“Sempre m’he sentit orgullós de ser part del poble jueu, d’una cultura que amb totes les seues contradiccions va veure nàixer a Montaigne, Spinoza, Marx, Freud, Einstein, Trotsky, Arendt, tants homes i dones que han fet significatius aportacions a la humanitat, en la creació d’un món més just i humà.
Em sent jueu quan pense en els somnis que marcaren a generacions de joves que fóren ampliant el món amb les seues aspiracions de llibertat, de comunitat, de justícia, de fraternitat, que transversalment han creuat colors de pells i de nacions. Des del mateix text bíblic a l’Èxode, està explícita la necessitat i l’experiència de l’alliberament d’un poble, de les aspiracions i drets quan s’està sotmés al jou i a la dominacióper altres.
M’identifique amb l’història emblemática d’exilis i sofriments del poble jueu, en les esperances d’alliberament es reflecteixen tots els pobles. I eixa història, amb hores tràgiques, m’ha motivat, com a molts altres, a defensar irrestrictament els drets humans, partint des del dret a la vida i a la dignitat.
Em sent orgullós d’ésser jueu pel deure de memòria que marca la cultura, la cultura de l’escriptura, del comentari, de la traducció i de la crítica; per la constant interpel·lació davant la indiferència. Pel seu reconeixement als justos que en hores d’horror, arriscant la seua pròpia vida, feien realitat el mot solidaritat per a salvar als perseguits. Per una història que ha interpel·lat a la humanitat com a ésser humans, més enllà de races i de creences, per la seua lluita contra la indiferència. Per això m’identifique jo també i no puc restar indiferent, alié, als sofriments d’altres pobles, d’altres éssers humans. Com no m’és indiferent el dolor dels jueus a través de la història i el seu dret a constituir-se com a nació, tampoc m’és indiferent reconeixer eixe dret per al poble palestí, el poble kurd, els pobles indígenes de la Terra.
Per això, quan és l’estat d’Israel, en nom del poble jueu, el qui repeteix en altres el que li tocà viure a aquest poble una vegada i una altra al llarg dels segles, m’avergoneix. Sí, m’avergonyeix.
M’avergonyeix, veure com es massacra al poble palestí sota el discurs de l’autodefensa.
M’avergonyeix que es diga “retiren-se per a salvarguardar les seues vides”, quan es sap massa bé que no tenen a on anar i se’ls té encerclats en un gueto de misèria, opressió i humiliació.
M’avergoneix quan se’ls demana seny, pacifisme i racionalitat, mentre dia rere dia se’ls ocupa, se’ls maltracta i se’ls assassina, intentant tallar tota possibilitat de futur.
M’avergonyeix que la comunitat jueva qualifique tota crítica i pressió internacional com a persecusió o antisemitisme, quan fou la mateixa solidaritat internacional i les Nacions Unides les que li donaren legitimitat a l’estat d’Israel.
M’avergonyeix que com a poble no sigam capaços de massivament alçar la veu i deixem que dominen les veus de l’egoisme cec, incapaç de mirar més enllà dels seus interessos a curt tèrmini.
M’horroritza com s’usa tota la potència guerrera contra la població civil palestina, com s’executa el càstig «per cada baixa del meu bàndol, hi hauran 10 o 50 del vostre» que han aplicat les pitjors tiranies de la història.
Sens dubte avui i en aquests any s’ha tacat de trista manera la història d’un poble que per a molts era sinònim de justícia i llibertat. Bé ens ha ensenyat la història que no es poden silenciar els anhels de llibertat i de dignitat amb la censura i la força bruta, que no es pot fer qualsevol cosa en nom de la seguretat i del desig d’expansió territorial, que per la força es poden guanyar algunes batalles, però sostenir-se només a través d’ella posa en clar risc la perpetuitat.
És ara l’hora de parar i no tacar irremediablement la nostra memòria i sentit de comunitat deixant als nostres fills un llegat d’infàmia. A l’altra banda del mur estan els nostres germans”.
En aquest article s’exposa molt bé la situació de l’Estat d’Israel contra Palestina contat per un ciutadà jueu que exigeix al seu estat que ature el genocidi palestí i la mort de soldats israelis; davant de situacions d’opressió, sovint només la pressió internacional pot canviar i afavorir la possibilitat d’arribar a una solució justa i duradera que passa pel reconeixement mútu de l’estat d’Israel i de la lliure determinació de l’estat de Palestina. Sovint, els estats de setge, els bloquejos i els boicots a productes vers una nació, posem per cas en el cas el bloqueig de la Cuba castrista, en compte d’ajudar al poble el perjudica molt més, propicia l’aïllament i priva de les necessitats més bàsiques a la población civil, però hi ha casos com durant el règim racista de Sud-àfrica que només gràcies al boicot comercial s’aconseguí desbloquejar aquell règim racista, basat en el ‘supremacisme’ blanc; m’ha enviat un grup ecologista, un article assenyalant els productes lligats directament amb l’estat d’Israel; és dolorós haver de fer cap boicot, però més dolorós encara és observar, impassibles, com en tres setmanes maten a més de 1200 persones i causen més de 8500 persones ferides, palestines, d’antre les quals més de dos-cents infants, a més d’una cinquantena de soldats israelis que són els que han causat una invasió masiva militar implacable sobre la població civil palestina que no es responsable de les accions de Hamas i dels grups de palestins que lluiten per l’alliberament de la dominació de l’estat d’Israel. Ací teniu la llista, per si considereu convenient tenir-la en compte quan aneu a comprar:
– Creïlles LZR (Mercadona), códi de barres 842; – taronges JAFFA (Carrefour);- Aigua EDEN; fruites CARMEL –dàtils Jordan River i Jordan Plains, Carmel Bio-Top, Alesia, Ecofresh Carmel, Jordan, Jaffa y Coral– (Carrefour i supermercats); cosméticos REVLON (Corte Inglés y perfumerias); cosmètics L’OREAL -Biotherm, Calvin Klein, Giorgio Armani, Lancôme, Vichy Laboratoires, Cacharel, Diesel, The Body Shop, Kerastase, Sanex, Kleenex…Cosméticos SEPHORA (Corte Inglés); DELTA GALIL; H & M; VICTORIA’S SECRET; DIM; NIKE; C & A; BOSS; ZARA; LOVABLE; TIBETIAN TEA; IMAGINARIUM (joguets); molts productes d’ AGRICULTURA (rec per goteig, pesticides, plàstics…)
EMPRESES D’ESPECIAL SUPORT AL GOVERN ISRAELÍ: CASTROL (lubricants); Mc DONALD’S (menjar fem); STARBUCKS (café, xocolate, galletes, gelat); CATERPILLAR -CAT- (maquinària construcció, roba i calcer).
EMPRESES AMB EL PREMI JUBILEE AWARD. És el més alt honor atorgat per l’Estat d’Israel en reconeixement a empreses que amb inversions i relacions comercials enforteixen l’economia israelí i els negocis de l’ocupació de territoris palestins:
– COCA-COLA (Sprite, Fanta, Schweppes, Minut Maid, Powerade…);NESTLÉ (Nescafé, Buitoni, Kitkat, Maggi, Nesquik, Nestea, Vittel, Felix-cat food…); JOHNSON & JOHNSON (colonia, sabó…); MOTOROLA (comunicacions); DANONE (alimentació)
Post data: Rafael Cid escrivia, fa poc, un article “Ucrania: Kaos en la izquierda” sobre el cas de l’atac a MH17 i la vergonya de certa contrainformació d’”esquerres” que han aplicat la censura i la manipulació intentant negar i exculpar als russos o als prorussos, amb 298 morts d’11 nacionalitats diferents, i ho contraposava a les crítiques que es fan contra Israel; si això és així –com diu Cid d’algunes revistes d’esquerra- em sembla molt malament, perquè tant si han sigut els pro-russos com els ucraïnans, el que no es pot fer és atacar o justificar els crims, les tortures o el derrocament d’un avió en funció que siga més o menys pròxim l’autor del crim a la ‘nostra ideologia’; aquesta manera de fer, com denunciava Albert Camus contra Sartre, és una còmplicitat política amb uns fets criminals que no tenen cap justificació i perjudiquen als qui ho fan per interessos contraris a la defensa dels drets humans i de la mínima exigència de justicia internacional, dies després que el Govern del PP se l’ha carregada perquè aquests tipus de crims resten impunes.
