Els joguets i la necessitat de jugar

Any rere any s’acosta Nadal i tornen els Reis Mags des del seu Orient mític i intemporal al nostre Occident actual comptant i sonant i immers en la Sant Crisi. El desconcert de les xiquetes i els xiquets més menuts en observar múltiples Melciors, Gaspars, Baltasars i els seus ambaixadors a les diferents cadenes televisives, cavalcades i grans i petits centres comercials sol ser recompensat en els joguets que, finalment, els arribaran. Ara menys que fa uns anys, per la Santa Crisi, però el “joguet” continua sent un eix fonamental a les il·lusions infantils i als negocis adults.

Hi ha objectes fabricats expressament per al joc infantil, allò que anomenem específicament com a “joguet”. Però els xiquets i les xiquetes juguen des que naixen, sense que ningú els haja d’ensenyar. Comencen a jugar movent-se i així aprenen a moure’s. Segueixen jugant en repetir una i mil vegades el mateix moviment, i després tiren totes les vegades la pilota, la boleta, boten a la corda, visten la nina, estiren el camió…

A soles i en companyia, jugant aprenen a viure. Fins i tot, a l’escola, comencen jugant a aprendre de lletres, de colors, de formes i de quantitats. Aprenen a ser majors copiant en els seus jocs el que fan els majors: els pares i les mares, els mestres, els metges, els policies…

De vegades, per a jugar necessiten coses, instruments i materials als que els podríem anomenar també joguets, com a objectes que ajuden al joc. Objectes que poden traure de la Natura mateix -palets, pedretes, terra, fulles d’arbre…- o del món dels adults -cassoles, pinces, draps, caixes de cartró- Ara mateix el joguet ha esdevingut un objecte de consum i de fabricació industrial, un gran negoci i molts xicotets negocis però ha de quedar ben clar que el que importa no són els joguets sinó el joc mateix, el fet de jugar.

Amb joguets o sense, les xiquetes i els xiquets necessiten tres elements molt importants per a poder jugar: temps, espai i altres persones. I això és el que els adults els haurem de facilitar si volem que tinguen un desenvolupament correcte. Si juguen amb persones, en un lloc i un temps determinats aniran aprenent la vida i aprendran a relacionar-se amb altres persones i a gestionar el temps i responsabilitzar-se de l’espai.

Per tal d’aprofitar i centrar-nos en les dates que estem, aprofitaré per dir que els joguets que es regalen o que duen els Reis Mags i el Pare Noel necessiten complir alguns requisits per a ser elements positius en el creixement dels menuts:

s’han de deixar jugar, no poden ser objectes que juguen sols, perquè això no seria jugar; jugar és acció i interrelació xiquets-joguet, xiquets-xiquets;

no haurien de ser ni de xiquet ni de xiqueta; si estan específicament dissenyats per a ells o per a elles no els ajudaran a fer-se majors allunyant-los de prejudicis sexistes.

no n’han de ser massa, que la quantitat no ajuda sinó que complica el fet de jugar, afavoreix el consumisme desaforat i, a més, després s’han d’arreplegar;

han de ser objectes segurs, que no es trenquen i puguen i fer mal, o tinguen peces xicotetes que puguen ser perilloses;

De tot açò ha d’haver quedat clar que el més important que fan els xiquets i xiquetes és jugar, i amb això estan començant a aprendre i comprendre el món que els envolta. Els pares tenim la responsabilitat de la seua educació i, per això, també del que juguen i amb què. Si ara és més difícil que juguen amb altres xiquets en el carrer, perquè el carrer no és el que era abans, i no poden eixir lliurement a jugar, busquem-los alternatives: parcs, ludoteques, les cases de les amistats… Espais on hi haja altres xiquets i puga hi haver algun joguet.

Un regal que no és joguet però ajuda a jugar i a viure

Els pares i mares no som animadors socioculturals però haurem d’ajudar als nostres fills i filles a planificar les seues activitats d’oci i haurem de dedicar una part del nostre temps familiar a estar amb ells, comtar-los i compartir com érem i què féiem quan teníem la seua edat, amb què ens distraiem, com ens relacionàvem, en què gastàvem el nostre temps quan no hi havia internet ni televisió ni videojocs. I fer coses junts, donant-los alternatives que els òbriguen un ventall d’activitats lúdiques d’aprenentatge del món i de la vida.

Us oferisc un àlbum d’activitats que on propose una sèrie de regals, (vals) que no són joguets i que els pares i les mares poden fer-los i aprofitar per estar junts i fer la vida i el futur en companyia. I, clar, passar-ho molt bé i inventar noves maneres de relacionar-se i de viure a casa i fora. No són joguets, però són uns bons regals per a passar-ho bé, jugant o sense jugar, i aprendre el món junts. Només cal obrir, imprimir, retallar i atrevir-se a compartir.