubmisos i han callen durant anys?.

No crec que açò siga per a estar contents. Per un costat hi ha milers de famílies que quedaran a l’atur i per altre costat ens estan furtant un dret bàsic com és la possibilitat de tenir uns mitjans públics i en valencià. Què Canal 9 mai ha sigut això? d’acord, però ara ens quedem sense RES. Què farem una de nova RTVV quan aconseguim el poder per al poble? tant de bo, jo ho somie…però fins a eixe moment què fem? espanyolització i Telecinco. Gandia Shore i notícies escrites, parlades i pensades des de Madrid. Generacions sense mitjans en la seua llengua.

A més de tot, resulta més que curiós que precisament els que més hem patit la manipulació i la censura a RTVV siguem ara els que eixim als carrers a defensar-la. Però si ho pensem bé tampoc és tant estrany, ja que som els mateixos que venim reclamant una televisió pública, de qualitat i en català des de fa molts anys. Els mateixos que reclamàvem poder veure TV3, els mateixos que exigíem uns mitjans públics democràtics i no al servei dels cacics de torn. Els altres, els que han restat callats sempre, els que volien RTVV tal i com era fins ara, són els que mai han estimat ni han volgut una televisió pública plural, moderna i en la nostra llengua.
Amb tot, i tornant als que avui des de l’esquerra valenciana s’alegren del tancament de RTVV, la meua pregunta és: ¿quan tanquen els hospitals, les universitats, les Corts, la Generalitat i regalen la poca autonomia que ens han deixat, ens alegrarem també, per què esta plena de gent que ha votat al PP, ha callat durant anys i no és per a res insubmisa al poder?.