Es tracta d’un moviment ciutadà que ha anat creixent sobre la consciència de la defensa de l’illa i el mar que l’envolta, i és un moviment que en principi arrossega un ampli espectre de la societat, com demostra el fet que haja posat en contacte tant els ecologistes com els empresaris del turisme. Aquí però, hi ha una certa contradicció, perquè els interessos d’uns i altres no coincideixen, encara que l’objectiu final sigui el mateix: aturar les prospeccions i les conseqüències que tindrien o que podrien tenir sobre el medi ambient. Els uns per amor a la natura, els altres per simple negoci, i entre mig, una munió de gent amb interessos i sensibilitats diversos i amb molt bona intenció que simplement no vol que l’enveja, la rapinya, els interessos materials i els negocis d’uns pocs, faça malbé el seu espai vital i la seva manera de viure. No seré jo qui jutge a ningú, però l’actitud dels empresaris turístics a mi em sembla, com a mínim hipòcrita, perquè no he sentit ningú que alce la veu quan a l’estiu atraca el iot d’un multimilionari i arrasa sense escrúpols la posidònia del fons de la mar, o es preocupa per l’impacte que provoca l’augment de la població a l’illa durant l’estiu, perquè només pensen en el benefici econòmic a curt termini i mai en el preu que aquest model turístic imposa al medi ambient i a la cultura de l’illa d’Eivissa.
Però el que més m’indigna és l’actitud del partit en el govern autonòmic. El president José Ramón Bauzá va assistir fins i tot a la multitudinària manifestació convocada a Eivissa el passat 22 de febrer, juntament amb altres alts càrrecs del PP. Els convocants de la manifestació deixaren ben clar que cap polític encapçalara cap pancarta, ni estiguera en primera línia, perquè el moviment es considera transversal i apolític, i no estic dient que aquesta gent no poguera anar, per suposat que el senyor Bauzá i els seus acòlits tenen tot el dret del món a assistir a una manifestació, però el que cal exigir-los és coherència, serietat i respecte. El partit que governa les illes ja sabem que té l’habilitat de nadar entre dues aigües quan els convé —o és només quan s’acosten eleccions?— i ràpidament va pujar al carro de la manifestació amb declaracions altisonants però clarament buides, pròpies de gent que no té cap vergonya en dir una cosa i fer-ne una altra, de gent que té l’habilitat de posar-se sempre que els interessa del costat que bufa el vent, i de defensar allò que és indefensable amb arguments fal·laços. Perquè pocs dies després de la manifestació, els diputats del PP elegits per les illes van votar al congrés sense cap mena de vergonya juntament amb el seu grup parlamentari en contra d’un proposició de l’oposició per tal d’aturar les prospeccions. Els representants polítics dels ciutadans de les illes no van fer gens de cas de les demandes del poble al que —diuen— representen, tal i com ha passat altres vegades i tal i com es va poder comprovar, per exemple, amb el rebuig de bona part de la societat balear a la política educativa del govern a l’inici d’aquest curs acadèmic o anys enrere tal i com va fer el mateix Aznar amb el rebuig de la societat a la guerra d’Iraq. Ara però, el propi govern de les illes s’ha sumat a la marea blava balear alhora que a Madrid, vota a en contra de les demandes d’aquesta: ja veieu com es riuen de la gent i quin poc respecte tenen per aquells als que representen.
El PP, a més de tenir aquesta estranya habilitat de jugar sovint a dues bandes, també dóna sempre la culpa als demés i enreda qualsevol tema de manera que una part de la gent es perd i no sap esbrinar des d’on venen dades. Que no enganyen un cop més a ningú: ells són els que —per desgràcia, però perquè la gent els vota— ens governen ací i allà, a les Illes Balears i a Madrid, són exactament els mateixos, i d’ells depèn que es tiren endavant les prospeccions o no, que no enganyen ningú més dient una cosa ací i una altra allà, perquè la decisió final està en les seves mans. De moment Eivissa diu no però els qui la governen, a l’hora de la veritat, diuen sí.
