L’elenc d’actors de la Jove Companyia d’Entrenament Actoral/Teatre de l’Abast em va sorprendre gratament i només puc dir que fou impecable. Hi ha dos actors que destacaren sobre la resta i que tindran, si res no hi impedeix, un futur prometedor en el maltractat món de les arts escèniques. Aquests són Ramon Ródenas i Laura Valero. El primer és l’histrió personificat, si em permeteu la redundància. Posseeix tècnica, versatilitat i la capacitat de crear tres personatges completament diferents, en moviment, gestos i veu, en una hora i cinquanta-cinc minuts; la segona, que encarna la protagonista de l’obra, va saber desdoblar-se magistralment, com la mateixa Shen-Té, en dos personatges antagònics. És així com ens va fer reflexionar sobre les conseqüències de fer el bé i el mal ja que “si vols prosperar en aquesta vida cal fer ús de la malícia i oblidar-se de la bondat”.
L’ànima bona de Sezuan posà en relleu la bona salut i savoir faire del teatre valencià. Companyies consagrades com Albena Teatre ens fan fruir amb els seus espectacles i aquests no tenen res a envejar als muntatges que es fan a Madrid o Barcelona. En aquesta línia l’Escola Municipal de Teatre de Silla, companyies com Maduixa Creacions, El Pont Flotant, la Pavana, la JCEA-Teatre de l’Abast o l’OM-Imprebís; mostres com la de MiM a Sueca, la de Sagunt a Escena, la de Teatre de Carrer de Vila-real o la de Teatre d’Alcoi, verifiquen, any rere any, que al País Valencià hi ha propostes de moltíssima qualitat. Tanmateix, és necessari que les institucions i la societat no s’obliden mai d’aquest col·lectiu professional ni de la seua aportació al benestar social perquè la ficció ens fa, ni que siga per un instant, sentir, pensar, plorar, oblidar, riure, gaudir, viatjar, somiar, estimar… En una paraula: viure. Federico García Lorca ja ho va dir: “un poble que no ajuda i no fomenta el seu teatre, si no està mort, està moribund”.
