Fins avui, la FSMCV no s’havia ocupat d’un assumpte com este perquè cal recordar que la dinàmica precedent amb brutals retallades, retards en els pagaments i una paràlisi en el desenvolupament de projectes, que no podien en la conselleria de Governació trobar el camí adequat, obligava a canviar el pas de manera radical.
Després de llegir el treball i la contundència de les conclusions, que estaven en línia amb diverses recerques d’universitats d’Europa i EUA, es va decidir donar a conèixer al col·lectiu i als mitjans de comunicació la tesi doctoral que exposava que el 99% dels alumnes-músics de la mostra de l’estudi aprova: el 37% amb excel·lent de nota mitjana, el 42% amb notable, el 11% amb bé i el 9% amb suficient.
Reyes argumentava que “la música ha d’ocupar en el sistema educatiu un paper destacat pels seus beneficis en altres assignatures (matemàtiques, llengua, coneixement del mitjà, educació física…) i en el desenvolupament evolutiu dels alumnes”. A més, destacava que “es necessari que el nombre d’hores de docència que se li dedica a la música siga ampliat o reorientat de manera eficient”.
A més de la tesi, es va donar a conèixer una investigació de la Universitat d’Ohio (EUA) que subratlla les millores generalitzades en matemàtiques i llengua per part de l’alumnat que seguia estudis musicals i altres com la de la Universitat de Carolina del Nord (EUA), que destaca la importància de l’educació musical i concloïa sobre una mostra de 13.000 alumnes que “els estudiants que segueixen estudis de formació musical tenen millors resultats acadèmics en llengua, matemàtiques, història i ciència que els seus companys sense aquests estudis”.
Va ser el principi d’un projecte que es va denominar Música contra el fracàs escolar i que va anar omplint-se de contingut, documentació, rigor i arguments de pes incontestables. A aquest primer pas, li van seguir debats, reunions, comunicacions i la difusió de més estudis i recerques que reforçaven la importància de l’educació musical. Quin sentit tenia el que la Federació s’ocupara d’açò? Quins beneficis reportava?
Baldoví, Wert i Català
Es van presentar esmenes a la LOMCE en el Congrés dels Diputats perquè la música fóra una assignatura troncal, i això va motivar que Joan Baldoví, diputat de Compromís, convidara a la FSMCV a una reunió amb José Ignacio Wert, ministre d’Educació, Cultura i Esport, que es va avortar perquè Maria José Català, consellera d’Educació, Cultura i Esport, va proposar una entrevista a tres bandes amb els titulars nacional i autonòmic.
Un èxit sense baixar de l’AVE, que cal agrair al diputat valencià perquè al final l’entrevista seria amb les dues administracions que anaven a decidir el futur de la música i els ensenyaments artístics a Espanya i la Comunitat Valenciana.
Wert i Català van admetre la contundència dels estudis que aportava la FSMCV, el ministre va assegurar que a ell no era necessari convèncer-li sobre la incidència formativa de la música i es va advocar per la “troncalidad autonòmica” de l’assignatura. La traducció és, troncalitat de l’assignatura en la LOMCE no, però possibilitat que tinga pes específic dins de les competències autonòmiques. No li vam convèncer del tot les investigacions, la Unesco, ni nosaltres, segons sembla.
La Federació va obrir el debat amb l’administració, sindicats, partits polítics, professors… va sol·licitar audiència al Consell d’Estat, comparèixer davant la Comissió d’Educació i Esport i va proposar incloure l’educació musical i els ensenyaments artístics en la Constitució espanyola tenint com a referent l’experiència a Suïssa que la va incloure en 2012…
Tot aquest treball per a què? Per a tenir rellevància institucional, mediàtica, social, educativa i cultural. Protegir l’empleabilitat dels músics docents i ser objecte del primer i major patrocini privat fins avui per part de Bankia amb un milió d’euros anual prorrogable durant cinc anys que destinarà al col·lectiu.
Iniciatives entorn de la música
A la Comunitat Valenciana es desenvolupen nombroses iniciatives entorn de la música. La consellera Maria José Català, va assegurar en el seu moment que “la formació musical tindrà més presència tant en Primària com en Secundària” en el marc de la LOMCE a la Comunitat Valenciana i que “tenim la possibilitat de complir amb el nostre objectiu de potenciar la música en el sistema educatiu, donar-li valor com una eina pedagògica que pot permetre millorar el rendiment dels alumnes” i “com un dels punts forts de la nostra societat i de la nostra cultura” que “conta amb grans músics, reconeguts a nivell internacional”.
Així mateix, la FSMCV va iniciar amb Educació un ambiciós projecte en el qual els objectius són “fomentar l’èxit acadèmic, reduir l’abandó i el fracàs escolar” a través de la música i “coordinar les escoles de música amb els centres d’educació primària”. A més, es destinen 600.000 euros en projectes d’innovació per a la lluita contra el fracàs escolar a través d’activitats de promoció de la música i 100.000 euros per a les escoles de música que desenvolupen projectes de recerca i innovació educativa per a afavorir el rendiment acadèmic.
Patrocini privat
La FSMCV en la seua lluita per la presència de l’educació musical en el sistema educatiu ha aconseguit interessar a una entitat financera com Bankia que destinarà 400.000 euros a beques per a alumnes de les escoles de música. L’entitat financera també destinarà recursos a la col·laboració i coordinació de les escoles de música amb els centres d’educació primària en una iniciativa pionera al que la conselleria i el Ministeri anaven a dotar inicialment amb 324.000 euros es veurà incrementat amb 300.000 euros que aportarà l’entitat. A més, altres 300.000 euros, amb els quals es completa el milió anual prorrogable, serviran per a impulsar activitats musicals i projectes artístics singulars.
Ha valgut la pena? Fem balanç i sumem altres coses intangibles en el retorn del projecte: lideratge, rellevància, empleabilitat, suports, patrocini…
Seguim amb la internacionalització?
Cap i Cua Comunicació i dsseny gràfic
