Inclús una novel·lista excel·lent i escriptora de l’esquerra espanyola, com Almudena Grandes, a l’article “Guardias civiles” del 17 de març, afirma que els representants “de la Benemèrita, han explicat que existeix un protocol per a les devolucions en calent, que sí que reberen ordres de disparar pilotes de goma, que no actuaren pel seu compte, que no podien fer-ho sense afrontar una sanció que posara en perill el seu lloc de treball”. I remata l’exculpació de les responsabilitats dels que mataren als immigrants: “Tant fa, ningú ha volgut assabentar-se”. Encara en diu més d’elogis i lloances cap a la guàrdia civil, que “per a declarar el que declaren cal ‘moltíssim valor’, més que per a detenir a una ‘allau’ de desesperats que trepen per una tanca”. Inclús arriba dir que la guàrdia civil “té raó, però no li la donen”, perquè “eixe és el paper que els ha tocat jugar en aquesta democràcia de “chichinabo”, que segueix incapaç d’arrenjar les coses amb la seua memòria. Així els verdaders responsables respiren tranquils als seus despatxs. Ningú els demanarà explicacions mentre hi haja un uniforme verd oliva que carregue amb les seues culpes”. La guàrdia civil, faça el que faça, sempre és innocent i immaculada. No pot ser imputada perquè només compleix ordres, submissament, no té cap capacitat de decisió, perquè en ser un cos militar només ha d’obeir, sense que se li puga exigir cap responsabilitat, com el monarca espanyol.
No entre en la consideració dels immigrants com a “allaus” i altres consideracions reaccionàries, racistes i integristes des d’un nacionalisme patriòtic espanyol, com si els immigrants foren fenòmens metereològics o catàstrofes naturals, com quan cau neu des del cim de les muntanyes, només vull fer notar, que, el que es distingeix entre la guàrdia civil ‘titella’ i els seus caps polítics que mourien els fils, des de Madrid, des del Països Catalans, els veiem a tots u, a tots o quasi tots contra el català, a tots o a quasi tots refractaris a acceptar el nostre fet diferencial com a nació, la nostra llengua i cultura… a tots o quasi tots, guàrdies, polítics i alts funcionaris de l’estat, vulnerant els drets humans contra els immigrants des d’un nacionalisme espanyol africanista que té la tradició franquista al darrere de menyspreu dels africans i dels catalans. Pel que fa als immigrants en compte d’educar a la guàrdia civil en l’obediència als drets humans i a la protecció dels mínims drets d’humanitat, semblen ‘ensinistrats’, -ells i els seus caps directius i polítics-, en la plena inhumanitat i en la vulneració total de drets humans més bàsics. Haurien de sancionar i expulsar als que donen les ordres, però, també, als que les compleixen vulnerant els drets humans bàsics, pròpies d’una dictadura terrorista. Des de l’exterior, l’Estat espanyol sembla un dels més bèsties del món. Fa una vergonya insuportable que als catalans, valencians o balears, des de fora, ens consideren com a espanyols.
Perquè uns guàrdies civils educats en els drets humans i lectors dels escrits del nord-americà David Toureau “Sobre la desobediència”, davant l’ordre de disparar contra els immigrants ofegant-se, dispararien contra els seus caps, capitosts polítics i directius, que mostren tanta crueltat, tanta vulneració del dret d’auxili i tanta inhumanitat. Quin tipus de democràcia és aquesta que maten a més de setze persones i sembla que no dimiteix ningú (tret de dos càrrecs menors al cap d’unes setmanes) ni potser es portarà a judici als autors efectius o intel·lectuals d’aquestes morts que haurien de ser sancionats com a homicides plenament conscients? I és que no es poden posar tanques a la fam ni a les desigualtats abismals que hi ha entre Europa i Àfrica o entre el nord i el sud de la Mediterrània. Ni les altes tanques ni les sagnants gavinetes impedeixen fer el salt, només serveixen per a causar ferides més greus i molts més morts. Cal revisar una concepció de fronteres tant rígida entre Europa i Àfrica perquè hi haja més fluïdesa en els fluxos migratoris, com han demant experts en immigració i interculturalitat del prestigi jurídic, sociològic i antrolològic de Sami Naïr, ara que la Universitat de València l’ha fet doctor honoris causa, Manuel Delgado o Javier de Lucas perquè s’acare la immigració a la llum dels drets humans i de la llibertat de moviment que indiquen les lleis internacionals. Cal revisar l’ajuda i les relacions de ‘solidaritat’ entre els nord i el sud, perquè la ‘solidaritat’ no siga un pretext d’alguns polítics ‘valencians’, com Rafael Blasco, per, segurament, embutxacar-se els diners i comprar cases a València, potser perquè saben que després la guàrdia civil i els seus caps defensaran els que s’han quedat els diners de l’ajuda als països més pobres del Tercer Món. Els estats enriquits d’Europa a costa dels més pobres d’Àfrica, destinen policies i militars a vigilar fronteres i a reprimir els més pobres de món, mentre, cínicament, sermonegen que les fronteres estan desaparèixent. Per això neguen la llibertat de moviment i el dret a decidir de les persones i dels pobles que no tenen estat propi, com el País Valencià, Catalunya o les Illes [els Països Catalans].
