Les víctimes de l'accident del metro i el valencià

4 febrer 2014 01:00h
Des de fa set anys que passà l’accident, quan s’iniciaren les concentracions de les víctimes del Metro de València-Torrent, he rebut, molt sovint, la invitació per assistir a la Plaça de la Verge cada principi de més, perquè el dia 3 hi anàrem, per banda de Pasqual  Requena, de Ca Revolta. He anat moltes vegades des del principi, quan érem molt poca gent, sempre que he estat a València. Des dels inicis he manifestat el meu disgust i la meua protesta perque es fera servir quasi sempre només el castellà. Perquè estic convençut que la majoria o moltes de les víctimes del Metro a Torrent a l’estació de Jesús, parlaven el valencià, així com la majoria dels que hem anat des del principi a les concentracions parlem en valencià. Tret d’escasses ocasions que s’ha llegit algun trosset en valencià, la majoria de les vegades s’ha fet tot, únicament i exclusivament, en castellà, excloent la llengua pròpia del País Valencià.

Després de programa de Jordi Èvole, encara em semblava més impresentable que no s’inclogués el valencià a les concentracions massives que reunien milers de persones demanant dignitat, justícia i reparació de les víctimes de l’accident del Metro; aní la primera concentració després del programa de “Salvados” però, sentint-me del tot exclòs, refusat i agredit perquè no es va dir res en valencià, vaig decidir no acudir més i així ho vaig manifestar per internet o faceboock; la presidenta de l’associació de les víctimes del Metro, Begoña Garrote, em va dir que algunes vegades havia fet servir el valencià i que ella no tenia res en contra, però en cap moment em va assegurar que s’incorporaria el valencià amb igualtat de condicions que el castellà a les concentracions. Per tant, vaig decidir no tornar més. Després he oït que si a la portaveu li resulta més còmode parlar en castellà, com si no poguera haver-hi cap altre portaveu i portar-ho escrit per tenir en compte la nostra llengua. No em valen les excuses si és perquè es oprimeixen més.
 

No obstant, l’altre dia conversant amb un amic valencianista, de Compromís, relacionat amb els familiars de les víctimes del Metro, em va assegurar, que, a la darrera vegada, a la concentració de desembre o gener, s’havia utilitzat el valencià tant com el castellà i que estava equivocat en pensar que es marginava el valencià, que no era sempre així. En considerar que potser estava equivocat i que els altres tenien raó, vaig assistir el dia 3 de febrer per comprovar si era veritat que a la concentració s’usava el valencià. Ni un mot en valencià en tot el temps que esperàrem. Des de les 19 menys quart fins a més de les 19’30 vaig suportar tot el temps sense ni una sola paraula en la meua pròpia llengua, que és la pròpia del meu país. Ni per a dir que l’inici s’ajornava ni per a llegir el manifest, ni per a explicar el viatge a Brussel·les al Parlament Europeu ni per a contar els problemes judicials ni per a dir-nos que ens agafàrem de les mans. Per tot això, no em tornareu a veure anar a la concentració. Us desitje  molta sort, que us vaja bé, que aconseguiu guanyar davant els tribunals de justícia, però, ho sent, no puc més, no tornaré, perquè em sembla una vexació inacceptable.
 

Per dignitat, per respecte, per autoestima. Perquè no em prenguen més el pèl. Perquè si demanem respecte i ‘tolerància’ a l’administració per esclarir la veritat dels fets que ocorregueren a l’”accident” de Metro i que hi haja una sentència i una reparació justa, també hem d’exercir aquesta mateixa tolerància incloent també el valencià. Si no s’inclou la meua llengua, que és la del meu propi país, em sent exclòs i insultat. Una llengua que ha sigut marginada, oprimida i invisibilitzada durant més de 300 anys fins ara mateix per l’administració que tanca RTVV, Catalunya ràdio i TV3, no pot ser exclosa al Cap i Casal del País Valencià pels col·lectius socials que lluiten per la justícia. Per respecte i per consideració cap a la majoria de la gent d’esquerres que parlem en valencià i que majoritàriament hem assistit des dels principis. De fet, després a la fi de la concentració oies que la majoria de l agent s’expressava en la nostra llengua. La gent de dretes i anti-valenciana normalment no assisteix, diguen el que diguen i us diguen el que us diguen dient que no hi ha dreta ni esquerra. I tanmateix, per qüestió de llengua, ja hi ha prou; no vull consentir cap marginació més de la meua pròpia llengua i cultura, ni per banda de les administracions ni de la societat valenciana; si més no, no vull esser còmplice d’aquesta marginació genocida. Que us vaja molt bé!
 
next