Bisbes, malparits?

L’escriptora Almudena Grandes, a l’article “Madres”, el 10 de març, després d’afirmar que ni el senyor Reig, ni el ministre de justícia ni el papa de Roma mai han tingut l’oportunitat de ser mare, ni de tenir una experiència única per saber de la por, de l’angoixa, de la responsabilitat, de la culpa, del dolor i de la incondicionalitat d’un amor que durarà exàctament el que dure la seua vida, ens indica que el culte a la Verge Maria no és una altra cosa, que, una ficció, una creació masculina, una fantasiosa especulació d’uns éssers que mai han sentit com canvia el seu cos per acollir-ne un altre al seu interior, amb la terrorífica incertesa que es produeix en aquest procés. Per això, demana respecte per a les dones que decideixen esdevenir mares i les que no se senten amb ganes o forces per a ser-ho i suportar aquesta metamorfosi a les seues vides. Per això, Grandes, els diu als senyors bisbes que parlen del que conèixen o es callen d’una punyetera vegada i al senyor Reig Pla li diu que quan vulga inaugurar unes jornades marianes amb una referència a la Guerra Civil, que comence per demanar perdó a les mares de l’estat espanyol (nosaltres afegim, i sobretot, dels Països Catalans, que és la nació on més n’assassinaren després de la Guerra) per tots els fills morts, robats, caiguts en combat, exiliats, exterminats per la fam o per la malaltia, que va aconseguir l’entusiasta cooperació de l’Església católica amb els criminals colpistes de 1936 i amb la sanginolenta dictadura que instaurà la seua victòria durant 40 anys i posteriorment.

No m’estranya que aquest bisbe d’Alcalá de Henares barretge l’avortament, l’holocaust, la Guerra Civil i “l’amor” a la Verge Maria, que no és més que una ‘compensació’ per equilibrar l’enorme misoginia patriarcal que conrea ell i alguns marianistes reaccionaris més; la Verge Maria, en compte de ser -com en els seus cant del Magníficat- aquella dona del poble, de la classe obrera, mare soltera, que lluità contra els imperialistes i destronà als qui oprimeixen i pontifiquen des del trons i dominacions de monarques, dictadors, banquers i bisbes, esdevé una doneta inofensiva, coenta, enjoiada i cursi que serveix per fustigar amb idees estrambòtiques i fictícies sobre la puresa, la virginitat i la imma-cul-anitat, que no són més que desficis neuròtics d’éssers perversos que aprofiten la religió per arribar a prínceps o ministres, enriquint-se, construint-se palaus de luxe i mercadejant amb la religió en posar els evangelis al servei de l’extrema dreta espanyolista. El senyor Reig intenta embolicar-ho tot perquè l’holocaust causat pel seu generalíssim Franco, es relativitze, mentre parlem d’avorts i el que ell ‘creu’ “holocaust silenciós”, quan les dones decideixen sobre la seua pròpia maternitat. Aquest senyor misògin, com que no creu en l’efecte del pecat, que predica, necessita, de les lleis penals de l’estat per obligar a les dones a parir, vulguen o no vulguen, perquè pensa que l’estat ha d’estar subordinat a les lleis del seu Déu inhumà, cruel, classista, impietós, pervers i salvatge (fruit de la seua pròpia fantástica i delirant projecció).

Quan estava de rector al Seminari de València, a finals dels anys setanta, el senyor Reig feia una apologia del seu admirador ideològic i amant, Blas Piñar, del que deia que havia escrit un llibre sobre la seua Verge Maria i intentava relacionar aquesta Verge amb la seua creuada contra l’avortament i amb la creuada militar franquista que salvà a Espanya de l’ateisme i el comunisme; sobre la Guerra Civil, estava molt ressentit amb tots els ‘rojos’ (socialistes, feministes, comunistes i anarquistes) perquè al seu pare -que combatia a l’exèrcit republicà, intentà passar-se’n a l’exèrcit nacionalista i feixista espanyol de Franco-, l’agafaren i el retingueren unes hores en un quarto on l’acusaren de ‘beato’… però, el soltaren immediatament; això, potser, va ‘traumatitzar’ al pare del senyor Reig de per vida i a l’actual bisbe que considerava que tots els de l’exèrcit republicà i d’esquerres eren uns “fills de mala mare” perquè havien insultat i li havien dit al seu pare ‘beat’. En qualsevol exèrcit del món als que intenten passar-se’n a l’altre bàndol, és a dir, a l’enemic, els afusellen. Tot i que els qui estem en contra dels exèrcits estem en contra de qualsevol mort; però és la ideologia feixista i militarista del senyor Reig el que propicia els colps d’estat, el negici d’armes, els exèrcits i les guerres

No obstant, el senyor Reig Pla, va decidir venjar al seu pare declarant enemics a mort als republicans, a la gent d’esquerres, a les dones que decideixen avortar, als homosexuals, als travestis, als bisexuals i als que no pensen com ell que els voldria aniquilats i exterminats com afirmava Emilio Mola, Queipo de Llanos i Francisco Franco que calia fer amb la gent que no pensava com aquests assassins pensaven, en preparar un pla detallat de terrorisme d’estat exterminador. I tanmateix, el senyor bisbe considera que les dones que decideixen sobre la seua pròpia maternitat, són més ‘holocaustadores’ que el seu admirat i benvolgut Franco. Del que es tracta és de santificar a aquest general assassí i de culpabilitzar a les dones; per això a la darrera manifestació feminista de València, el 8 de març, les dones cridaven contra els papes antiavortistes i hi havia qui portava un cartell que deia, destinat a tots els hòmens: “Ens voleu Verges, ens voleu Santes, ens teniu Fartes!” i unes altres dones portaven un cartell on posava, referit als senyors de la CEE “Bisbes, malparits!”; i encara es queden curtes perquè si els bisbes pariren no admetrien que ningú els impedira decidir si parir o no parir. Bonics animalets són aquesta gent, volent supeditar l’estat espanyol als seus dogmes destrellatats i forasenyats!