La imputació de Cristina de Borbó

El jutge Castro, el dimecres 25 de juny, va fer pública -per segona vegada- la imputació a l’exinfanta Cristina de Borbó, a pesar de la maquinària obstaculitzadora sistemàtica i de les pressions de la Casa del Monarca, de la fiscalia, del ‘fiscal’ cap de Palma, Horrach, que en comptes de de la fiscalia anti-corrupció sembla ser de la fiscalia pro-corrupció, de les pressions del Govern i de la premsa que ha intentat desqualificar-lo… de manera que és un cas que sembla que el jutge ha passat a ser l’acusat, ha sigut qualificat de “justicier”, de tardar massa en concloure el cas i s’ha convertit en el jutge jutjat per instruir el cas de la filla del monarca anterior i la germana de l’actual monarca. Perquè no s’entén que amb tants indicis de culpabilitat i proves de delicte, el ‘fiscal’ Horrach haja presentat un recurs a l’Audiència de Palma perquè la tornen a ‘desimputar’ i l’absolguen dels delictes indiciaris, com va aconseguir, de manera inèdita, quan se la imputà la primera vegada. Amb desqualificacions i atacs de prevaricació, d’esperit inquisitiu, de sospites sense fonament i de pescar per tal de ‘vendre’ una realitat invendible.

El ‘fiscal’ Horrach acusa el jutge Castro, de nou, d’imputar Cristina de Borbó “per ser qui és” i estar al dictat dels mitjans de comunicació sense prou elements indiciaris; no obstant açò, un fiscal que s’enfronta amb la instrucció del jutge de la filla de l’exmonarca, segurament, “per ser qui és”, potser pose el recurs a favor de la germana del monarca actual perquè, probablement, està pressionat per la superioritat fiscal, a les ordres del fiscal general de l’Estat, Torres-Dulce, de Madrid, potser ha prevaricat en considerar i afirmar que no hi ha delicte, per part de Cristina de Borbó, contra la Hisenda pública ni per blanqueig de capital, quan sembla que no manquen elements indiciaris i proves inculpatòries que la imputen d’alguns delictes de col·laboració necessària amb Urdangarin en regentar l’empresa Aizoon, i d’actora en l’ús de diners ‘negres’ en les despeses domèstiques (contractació de personal, compra de cortines, aniversaris, ús de targeta…) que va realitzar durant un temps, tot i que sembla que des de la mateixa Hisenda s’han escrit informes contradictoris i inclús avalant factures falses per aconseguir desimputar-la. Cosa que posa al servei de la Casa Reial i la seua família, com si estiguérem en un règim faraònic, la Hisenda Pública, la Fiscalia General de l’Estat, els mitjans de comunicació públics, el Govern, etc.

Per tant, no és lògic, sinó tot el contrari, que el ‘fiscal’ Horrach, com a ministeri públic, faça el paper de l’advocat de Cristina de Borbó. Miquel Roca, en lloc de dedicar-se a acusar-la i defensar el “bé públic” vulnerat. A l’exinfanta se l’ha tractat així, “per ser qui és”, del contrari ja estaria jutjada, condemnada i complint pena de presó. No s’entén, al meu parer, una actuació defensiva, extraordinària, inèdita, il·lògica i cínica a favor de Cristina de Borbó per part de cap fiscalia, a no ser que el ‘fiscal’ Horrach busque assegurar-se un ascens en la fiscalia general de l’Estat. Sorprén també que l’endemà de la publicació pel jutge Castro de la imputació de Cristina de Borbó, el ‘fiscal’ Horrach, presente el recurs, com si fos l’advocat defensor de la germana del monarca i fos el fiscal en cap de la fiscalia pro-corrupció.

Hi ha actuacions judicials, que als qui no sabem de laberints jurídics, ens causen perplexitat i estupefacció, perquè ens indiquen, fefaentment, que no hi ha separació de poders, que no hi ha estat de dret i molt menys eixa mentida que el monarca deia en un discurs televisiu de Nadal de fa dos anys que “la justícia és igual per a tots”. Perquè com deia Orwell, tots som iguals, però uns són més iguals que altres. Si la fiscalia de Palma entén que no hi ha cap delicte per banda de la germana del monarca actual, la República estarà molt més a prop; igualment si la jutgen i l’absolen, amb tant indicis i tantes proves en la seua contra, indicarà que el sistema democràtic de l’Estat espanyol és una farsa, com és sabut arreu del món. I augmentarà la necessitat de canviar un sistema podrit per la corrupció estructural de les altes instàncies institucionals, polítiques, judicials i periodístiques.