Per tant, esta llavor formativa, este moviment de les escoles de música és un dels fets que conformen la nostra identitat com a poble i al mateix temps també conforma la seua singularitat de la pràctica, ensenyament i difusió musical.
Sabent d’on venim, sempre és necessari reflexionar sobre com venim fent el que fem, és a dir, com venim desenrotllant esta formació i a la vegada quin és el paper social que exerceixen les més de 500 escoles de música nostres amb més de 40.000 alumnes.
Les Escoles de Música són els nostres centres formadors de músics i de ciutadans
De músics, perquè la qualitat tècnica de l’ensenyament que fem està fora de tot dubte i demostrat per anys de treball i resultats. De ciutadans, perquè la formació musical cultiva, a més de les qüestions purament mecàniques, la capacitat personal per a la comunicació, la concentració, el respecte, la tenacitat, la creativitat, i altres comportaments socialitzadors, com per exemple el treball en grup, entre altres i el saber-se membre d’un col·lectiu amb objectius comuns.
És una eina important en la lluita contra el fracàs escolar, també, i els alumnes que estudien música estan en disposició de millorar les seues competències i per tant els resultats acadèmics, com recentment hem aportat mitjançant diversos estudis i fins i tot alguna tesi doctoral.
El model d’ensenyament no reglat de les EE.MM.
Des de la publicació de la LOGSE, amb el seu desenrotllament i després amb la Llei Valenciana de la Música, la LOE i ara la LOMQE podem constatar que l’Ensenyament No Reglat funciona en una indefinició permanent, a més de viure amb les limitacions dels recursos econòmics donats per la falta de desenrotllament del Títol III de la mateixa llei valenciana.
Per la tipologia de l’alumnat i de les ensenyances que impartim, comprovem ràpidament que els nostres centres necessiten una gran flexibilitat per complir els objectius que determina la normativa i al mateix temps necessiten professionals amb una gran preparació pedagògica i didàctica per oferir un ensenyament de qualitat. Així doncs, l’atenció a la diversitat és una cosa que amb molt d’esforç hem de garantir.
Este és, per a nosaltres el gran repte i que al nostre parèixer ens defineix i que cal contemplar-ho en els Projectes Educatius de Centre. Ara bé, quan parlem d’atenció a la diversitat cal fer alguns aclariments. Una escola de música és un centre educatiu en majúscules, amb uns objectius diferenciats.
Amb la reforma educativa l’ensenyament de la música s’ha impregnat dels moviments de renovació pedagògica, que en major o menor mesura, han afectat Conservatoris i Escoles de Música, els quals han de penetrar en els currículums dels nostres centres a fi de passar de l’objectiu de dominar la tècnica i mecànica instrumental, quasi en exclusiu, a incorporar el sentit estètic i vivencial de la música, que la caracteritza com una disciplina artística. També caldrà superar la desvinculació entre l’educació musical i el creixement intel·lectual de l’alumne com a persona.
Doncs que fem d’ells, convidar-los a l’abandonament? no pareix raonable, el més sensat passa per oferir-los uns ensenyaments musicals amb un projecte educatiu relacionat amb les seues expectatives e interessos. Un ensenyament centrat en el subjecte, és a dir, l’alumne i no exclusivament en l’objecte a ensenyar, la música.
Esperem i desitgem que entre tots siguem capaços d’establir i aplicar un model propi d’escola de música valenciana que ens servisca a tots.
President Provincial València de la FSMCV
