És una autèntica obsessió la que tenen des de les estructures estatals espanyoles, altrament dit Madrid, contra les nacions distintes a les regions de cultura i llengua espanyola, no només durant els anys de la dictadura dels militars Primo i la de Franco, sinó també quan s’entra en el que ells anomenen ‘transició’ a la seua “democràcia”, que tots sabem que no és la nostra. A la Constitució no es reconegué el dret a l’autodeterminació que defensava uns anys abans inclús el PSOE i s’afegiren articles a la “Constitució espanyola” de prioritat lingüística i cultural espanyolista [castellana i anticatalana] contra la possibilitat de federar o confederar les comunitats autònomes amb la mateixa llengües i cultura, dirigit contra Euskal Herria però sobretot contra els Països Catalans. Perquè al País Basc i Nafarroa encara li reconeixen, en la lletra menuda, la possibilitat constitucional de decidir pactes, federacions i confederacions, però a la ciutadania dels Països Catalans, no li reconèixen cap dret a tenir drets, com si fórem ciutadania sobrant, d’acord amb la noció de Hannah Arendt a “Els orígens del totalitarisme”.
Recentment, en una entrevista televisiva a Carmela Garcia Moreno, diputada de la UCD, que va ocupar alguna direcció d’afers de les dones i de la família en l’etapa d’Adolfo Suárez com a president del Govern espanyol i, que, després, amb el grup ‘socialdemòcrata’ de Fernández Ordoñez, se’n passaren al PSOE, preguntada pel ‘més significatiu’ d’aquest temps de ‘transició’ va contar que recordava un sopar després del 23F entre els ucedistes d’Ordoñez que anaven a desembarcar al PSOE i la preocupació i ‘obsessió’ que tenia Felipe González per tancar el procés autonòmic, imagine que cuejava la proposta de la Loapa, d’uniformització centralista des de Madrid, que, el Tribunal Constitucional va tombar perquè significava un retorn, sense pal·liatius, al centralisme de la dictadura franquista seguint el solc del colp d’estat del 23F. I afirmava la diputada Moreno que aquella intervenció de González li va sembla el més “significatiu” perquè estaven totalment d’acord en la necessitat de defensar la unitat d’Espanya contra les competències de les comunitats autonònomes. Perquè esdevinguera una estafa com ha passat amb el buidament de competències, el tancament de RTVV, l’atac a TV3 i a Catalunya Ràdio i contra el valencià per separar-lo del català, etc.
Els acords polítics entre el PP i el PSOE, des del temps de la UCD fins ara, sempre han sigut possibles si del que es tractava és d’anar contra els drets de Catalunya i el País Basc, inclús fent acords entre el PP i el PSOE ‘anti-naturals’ al País Basc, en contra del PNB o de CiU, a pesar que aquests havien guanyat les eleccions, ara, almenys el PP, vol fer una ‘reforma’ política electoral perquè governe “la llista més votada”, sense cap possibilitat que la majoria d’esquerres, posem per cas, es coaligue per a governar amb molta més legitimitat que una minoria dretosa, en un retorn -segons afirmava el fiscal Martín Pallín- als mètodes de la dictadura, del partit únic, del ‘guanyadors’ que manen contra els ‘perdedors’ de la guerra civil o de les eleccions, tot i que aquests darrers siguen una majoria social i política. Per això, al tancament del Seminari de la FAES, d’enguany, Aznar i Rajoy, demanaren al dirigent del PSOE que isca del Congrés especial per a escollir el secretari general, siga Madina, Sánchez o Tápias, que continue la línea política conjunta contra Catalunya, que ha mantingut el PP i l’exsecretari general, Pérez Rubalcaba. Aqueixa és la seua preocupació monotemàtica; estan obsessionats contra Catalunya i contra els Països Catalans, com en el nyap de l’aforament exprés de l’exmonarca anterior perquè ni l’imputen per filiació o corrupció. Per això, el president Fabra envia cartes ridícules i patètiques a la Generalitat de Catalunya contra els Països Catalans, demanant ‘respecte’, quan no tenen cap credibilitat ni respecte per la valenciana gent els qui tanquen RTVV, ens impedeixen vore TV3 i escoltar Catalunya Ràdio, i desenvolupar la llengua del poble valencià perquè, des del País Valencià compartim la mateixa llengua amb Catalunya i les Illes, tot i que des de “Las Províncias”, el diari del PP, diguen que ho compartim “suposadament”, negant la realitat històrica, lingüística, cultural i ‘nacional’ entre els països de parla catalana, per tal d’imposar “l’evangeli espanyol”, d’una sola llengua, cultura i nació castellana o espanyola.
Des de València, estant, hi ha qui ‘dubta’, sobre la seua identitat, llengua, cultura i nacionalitat, i des de les estructures de l’artifici estatal i les seues sucursals fomenten l’ambigüitat ‘valenciana’, el meninfotisme, la indiferència cultural i lingüística, l’anticatalanisme, l’antivalencianisme, etc. Des de Madrid, però, sempre tenen molt clar que valencians, catalans i balears, compartim una mateixa cultura i país de països, per això, ataquen la nostra llengua, el català o valencià, a tots els àmbits, fiscalitat, cultura, llengua, economía i societat, per això ataquen els Països Catalans. No obstant això, hem de felicitar als del PP que “s’acosten”, tot i que siga ‘a la seua manera’, a les propostes fusterianes de construcció del País Valencià i els Països Catalans: tots comencen negant el dret del País Valencià o de Catalunya a tenir dret a decidir, després dels intents de negar els Països Catalans, es passa a una altra posició, d’acceptació i reconeixement d’una realitat lingüística, cultural, social, comercial i nacional distinta a l’espanyola; quan s’adonen que no poden negar-la, que negant-la inclús contribueixen a fomentar-la més, comencen a enviar cartes escrites en valencià i a dir “Bon dia”, com deia Josep Pla, sovint, amb aquests trucs intenten dividir els valencians entre valencianistes pancastellanistes i valencians catalanistes, quan qualsevol valencià conscient no pot sinó desitjar ampliar els vincles culturals, econòmics, socials i ‘nacionals’, amb els països de parla valenciana o catalana; perquè barallar-se amb els propis de casa i amb els veïns no esdevé gens intel·ligent. I adverteixen que si des de Madrid li fan més cas a Catalunya que a València, el País Valencià es tornarà independentista; i això els acolloneix del tot, perquè fa només uns anys no s’ho esperanven, tenien la paella pel mànec, deien que els ‘catalans’ volien venir a València a robar la paella, el Micalet i la llengua; ara resulta que els lladres eren els espanyolistes de València, els de l’Instituto Nóos, Aizoon, Gürtel, Emarsa, Benacantil, Oriola, Castelló, Torrevella, etc.
Aquesta negació, de la nostra valencianitat catalana, o catalanitat valenciana, estúpida i inútil que ens duu a l’extermini i a la submissió sota la bota centralista, autoritària i despòtica de Madrid, que no ens respecta res de res, però, només és un intent d’ajornar que el País Valencià es recobre i prenga consciència per decidir sobre la seua llengua, cultura i nació ecosistèmica, d’un País Valencià integrat en la seua pròpia llengua i cultura i no en contra de la seua llengua, cultura i interessos de país. Des de Madrid i els seus lacais a les províncies, ens tracten com a territori colonial. En aquest sentit, irònicament, cal donar-los la “benvinguda” a Fabra, Císcar, Català, Cotino, Castellano, Rambla i a tot el corrupte Govern valencià perquè augmenten els seus atacs contra la nostra llengua, cultura i nació catalana, balear o valenciana.
Perquè, com com deia, el filòleg valencià, amic de Fuster, Josep Giner, valencianisme, mallorquinisme i catalanisme no és que siga el mateix, és que és igual, exactament igual, tret de per als pancastellanistes o panespanyolistes que ens volen dividits, enfrontats i exterminats; quan més ataquen el País Valencià, quan més “indiferencia” lingüística, econòmica i cultural mostren com a ‘valencians’, alienats, i quintacolumnistes al servei de Madrid (Fabra, Bauzá, Rudí), més augmentaran els partidaris de la nostra llibertat a defensar la nostra llengua, cultura i país i a exigir el nostre dret a decidir i a tenir drets com si fórem ciutadania valenciana i catalana de primera i no de segona o tercera categoría, a la Franja, València, Alacant, Castelló, Menorca o Tarragona. Perquè -quan més intenten negar-nos en la nostra especificitat al món- la ciutadania conscient del País Valencià es recobrarà com a tal, com anuncia Joan Fuster a l’assaig “Nosaltres, els valencians”. No ho podran aturar; mostren temor perquè assejats pels casos de corrupció i llatrocini, estan en caiguda lliure, en un desprestigi corruptiu que els arriba fins a les celles, els tenim envoltats; que es rendeixen; no tenen cap altra alternativa. Tot i que intentaran morir matant i intentant aniquilar-nos del tot.
