Remembre també que a totes les notícies dels Telediaris, els prohoms del franquisme i de la ‘transició’, advertien, amb cares de circumstància, que, calia condemnar la violència, “vinga d’on vinga”, tot i que per sota mà, els de la UCD, AP i PSOE organitzaren grups antiterroristes com El Batallón Vasco-Español, la Triple A, el GAL, etc. per assassinar a gent pròxima als sectors de l’esquerra independentista i morien alguns detinguts bascos a l’interior de les comissaries, torturats i assassinats, per la sospita que podien ésser membres d’ETA, com Joseba Arregui, Lasa i Zabala, etc. A les TV espanyoles només es publicava, amb gran rebombori, els atemptats criminals d’ETA, però, es silenciaven al màxim, es justificaven i ‘legitimaven’ els atemptats que cometien les forces paramilitars o para-policials amb el suport de l’Estat, allò que es coneixia, -tot i que ho intentaven ocultar, com el terrorisme d’Estat.
Fa 22 anys, Aurelio Arteta, publicava un article excel·lent “Contra l’estat executor”, contra la pena de mort; em va agradar tant que el vaig fotocopiar i repartir a les classes d’ètica, alternativa a la religió i filosofia per analitzar-lo amb l’alumnat, com comentava fa uns dies en un altre article. Era un al·legat contra la pena de mort, assenyalant la irreversibilitat d’aquest tipus de mesura extremista que atempta contra els drets humans. Posava exemples de les errades judicials com la dels anarquistes d’origen italià, Sacco i Vanzetti, executats als Estats Units i, més tard, es va poder comprovar que eren innocents. Era un article contra el ‘classisme’ i ‘racisme’ de la pena de mort als EUA, prioritàriament contra els negres i els hispans i sobretot era un advertiment contra la violència de l’Estat. Perquè s’indicava que un estat responsable de l’educació, la sanitat, l’ocupació laboral, etc. quan fracassava socialment perquè no invertia en serveis socials i redistribució de la riquesa, preferia destinat els recursos estatals a la defensa dels privilegis dels més rics i a mantenir a ratlla els més pobres, aturats i marginats socialment. Per això, en compte d’invertir en treball, redistribució de la riquesa i despeses socials, preferia invertir en armament, exèrcit, policia, presons, centres d’internament, cadires elèctriques i penes de mort. No obstant, així l’estat mateix explicitava el fracàs d’un estat de dret i social que esdevenia estat executor i criminal. Em compte de resoldre els problemes socials, que havia contribuït a crear amb la seua indolència i desídia, es dedicava a reprimir i executar a la gent que considerava “conflictiva”, sense solucionar els problemes socials que el mateix estat fabricava i deixava de banda perquè es podriren.
No obstant, el missatge més ‘important’ d’aquell article era, a més del que hem dit, el següent: si un estat fa el mateix que un terrorista es torna pitjor que el terrorista més assassí. Perquè quan un terrorista fa servir la lluita armada, no pretén que la societat sencera legitime les seues accions, no ho fa amb els diners de l’estat que són els de tots els habitants, no fa servir els rescursos institucional, sinó que ho fa arriscant la seua pròpia vida a ser detingut i castigat. En canvi, quan l’estat fa servir el terrorisme, ho fa com si tota la societat estiguera d’acord, com si comptara amb una complicitat social completa. No només es rebaixa al mateix nivell que el pitjor terrorista, si no que esdevé més cruel, injust, despietat i sanguinari que els terroristes a l’ús. Perquè l’estat no es juga res, no arrisca, compta amb tots els instruments i perverteix del tot les institucions estatals que haurien d’estar al servei de la societat sencera per garantir, amb justícia, el benestar, els serveis socials, l’educació, la sanitat, etc. i la vida inclús dels pitjors delinqüents o marginats, que, segurament, han sigut ‘víctimes’ de la incúria de l’estat.
L’altre dia, al Levante-EMV, 16 de gener, Pasqual Sala, expresident del TC (Tribunal Constitucional), criticava als que rebutgen la violència “vinga d’on vinga”. Ho deia perquè sembla que considera que la violència i el ‘terrorisme’ d’Estat és molt millor que la violència dels terroristes. Em sembla que té ‘raó’ en rebutjar això de “no a la violència, vinga d’on vinga”, però, al meu parer, per motius completament oposats als que ell afirma. L’Estat és molt més culpable si es posa al mateix nivell que un terrorista, perquè es torna un estat executor i exterminista, sense les garanties adequades en una vulneració de drets humans incessants i interminable. Com està passant a hores d’ara quan l’estat prioritza els més rics, supremacistes i privilegiats i margina els més pobres, ‘perifèrics’ i la ciutadania de les nacionalitats sense estat. Com podem veure quan l’organigrama dels dirigents de l’estat, si fa no fa, són els mateixos tant els de la dictadura com els de la ‘democràcia’.
En efecte no es pot equiparar la violència i el terrorisme d’Estat amb la del terrorisme dels terroristes perquè el de l’estat és moltíssim pitjor, tot i que es diga que és “legitima” a la manera del “monopoli de la violència” de Weber i dels sociòlegs estatalistes. Si els tribunals, el TC, el Suprem o els ordinaris, posem per cas, no son capaços de defensar el plurilingüisme de l’Estat [o les inversions al corredor de l’Eix Mediterrani, els serveis socials, els drets laborals, el dret a decidir, etc.] i s’intenta raspallar i netejar més encara la reforma de l’Estatut de Catalunya, -raspallada i netejada pel Guerra-, aprovada pels parlaments català i espanyol i per la majoria de la ciutadania del Principat, és fer servir la violència per imposar el monolingüisme castellà i retallar els drets i les llibertats lingüístiques, socials, culturals i nacionals de la ciutadania de Catalunya i la resta de l’Estat. Mentre el senyor Sala es va mantenir al TC, -tret de la sentència contra Catalunya-, em va semblar un jurista assenyat amb fama inclús de ‘progressista’; ara, -després de retirar-se-, amb aquestes declaracions a favor de la violència ‘legítima’ de l’estat i del rebuig d’allò de “la violència, vinga d’on vinga” perquè creu que la de l’Estat és molt millor, em sembla molt discutible i desencertat. Sembla que inclús els juristes més reputats i ‘prestigiosos, tant l’actual president del TC militant del PP com l’anterior, hi ha un retorn al franquisme. Al meu parer, amb juristes així, el que tenim no es pot dir ‘democràcia’. El que mostra Sala és el terror de l’estat espanyol a les nacions distintes a l’espanyola. Potser l’he malentés, però, al meu entendre, esdevé una interpretació més desencertada encara prioritzar el terrorisme i la violència de l’estat i considerar-la del tot ‘legítima’. Perquè, el terrorisme, siga d’estat o de grups civils armats, és rebutjable; des de posicions antimilitaristes, en compte de solucionar-los, augmenta més els problemes que pretén resoldre.
