Li pregunten sobre Gamonal a Burgos, on la gent d’aquest barri s’ha mobilitzat per aturar un projecte especulatiu de l’ajuntament, d’aparcaments amb l’excusa del bulevard, unes obres faraòniques que la gent del barri refusa perquè no són oportunes i hi ha altres prioritats… Savater diu que estava perplex perquè l’alcalde deia que volia ‘replantejar’ el projecte del bulevard però continuaren els fets violents i la ‘reflexió’ de Savater era que el feia dubtar si donen suport a Gamonal o hi ha més, perquè, ve a dir, van a llençar volen soltar els instints més baixos. No analitza que si la gent del barri desconfia de les autoritats polítiques és perquè hi ha motius, però, sembla que insinua les insídies dels diaris més l’extrema dreta que lliguen els incidents de Gamonal amb ETA i l’esquerra “radical”.
Li passen unes imatges sobre la manifestació de més de cent mil persones a Bilbao reclamant una altra política penitenciària i pel gest de la cara sembla que no li fa cap gràcia, no diu res; l’interroguen sobre el presos d’ETA reunits a Durango, on comuniquen que accepten la via exclusivament política i les lleis penitenciàries actuals, perquè accepten que els seus presos busquen l’eixida individual més favorable i demanen l’acostament de presos a Euskadi. Savater, tot i que reconeix que els seus delictes o crims tenen un àmbit més enllà de la seua individualitat, per això se’ls va dispersar, no està d’acord amb cap mesura d’apropament; els retrau que parlen de ‘conflicte polític” sense analitzar els fets pels quals han estat a la presó, i això, ho considera una ‘humiliació’ no només a les víctimes sinó a tota la societat. El periodista li indica que parlen des de la derrota i Savater reconeix que parlen des de la derrota, però per què cal escoltar-los com si portaren la “bona nova”? Savater compara els terroristes d’ETA als altres delinqüents, criminals, violadors, pederastes i està satisfet que hagueren eixit de la presó en companyia dels altres perquè reberen el rebuig de la societat espanyola.
Preguntat per la sentència del tribunals d’Estrasburg, per Albert Rivera, que ha revocat la retroactivitat de la doctrina Parot, reconeix Savater que calia acceptar la sentència perquè el d’Estrasburg no és un tribunal estrany ja que està composada per jutges espanyols també, però potser en el ritme d’eixida de la presó haguera pogut allargar-se més, tot i que considera que és millor observar que eixiren alliberats junt als violadors i pederastes, etc. Sobre la doctrina Parot indica que, fou un intent de pal·liar a l’estat espanyol la inexistència d’una cadena perpètua revisable que tenen en alguns països europeus, però, en aplicar-se retroactivament, quan l’àrbitre pita un penal, encara que no t’agrada, cal acceptar-lo. I adverteix que els jutges saben més sobre els problemes jurídics i el que comportava la retroactivitat de la doctrina Parot, i que ja s’ha corregit la llei perquè els terroristes pagaren per tots els crims que cometeren. No fa cap esment a la vulneració de drets humans dels presos ni a la reparació que ha suposat a una retroactivitat de la llei arbitrària i injusta.
Li demanen l’aclariment d’unes declaracions, on deia, que, “gràcies al terrorisme d’ETA li havien donat 15 o 20 anys més de joventut perquè s’havia mantingut actiu i jove en política i que s’havia divertit molt, tot i que havien mort alguns amics d’ell… Perquè es definia: “sóc combatiu, m’agrada la batalla, no tant la victòria sinó la lluita… combatre per quelcom que paga la pena; davant el terrorisme sentia que podia fer alguna cosa ‘pel meu país’… sempre m’he pres el terrorisme ‘de conya’, com una religió civil, lligada als nacionalismes; no me’ls he pres mai seriosament; això és el que els fot a aquesta gent”. Continuava dient: “el terroristes i els nacionalistes no tenen sentit de l’humor i el que més els ofèn és que no te’ls prengués seriosament, si pensaven que podien amargar-me la vida, han fet tot el contrari; si hem eixit del terrorisme és perquè molts ens mantinguérem ferms perquè s’il·legalitzara a Batasuna, tot i que deien que això seria l’apocalipsi i just això fou la fi d’ETA”. No obstant, el que més li fot és que, el que ell anomena, el món polític d’ETA intente hegemonitzar el nacionalisme ‘radical’ i guanyar el futur, ocupant la universitat, la informació, etc. i aconseguisquen la independència i contra això lluita i continua lluitant. Per això milita en UPyD, va matisar que des de ‘la base’, però assessora i va on li diuen que vaja; no és dirigent polític, perquè no votaria mai a un partit que tinguera, de manera ‘destacada’, a un dirigent com ell.
El diputat Antonio Cantó li pregunta què pensa quan el nacionalisme secessionista apel·la als ‘ancestres’ i a les ‘arrels’? Savater esmenta a George Steiner dient que els éssers humans no tenen arrels, com les plantes, sinó cames per caminar i moure’s; per a un ‘progressista’, l’arrel no és el que hi ha darrere sinó davant. Li pregunta el periodista si no defensa el nacionalisme espanyolista? I respon amb una citació de Julián Marias dient que no és el mateix tenir “apèndix” (el nacionalisme espanyol que té estat propi) que “apendicitis” (els nacionalismes sense estat propi); esmenta el “patriotisme constitucional” de Habermas, però, sembla que fa una lectura de la Constitució a l’estil d’Aznar, Rajoy i de les interpretacions supremacistes del PP, d’UPyD i de molts sectors del PSOE perquè afirma que els de “l’apendicitis” el que volen és destruir la unitat d’Espanya i no només és tracta de la divisió de la unitat d’Espanya sinó de Catalunya mateix. Perquè, [deixar que s’exercira el dret a decidir d’una ‘part’ del ‘tot’], suposaria la divisió i la mutilació de tot el país sencer…
I tanmateix, caldria preguntar-li a Savater si no es tracta d’una autèntica mutilació no escoltar democràticament els que volen votar i ésser escoltats després de l’estafa de la sentència del TC i no és una radical mutilació la negació del plurilingüismei la pluriculturalitat des d’un nacionalisme simplista, etnicista i uninacional de l’estat espanyol, de matriu castellana?. En parlar del seu llibre “Figuracions meues”, preguntat per Iñaki Gabilondo sobre la lectura, declara que la lectura amplia l’ànima, és l’aeròbic mental contra l’aborregament; diu que el pensament no és una tasca masturbatòria; són opinions per discutir, per veure si, -curiosament- tenen ‘arrels’ en la realitat, si són opinions ‘arrelades’ i no superficials. Els pensadors tenen a veure amb la vida real i quotidiana, va lamentar la supressió de l’Educació per a la Ciutadania perquè una ciutadania educada ha de saber les garanties, els drets i els deures en democràcia. Va defensar l’adoctrinament dels espanyols front als que durant 40 anys de franquisme havien adoctrinat des dels púlpits. I, per últim, preguntat per la minva de la filosofia a la llei Wert i la seua aplicació a l’empleabilitat, indica que la filosofia i la democràcia nasqueren al mateix lloc i al mateix moment, suprimir la filosofia és suprimir l’ànima intel·lectual. Va fer una defensa de la política, com a preocupació pels afers de la ‘polis’, davant la idiotesa dels que se’n desentenen perquè es taquen en si mateix.
En aquesta TV, tots els participats s’acarnissaven amb Artur Mas i amb la demanda de consulta del parlament català, amb arguments d’extrema dreta, com els de Francisco Marhuenda i Eduardo Inda, respectivament de “La Razón” i El “Mundo”, la Brunete Mediàtica, que acusen la votació parlamentària de subversiva, il·legal i il·legitima, d’atacar i de destruir Espanya, tret d’un periodista d’”El País” i un antropòleg canari-madrileny que defensaren la plena legalitat de la demanda del parlament de Catalunya, tot i que manifestaren el seu absolut desacord perquè la ciutadania de Catalunya s’expresse votant pel dret a decidir. L’espanyolisme es redueix a madrilenyisme i a anticatalanisme, sense cap contrast per contenir-los una mica.
Vull fer notar que per tal d’explicar la notícia del parlament, a aquesta TV només van treure a un diputat de CiU, uns segons escassos, tot i que el sector del Sí és quasi 90 vots ( 85 Sí més 3 Abstencions) i el del No de sols 43 vots, li donaren moltíssim més protagonisme al front espanyolista i a l’altre l’invisibilitzaren u ell caricaturitzaren; allà eixirem amb la seua barra, la portaveu del PP, Sánchez Camacho, el de Ciutadans, Albert Ribera, i al del PSC, Pere Navarro que fou entrevistat en directe perquè explicara la seua posició contra el dret a decidir; després l’entrevista de Savater tan crític amb els ‘nacionalisme’ dels altres, però no amb el seu nacionalisme espanyol; més tard també se li féu una entrevista a Loquillo, molt crític amb la cadena humana i amb el dret a decidir de Catalunya, en contraposar-ho als drets socials, sanitaris, ubicant la reivindicació nacional de Catalunya com un afer ‘de dretes’, sense tenir en compte ni a ERC, ni a IPC-V-EiA, la CUP i els sectors de la societat civil catalana, de l’ANC que donen suport a la consulta pel dret a decidir, des de l’esquerra, sense tenir cap possibilitat de ser escoltats a les TV espanyoles, públiques i privades. Amb aquesta ‘equanimitat’ [i flagrant i descarada manipulació], després encara voldran que els ciutadans dels Països Catalans ens sentim representats amb les televisions espanyoles, que ens exclouen per sistema. Inclús al filòsof Savater, que ens voldria suprimir lingüística, cultural i autonòmicament, després no li fa gràcia que no ens sentim espanyols [o espanyols de matriu castellana]; voldria que acceptàrem, amb masoquisme, el trist destí d’opressió i vexació que ens tenen predestinat des de Madrid, des de fa segles. I que l’aplaudírem entusiasmats.
