L’estat espanyol, l’èbola i el dret a decidir

Fa unes setmanes, el ministre de l’interior del PP, Fernández Díez, franquista i fill de militar franquista, apocalípticament, amenaçava els catalans que si Catalunya s’independitzava, seria atacada per terrorisme, les màfies de les drogues i els set genets de l’Apocalípsi Now; no sabem si es referia sobretot a què Catalunya seria atacada per les màfies de l’estat espanyol o per màfies internes de Catalunya que l’estat espanyol ha nodrit i sostingut durant més de 35 anys -i abans- com, segurament, la família Pujol, tan aprofitable quan cercava “l’encaix” de Catalunya amb Espanya, com quan, de manera oportunística, se’n passà a última hora al dret a decidir, amb recança, molts dubtes i pesar. Perquè Espanya era una realitat ‘entranyable’ i ell havia sigut declarat ‘espanol’ de l’any per pactar, indistintament, amb els ‘nacionalistes espanyols’ del PSOE i del PP. Ara instrumentalitzat per tal d’intentar negar el dret a decidir del poble de Catalunya; pensant que atacant Pujol soscaven les aspiracions de tot un poble. Només la corrupció de les nacions perifèriques serviria per a qüestionar el “nacionalisme” de catalans, valencians, balears i bascos, però la corrupció espanyola servirà per augmentar el prestigi de la Marca Espanya. Com diuen des del País Basc, una “manca de respecte” absolut la del nacionalisme espanyol que sempre s’obessiona en atacar bascos i catalans [valencians, balears], amb pretex o sense pretext, i fer-se autobombos d’espanyolitat, sens dubte “els espanyols, els millors del món”,com s’ha vist amb el paripé embafós del rescat del missioner a l’Àfrica víctima de l’Èbola. Propaganda, precipitació i autobombo.

En canvi, en un sentit molt distint a les declaracions del ministre Fernández i a les del immobilista Rajoy, el Govern de la Gran Bretanya, no només pacta perquè la ciutadania d’Escòcia decidisca si vol independitzar-se, en un referèndum, sinó que uns mesos abans de la consulta per la independència, el Govern de Gran Bretanya li proposa a la ciutadania d’Escòcia que si no voten a favor de la independència, milloraran les inversions, la fiscalitat, les seues competències d’autogovern d’Escòcia, etc. perquè volen que es queden i els ho demanen explícitament amb propostes de millora concretes. No obstant, en cap cas, els maltracten ni els amenacen, ni els adverteixen amb les set plagues d’Egipte, sinó que intenten convèncer-los a bones mitjançant ofertes de negociació. Igualet com els governs de Madrid i els de l’oposició que proposen un “Estado Federal Español” per a reforçar la sobirania del “pueblo español” de l’Espanya eterna i continuar amb el primacisme dominant del nacionalisme espanyolista.

Fa dues dècades, el govern ‘autonòmic’ del Quebec aconseguí dos referèndums per a independència del Canadà; llavors, els govern del Canadà perquè no s’independitzaren, acceptà augmentar les competències autonòmiques del Quebec, major inversió, una fiscalitat més justa i, lingüísticament, acceptà que tots els funcionaris de tot Canadà, hagueren de saber, a més d’anglés, també francés. Perquè la ciutadania quebequesa, poguera expressar-se en francés no només al Quebec sinó a tot el territori del Canadà. ¿S’imaginen vostés, que els espanyols, de matriu castellana, acceptaren un tipus de proposta així perquè els funcionaris de tot l’estat, si més no els que atenen el públic, saberen, a més del castellà, també el català i el gallec? ¿S’imaginen vostés propostes de l’estat espanyol en el sentit de derogar la prohibició constitucional que impedeix que els Països Catalans poguen federar-se o confederar-se, en qüestions lingüístiques, culturals, econòmiques, ecosistèmiques, UE, etc. sense haver de pasar per la Meseta ni haver de pagar-li per cap peatge a Madrid? S’imaginen vostés un estat valencià-balear i/o català que en compte de ser enemic a mort nostre, com l’espanyol, fos un ‘amic’, aliat, propi i ens tractés bé i no malament com fan des de fa tants anys amb un intent descarat d’assimilar-nos, deixar-nos sense llengua i cultura pròpia i exterminar-nos del tot?