Aquestes primeres setmanes del curs escolar es poden definir de moltes maneres excepte de normals, tal com s’esforça a maquillar la consellera d’Educació María José Català. A la torrentina, definitivament, se li ha empastrat la paella i això és inacceptable a qualsevol contrada del País Valencià.
La consellera no sap cuinar el nostre plat més típic i ho ha de reconéixer públicament. Hi feia referència el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, en relació a un dels infinits temes polèmics, l’assignatura de Cultura Valenciana, on cada dia Maria José Català va afegint nous ingredients bàsics que se li havien oblidat completament com són el Misteri d’Elx, la Muixeranga d’Algemesí o la Pilota Valenciana. Una assignatura, la de Cultura Valenciana que, d’altra banda, potser no té ni cap ni peus, perquè als centres educatius les diferents temàtiques que s’hi plantegen ja estan incorporades al currículum d’altres matèries d’estudi. En fi, un empastre darrere d’un altre.
Aquesta consellera ha comés errors garrafals, perquè se li ha descontrolat el foc. Massa llenya al paelló, massa calor. Ha avançat el començament del curs i s’ha queixat fins i tot el sector de l’hostaleria. El més greu és que Català ho ha fet per entrebancar la feina dels docents. A més, les temperatures han estat excessivament altes i les aules no estan en condicions de suportar-les per la manca d’inversió en infraestructures.
La resposta de la consellera d’Educació i portaveu del (des)Govern valencià a aquest fet va ser, com a mínim, una broma de mal gust: “No somos responsables de la climatología”. Cap comentari. No cal. Només una constatació: María José Català haurà d’anar als exàmens de recuperació, ja que confon climatologia amb meteorologia. Caldria que repassara les dues definicions al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ui! Què he dit? Impossible, sembla que les definicions científiques de la màxima institució en matèria lingüística són inacceptables per a ella i, per extensió, per al sector barraqueta i pandereta del seu partit.
Que s’ho faça mirar això de confondre climatologia amb meteorologia després d’haver llençat pels aires l’assignatura de Coneixement del Medi i d’haver-la dividit en Socials i Naturals per afavorir l’increment d’hores lectives en castellà i, sobretot, per aplicar una llei tan mancada de metodologia de qualitat educativa com la santa LOMCE, que ressona a inquisició contra els programes d’ensenyament en llengua pròpia, contra maneres de fer com les comunitats d’aprenentatge, contra l’educació pública i tants conceptes lligats a la nostra escola.
Poca broma això de no controlar l’aigua i el foc quan aboques l’arròs. Per primera vegada en la història de la democràcia al País Valencià hem hagut de contemplar imatges de setge policial a una escola pública. Veure huit agents de la Policia Nacional desallotjant les famílies que volen que els seus fills i filles de tres anys estudien en valencià al CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs és una vergonya nacional. Llenya, la consellera està donant lliçons de llenya i de policia secreta.
Per acabar d’arrodonir el procés de cocció és necessari deixar reposar la paella. És en eixe moment en què s’aconsegueix que l’arròs quede solt, que s’arribe a l’harmonia de compartir un plat valencià en col·lectivitat. Quan fas una paella i ningú la vol tastar alguna cosa no rutlla. La portaveu del Consell valencià ens la vol fer tragar a la força encara que siga mentint. Ho ha fet en un altre escàndol públic, el cas del CEIP Pare Català de València, on manté una classe d’Infantil de línia en castellà per a un únic alumne després d’haver eliminat desenes d’unitats educatives en valencià arreu de les nostres comarques. Diu que està obligada a fer-ho per una sentència judicial. Una sentència inexistent. La consellera d’Educació valenciana està escorant cap a l’absurd i això ho estem pagant, primer l’alumnat i, després, tots nosaltres, els valencians i les valencianes.
Una cosa sí que ha aconseguit, ser la millor alumna del ministre Wert. Quan ja quasi ni recordem que tenim un president de la Generalitat a qui ningunegen des de Madrid en reunions marianes que clamen a santa Rita, la nostra consellera d’Educació acata, com si d’un titella es tractara, qüestions d’Educació sense tindre la més mínima sensibilitat per la complexitat del nostre sistema educatiu, l’autonòmic, el valencià.
De tot s’aprén. Potser els valencians i les valencianes aprendrem que aquesta paella mal cuinada d’una possible candidata a presidenta de la Generalitat Valenciana és l’exemple més clar de la seua incapacitat de governar, hipotèticament, un arròs que d’una per totes necessita més autonomia.
María José català no és vàlida per a participar al Concurs Internacional de Paelles de Sueca, d’això no tenim cap dubte. Hauria d’aprendre molt per a clavar cullerada en la cursa de candidats a governar un país perplex com el nostre.
A la senyora Català caldria recordar-li que per a ser digna d’una societat fa molts anys i panys algú va dir: “Cal pensar com els savis i parlar com el poble”. La filosofia, com la política, és vida. Servir al poble és un dogma de fe. I mentrestant, la gent, a l’escola i al carrer, camina decididament.
