L’inici del curs escolar a les Illes Balears ja va ser accidentat per la vaga indefinida dels docents. Durant tres setmanes els docents vam aixecar la veu amb el suport d’una bona part de la societat balear en contra del govern del senyor Bauzá i a favor d’una educació pública i de qualitat. Els motius per tal de convocar la vaga eren diversos, encara que el discurs del govern va saber enfocar el conflicte en l’únic tema que li interessava, la implantació del polèmic decret del TIL (Tractament Integral de Llengües), reduint el conflicte a un sol aspecte: els que estan en contra del TIL són catalanistes que no volen deixar d’imposar el català, els qui estan a favor òbviament no són catalanistes —vade retro!— ni volen imposar res —no, no volen imposar res!— tan sols que els alumnes rebin una idíl·lica educació trilingüe de manera “equitativa” en català, castellà i anglès. Una autèntica fal·làcia de la que parlarem en una altra ocasió però de la qual és fàcil traure dos conclusions: primera, que ningú ha pensat realment en els alumnes, i segona, que això suposarà l’arraconament del català a les aules. Heus ací un dels vells problemes als que al·ludíem abans: amb el TIL el PP balear ha obert la batalla de la llengua amb la bandera de l’anticatalanisme onejant i marejant a la ciutadania que tan mal ha fet al País Valencià però que tan bé els ha fet als qui el governen, lliçó que sembla haver après bé el senyor Bauzá en el seu afany de fer punts per si el criden de Madrid… Però, insistisc, ha de quedar ben clar que el motiu per fer la vaga indefinida no era solament aquest sinó la mala situació de l’ensenyament públic en general: l’augment dels alumnes per aula, la reducció del professorat en els centres i de professorat especialitzat en atenció a la diversitat dels alumnes amb dificultats o mancances, el temps que es tarda en enviar professors substituts, més ajudes en beques de transport i menjadors, el deteriorament de les condicions econòmiques dels docents, i sí, la implantació a corre-cuita del TIL i la retirada immediata dels expedients oberts a tres directors de Menorca per no haver aprovat cap projecte lingüístic de centre tal com la Conselleria exigia per tal d’aplicar el TIL aquest curs.
Durant aquestes tres setmanes de vaga indefinida les mobilitzacions dels docents i de la gent que ens donava suport van aconseguir per moments posar contra les cordes el govern, encara que finalment ens va guanyar la partida. Una onada de gent va omplir els carrers el 29 de setembre de 2013 en la que ha estat una de les manifestacions més nombroses de la història recent de les Illes, si no la que més. I el govern es va posar nerviós, es van escoltar les primeres veus discordants dins del mateix partit que governa, cosa difícil en un partit monolític com el PP, i fins i tot començaren a amenaçar els pares per a que dugueren els fills a les escoles o els instituts. El govern es va mantenir impassible davant el clam de la gent en contra de la seva política educativa mentre feia veure que negociaven, quan realment els dies passaven i les negociacions es convertiren en un estira i arronsa sense sentit que suposà una autèntica pèrdua de temps i energies. El govern del PP es va enrocar en les seves posicions i no va cedir en quasi res. El pas del temps i el cansament van fer replantejar-nos l’estratègia als docents, i vam aturar temporalment la vaga indefinida.
Davant aquest nou atac a la comunitat educativa que suposa l’expedient al company Jaume March, no queda altra resposta que la de fer vaga el proper dia 7 de gener, com a mostra de solidaritat i companyonia amb un dels nostres, perquè Jaume March som tots i demà potser hi hagi un altre Jaume March expedientat. I perquè sembla que se’ns riguen a la cara, ja que un dels punts que motivaren la vaga indefinida era la retirada dels expedients oberts als directors de Menorca i ara tenim un expedient obert més sobre la taula. Aquesta és l’estratègia dels qui ens governen a les Illes, aquesta és la manera amb que volen solucionar el conflicte amb la comunitat educativa: continuar amb el joc brut dels atacs i les amenaces per atemorir-nos i afeblir-nos, per a que la por ens paralitze i ens desunisca però lluny d’això, les assemblees de docents s’han reunit aquestes vacances i han convocat un dia de vaga a tots els centres de les Illes el proper dia 7 de gener. Sabem que un sol dia de vaga no té cap repercussió però és l’única manera de dir-los que no estem d’acord amb ells, de protestar i de recordar-los que tenim prou força per reprendre una vaga indefinida quan ho considerem oportú i que no ens han tret la dignitat. Pense que els docents estem disposats a dialogar i negociar amb el govern de manera seriosa —sense que ens prenguin el pèl— per tal d’aturar el conflicte i millorar l’educació en benefici dels nostres alumnes, que és el almenys el que a nosaltres ens interessa però si ells en lloc d’això decideixen gastar les seves forces i energies continuant pel camí de la confrontació —que és el que sembla que han triat— allí ens trobaran també.
La lluita a ses Illes continua, i s’aventura llarga. El curs vinent cau en any electoral, per tant d’aquí fins allà hem de ser pacients i intel·ligents, respondre les agressions quan calgui, que cap agressió quedi sense resposta, però també hauríem de fer una bona tasca d’informació als pares i a la societat en general amb els nostres arguments per tal d’esquivar la manipulació del govern i els seus mitjans (vergonyosa IB3, el Canal 9 de les Balears). I no perdre de vista que si aconseguírem mobilitzar-nos i pressionar amb les mateixa força que ho férem a l’inici de curs amb una vaga indefinida abans de les eleccions, la prepotència i els riures d’aquells que no escolten, s’esborrarien amb el perill de perdre-les.
