L”’apollo” de ”L’amigo” Alberto [Fabra]

No es pot presumir de res; amb l’escola nacional espanyola de la dictadura, almenys al meu poble, els mestres només ens ensenyaven a repetir les consignes del franquisme, de l’església nacional-catòlica, a formar en fila per a entrar a classe, a cantar el ‘Caralsol’ i a utilitzar la violència física només si erràvem en alguna cosa o dèiem alguna paraula en valencià-català; un idioma que no existia dins de l’escola, no hi havia cap llibre ni diccionari ni res que la reconeguera com a una llengua amb la mateixa dignitat que l’espanyol. Era l’escola que deixava fora la vida, la nostra llengua, la nostra cultura, la del nostre poble, com canta Raimon en alguna de les seues cançons i Al Tall va recollir, magistralment, en la cançó d'”El tio Canya” mostrant què era aquella escola de l’Enciclopèdia Álvarez i del Florit Pensil. No ens ensenyaren ortografia ni el valencià ni el castellà. Res. Per tant, no em vante de no fer cap errada en escriure perquè en valencià he hagut de ser autodidacta, com quasi tota la gent de la meua generació, d’abans i alguns anys darrere; en el destret d’escriure o parlar, en valencià, castellà o qualsevol altra llengua, millor equivocar-se que restar muts i no dir res, perquè en errar aprenem si estem disposats a aprendre, corregir i esmenar-nos. En una llengua, com el valencià-català, que ha estat més de 300 anys oprimida i invisibilitzada, no podem exigir ‘purismes’ contraproduents; parla i escriu en valencià tot i que t’equivoques perquè “Errare humanum est”. Només has d’estar disposat a aprendre dels errors.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, fa uns dies, preguntant-li si era valencianoparlant, perquè sembla que no parla mai en valencià i quan en algun acte oficial ha de dir alguna cosa en valencià, es nota molt incòmode, va respondre a la TV13, que ell era ‘castellanoparlant’. Ho argumentava dient que havia estudiat el batxillerat en castellà (com tots els de la seua època en amunt a causa de la dictadura que sembla que vol fer-nos retornar amb lleis ‘franquistes’ contra la nostra llengua i amb el tancament de RTVV i la censura de TV3 i Catalunya Ràdio); venia a dir, si fa no fa, no parle bé ni sé llegir el valencià perquè, per a mi, és com el xinés o més difícil, però, en castellà puc funcionar ‘perfectament’. No és pot ‘presumir’ de res, perquè, cas de no tractar-se d’un muntatge i tot apunta que no, que és verídic,”l’amigo” Alberto, anà a inaugurar una Fira de Vins o a visitar una bodega i va voler posar al tonell, per immortalitzar-se, una oració que reflecteix el seu pensament i la seua saviesa: “Gracias por vuestro ‘apollo’ y cariño”, on ens mostra, fefaentment que, no sap escriure ni tan sols en castellà, que tan desvanit es mostrava fa uns dies perquè deia que era la ‘seua’ llengua, l’idioma que havia estudiat. No obstant, haguera pogut ser pitjor i escriure: “Gracias por vuestro pollo y vuestra polla…” o les diverses combinacions que us imagineu. Encara ha sigut una errada ‘lleu’.

El que no entenc, en la línia de la Carta Oberta que li escrivia Josep Miquel Bausset l’altre dia a La Veu del PV, és per què no li ha respost a l’oferta de Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, de ser parella lingüística per ensenyar-li la nostra llengua. Fa unes setmanes que li va enviar la carta i encara no li ha contestat, almenys, fins el dimecres 2 d’abril a la nit, al lliurament dels XVé Premis Vicent Ventura que atorgaren a la pedagoga Tudi Torró i al músic Lluís Miquel Campos, amb unes intervencions excel·lents de Vicent Pitarch i Alfons Cervera en llorar els premiats i defensar la nostra llengua i cultura, mentre els bandarres de la Generalitat i del Govern central -amb la llei Wert- intenten exterminar-nos lingüísticament i cultural.

En finalitzar l’acte a l’Aula Magna de la Universitat de la Nau, li preguntí a Vicent Moreno, si “l’amigo” Alberto li havia respost, encara que fos només per cortesia, i em va dir que ‘no encara’; li vaig dir que em semblava de molt mala educació, que potser “l’amic” no sabia que ‘parella lingüística’ no volia dir haver de gitar-se amb l’altre, que només es tractava de practicar’ en llengua, no sexualment; Vicent em va dir que si acceptava, estava disposat inclús a buscar parelles lingüístiques per als seus guardaespatlles a Escola Valenciana i, que, en principi, no s’havia plantejat més que ajudar-lo a millorar el seu valencià, que tots podem escoltar que és tan penós i maldestre. Això últim no ho deia Vicent Moreno sinó jo mateix quan l’he oït i és encara pitjor la seua dicció lectora en valencià que la d’Eduardo Zaplana, José Luis Olivas o la de Francisco Camps, com si fóra una llengua ‘estrangera’ que no haguera escoltat mai. Potser perquè aquesta trinitat tan pancastellanista, feia l’intent per llegir el text en valencià abans davant d’un espill. I tanmateix, veient ara el que escriu en espanyol, el nostre “amigo” Alberto, també caldria dir-li que accepte parella lingüística en castellà, perquè no ha assolit el nivell adequat. Potser no es tracta d’un afer de ‘llengües’ sinó de l’expressió del seu pensament i nivell cultural que mostra quan parla, quan llegeix o quan escriu, posem per cas, “apollo”, semblant a la fugida d’Esperanza Aguirre quan els policies se li acostaren a demanar-li el carnet de conduir perquè estava aparcada al carril bus; el problema no és només de llengua sinó que és tracta del coeficient intel·lectual, cultural, polític i moral dels ‘nostres’ governants. De vergonya aliena que facen servir, com Esperanza, el masclisme o qualsevol excusa, com que no han estudiat el valencià, per enganyar-nos i menystenir-nos sense cap escrúpol.