Des de llavors, les males notícies se succeïen i l’hemorràgia d’aquesta educació oficial amenaçava amb el tancament dels centres, el treball de 1.200 professors i l’educació musical de 10.000 alumnes de més de 200 municipis d’Alacant, Castelló i València. Font de Mora haguera pogut certificar la seua mort, com a forense que és, de no ser per la resistència de les societats musicals, de les quals depenen els centres de música, i els ajuntaments que, a més, no van pujar proporcionalment les quotes als alumnes, la qual cosa haguera suposat un cost inassumible per a les famílies en una època de forta crisi econòmica.
En aquests anys, sentíem parlar de la música com un senyal d’identitat, de màxima actualitat ara, i patrimoni del poble valencià i, açò, no semblava coherent amb les retallades que posaven a la vora del col·lapse l’educació musical de milers d’alumnes, un dels pilars de la tradició cultural valenciana.
En la reivindicació cal destacar, de manera molt especial, la labor de Fecemac-CV, que ha tingut un paper protagonista en la denúncia de les brutals retallades des que en 2009 s’assignaren 5,1 milions. A partir d’ací es destinen 2,3 milions en 2010 (-54%), 2,3 en 2011 (-55%), 3,4 en 2012 (-34%), 1,4+1,5 en 2013 (-43%) i 3,4 (-34%) en 2014. Tal vegada, aquest treball de sensibilització a l’administració, sindicats, professors, músics i opinió pública en general, ha sigut fonamental perquè Maria José Català, consellera d’Educació, Cultura i Esport, després del pas fugaç de José Ciscar pel departament, haja estabilitzat la situació assignant un finançament també de 3,4 milions en el projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2015. Una dotació insuficient després de cinc anys de grans retallades però que, almenys, allunya la incertesa en el vaivé pressupostari que s’ha viscut en aquest temps.
Fecemac-CV ha vist que en els tres anys de Català en el càrrec, el 30 de desembre, s’han experimentat avanços importants en algunes de les reivindicacions que s’han posat damunt de la taula en nombroses reunions i contactes amb la conselleria al més alt nivell i que diverses iniciatives entorn de la música mereixen el nostre reconeixement i ferm suport.
En quina situació estarien els centres de música i conservatoris municipals sense el treball de Fecemac-CV? Algú creu que estarien millor si no s’haguera exercit una pressió i sensibilització informativa sobre un problema que suposa un desfasament econòmic acumulat de 13,1 milions per a societats musicals i ajuntaments?
Parafrasejant a Fray Luís de León: com vàrem dir l’any passat (en La Veu del País Valencià) seguim esperant que cristal·litze la intenció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de “recuperar en el futur l’impuls pressupostari que permeta mantenir i augmentar la difusió de l’ensenyament de la música”. El futur és hui, i hauria de ser solidari.
President de la Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV)
