“L’impuls” de Maria José Catalá als centres de música i conservatoris municipals

La consellera d’Educació, Cultura i Esport realitza un repunt pressupostari per a 2014 a aquests centres sense ànim de lucre que suporten 13 milions de desfasament econòmic acumulat en cinc anys de retallades consecutives

Maria José Catalá complirà dos anys al capdavant de la conselleria d’Educació, Cultura i Esport el 30 de desembre pròxim. En aquest temps, la Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV) ha observat les decisions i iniciatives que ha pres pel que fa a la música i, en concret, amb els centres de música i conservatoris municipals. Crec que ningú pot dubtar de la sensibilitat de la consellera. De fet, ella és músic.

Com a exemple, podria servir el projecte que ha iniciat, perquè la música siga una assignatura ‘troncal’ en el sistema educatiu valencià i en el marc de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Els objectius, segons Catalá, són “fomentar l’èxit acadèmic, reduir l’abandó i el fracàs escolar” a través de la música, “coordinar les escoles de música amb els centres d’educació primària” i potenciar “la pràctica musical entre els més joves de la Comunitat Valenciana”.

Altres mostres són els projectes i la promoció de diverses iniciatives que tenen a la música com a eina per a millorar el rendiment educatiu i el nomenament de Manuel Tomás com a director de CulturArts, anteriorment director del conservatori de Torrent i assessor educatiu de la FSMCV, associació que amb les prestigioses investigacions que ve aportant des de fa dos anys i que conclouen que la música reporta grans beneficis pedagògics als alumnes, ha estat un gran impulsor d’aquestes polítiques educatives.

Pel que fa estrictament a l’educació musical reglada que imparteixen els centres de música i conservatoris municipals caldria parlar del finançament i les brutals retallades patides durant cinc anys consecutius. En el 2009 es van dedicar 5,1 milions i a partir d’ací es destinen 2,3 milions en 2010 (-54%), 2,3 en 2011 (-55%), 3,4 en 2012 (-34%), 1,4 en 2013 (-73%) pendents d’una modificació pressupostària que incremente aquesta assignació, i 3,4 (-34%) en el projecte de pressupostos per a 2014.

D’aquestes dotacions, Català ha decidit les tres últimes i per a fer un balanç caldria veure com queda finalment 2013. Si “l’esforç pressupostari” arribara fins als 3,4 milions com desitjaria Fecemac-CV i va deixar entreveure la consellera, que va expressar la seua voluntat “d’arreglar” la brutal retallada, el finançament en el seu mandat hauria experimentat un creixement que durant tres anys es mantindria estable encara que amb una engruixada rebaixa del 34%.

Aquesta és la situació que estan vivint les societats musicals i els ajuntaments, dels quals depenen aquests centres sense ànim de lucre, que suporten un desfasament econòmic acumulat de 13 milions que afecta 63 centres, amb 1.200 treballadors i 10.000 alumnes de més de 200 municipis d’Alacant, Castelló i València.

En aquest temps, Fecemac-CV ha mantingut una actitud de col·laboració per a afrontar el futur del sistema educatiu musical amb rigor i responsabilitat, ha mantingut deu reunions amb diferents responsables d’Educació des de 2011 però encara no ha obtingut resposta a les propostes presentades, s’ha assegurat i escrit en notes de premsa unes condicions de baremació que les ordres de Conselleria no contemplaven i no s’han complit ni els compromisos ni els terminis de pagament. Fa un mes els centres de música i conservatoris municipals estaven dos anys sense cobrar i recentment s’iniciava el pagament de 2011, l’any 2012 segueix pendent.

Com a músics pensem que la sensibilitat és inherent a l’activitat musical. Però apel·lem a les ocupacions directes i indirectes en joc, a l’educació, als alumnes, a l’eficiència i a la defensa d’un teixit educatiu primordial en aquesta indústria cultural. En aquests anys no hem pogut entendre que hi haja una gran demanda d’educació oficial amb un creixement del 12,71% de 2009 a 2012 i aquesta es veja amenaçada col·lapsant així un dels pilars educatius i sense que els conservatoris adscrits a la Generalitat puguen ser considerats una alternativa que puga assumir l’educació de milers d’alumnes.

No obstant això, Fecemac-CV creu que s’han produït avanços positius, alberga moltes esperances en la consellera perquè siga coherent amb la política i iniciatives entorn de la música que està desenvolupant i cristal·litze la intenció de “recuperar en el futur l’impuls pressupostari que permeta mantenir i acréixer la difusió de l’ensenyament de la música”. Aquest diríem que és l’impuls (sense cometes) de Maria José Catalá als centres de música i conservatoris municipals.