Diari La Veu del País Valencià
Filologia i política al País Valencià
Un conseller del Govern Valencià, després de conversar amb Alfonso Rus, eixe prodigi d’intel·ligència política que els valencians, balears i catalans del País Valencià no ens mereixem, sembla ser que el conseller de “Governació” i de “Justícia”, un tal ‘Luis’ Santamaria, que no tinc el gust de conèixer ni tan sols sabia de la seua existència, fins fa dos dies, sembla que, en un compte del seu particular facebook, a finals d’agost, com una serp d’estiu, ha fet unes declaracions on diu que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), hauria d’especificar que es tracta de l’Acadèmia de “la llengua valenciana” (i no catalana). Rus li ho ha dit a cau d’orella, mentre es feien dos o tres gots de cassalla i wisky i es tiraven uns quants rots i pets i l’altre ho ha esbombat perquè ambdós són “valencians de soca-rel” i com comentava el poeta Ramon Ramon, als valencians de soca-rel, a llenguatge escatològic -de pets, rots i gargalls- no ens guanya ningú al món mundial, tot i què els qui els coneixen una micotiniua els anomenen ‘botafoguerades’, esgarramantes, menjamerdes, cagallonspersèquia, cagarrites o merdaseca, com indicava Francesc Viadel en un article sobre les mafiositats de ‘Rus, Corleone i l’al·logeïnització” esmentant a Vicent Bello i el seu assaig inoblidable “La pesta blava” i Toni Cucarella analitzant la seua prodigiosa “intel·ligència” a “Alfonso Rus vol la mare i els pardalets i es quedarà amb la trompeteta”, recuperant la sàvia tradició escatològica valenciana de les revistes d’humor La Traca durant la II República que ha popularitzat Pep Gimeno “Botifarra” en alguns dels seus cèlebres acudits.

Potser ni el senyor Rus ni el senyor Santamaria -això de ‘senyors’ és un dir- tot i què u és president de la Diputació i l’altre conseller de “justícia”, no se n’hagen assabentat de les quasi cinquanta sentències judicials dels tribunals de justícia de l’estat espanyol que afirmen que el valencià i el català són la mateixa llengua, potser aquest conseller no sàpiga que tots els departaments de la romanística del món afirmen que el valencià és una variant de la llengua catalana o no sàpiguen que els estatuts de les universitats valencianes, reconeixen les denominacions de valencià i català indistintament. Perquè el valencià és una variant del català, com el colombià o l’argentí són variants del castellà o espanyol; potser ni ‘Alfonso’ Rus ni aquest conseller no sàpiguen que quan, des del CVC (Consell Valencià de Cultura), es va donar llum verda a la creació de l’AVL es va afirmar, tot i què amb un llenguatge envitricollat, perifràstic i obtús, que el valencià era una part de la catalana llengua; recentment l’AVL, en la publicació del Diccionari Normatiu Valencià es deia que el valencià “és la llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”. Però, si són tan mancats d’agudesa intel·lectual i ignorants, com pot ser un president de la Diputació de València i l’altre conseller de la ‘nostra’ Generalitat? Justament, perquè els presidents de les Diputacions ‘Valencianes’ i els consellers ‘autonòmics’ estan posats per rebentar-ho tot i fer que la Generalitat entre en fallida i desaparega, com la nostra llengua i cultura, com el sistema bancari valencià, com RTVV, com les infraestructures a l’eix mediterrani, perquè continue la discriminació fiscal al País Valencià a mans de Madrid i les diputacions extractives que continuaran pels segles dels segles, en romanència amb la dictadura anterior i amb una “democràcia” que no ho és, només ho és per a “ells”; és la “seua” democràcia, però no la nostra, en observar com ens maltracten, ens vexen i intenten humiliar-nos dia i nit deixant-nos sense cap mitjà de comunicació de masses en la nostra atribulada llengua i cultura que s’intenta genocidiar com durant el franquisme, com denunciava Josep Benet, Francesc Ferrer i Gironès i Joan Fuster a “Nosaltres, els valencians”.

Em sembla molt bé que des de l’AVL es diga que aquestes declaracions [vulgars, malintencionades, grolleres i incultes] del conseller de “Justícia” són polítiques i no filològiques i que, en conseqüència, no cal ni comentar-les, que recorden que els acadèmics de l’AVL són respectuosos amb el Consell i lleials a l’Estatut d’Autonomia, “com correspon a una institució de la Generalitat Valenciana”. Evidentment, em sembla molt bé també que demanen “trellat” i que afirmen que les declaracions i la posició de l’AVL “és sempre de cautela i prudència”, en considerar que “aquesta institució no té caràcter polític i aquest camp no és competència de l’AVL”. Com que es recorde l’article 3 de la Llei de creació de la institució que estableix que l’AVL té per funció, determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, vetllar per la tradició lexicogràfica, literària i lingüística així com la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló… Tot i això, em sembla molt bé i escaient, però no resultaria sobrer que des de l’AVL, es diguera també que potser, quan es redactà l’Estatut d’Autonomia i la seua “reformeta”, s’hauria d’haver incorporat la resolució del CVC, l’AVL, les definicions del Diccionari de l’AVL, de l’IEC o de la RALE on defineix el valencià com una variant del català, com està a l’Estatut de les Illes Balears, sobretot perquè no hi haja més presidents diputacionals ni consellers -en el present ni en el futur- que facen servir la brutícia política, el joc brut i aquesta manca de referència explícita de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià a la unitat de la llengua per a intentar negar la catalanitat del valencià, per a escampar la ignorància, la incultura i el confusionisme,a,b diners públics de tots els valencians, catalans i balears. Perquè, del contrari, sempre estarem en disposició que qualsevol conseller instrumentalitze la manca de claredat a l’Estatut de la Comunitat Autònoma Valenciana per a fraccionar, embolicar, mentir i separar el valencià del català, que és igual com separar el colombià del castellà. Com assenyalava Josep Miquel Bausset, valencià d’Alcúdia i monjo de Monserrat, fill de Josep-Lluís Bausset impulsor i signant de les Normes de Castelló, en un article magistral sobre aquest mateix tema, el 22 d’agost a La Veu del País Valencià, “Luis SantaMania”, on es preguntava Josep Miquel, què pensaríem si un conseller colombià intentara distingir i separar la llengua de Colòmbia del castellà o espanyol?. Textualment, “el Conseller SantaMania creu que l’ACL no ha de defendre el castellà o espanyol, una llengua que no té res a veure amb la què parla el Conseller i la major part del poble colombià, sinó que ha de defendre només el colombià”. Bausset li posa l’espill perquè es veja la cara perquè segurament aquest conseller tinga una cara de ciment perquè fa servir els procediments més foscos contra la nostra llengua…la pluja fina que fa camí contra el valencià-català i que sembra la discòrdia i l’extermini més salvatge. D’això, Rus és un “mestre” bruixot com va demostrar quan acusà de tocacollons els qui diem “gairebé”, “llavors” i “aleshores” i va haver de declarar davant els jutjats dient que era una “brometa” i que no pensava “rematar” a cap mestre. Com ara, bromes macabres i ‘fanfarronades’ per a desfer el valencià fragmentant-lo del català, com han tancat RTVV i prohibit Catalunya Ràdio i TV3 al País Valencià, ho censuren perquè el valencià i el català ‘no’ és la mateixa llengua, diuen els qui l’ataquen per totes bandes i el suprimeixen a tot arreu el valencià-català; i en canvi, no censuren les televisions en castellà ni en cap altra llengua, perquè només odien i inculquen l’odi contra el valencià-català des de les institucions “valencianes” i espanyoles. Encara es pregunten alguns per què volem el dret a decidir?

Sent així el que diu Bausset, mostrant la ignorància, el desgavell i la mala intenció d’un president de la Diputació i d’un conseller que haurien de ser dimitits immediatament, perquè van en contra de les lleis i de les sentències judicials sobre la nostra llengua, al meu parer, encara és pitjor del que Bausset denuncia amb un excés de benvolença davant d’aquests mals governants. Perquè el colombià separat de la resta del castellà o espanyol, sobreviuria, subsistiria al marge de la resta de la llengua castellana, però el valencià separat de la resta de la llengua catalana, se’n aniria a pastar fang pel clavegueram. S’imaginen que els consellers d’Andalusia defensaren que l’andalús es separara del castellà? S’imaginen que els consellers de la Generalitat de Catalunya, en compte de defensar la integritat de la llengua catalana sencera, optaren per separar les distintes variants, el barceloní del lleidatà, el lleidatà del tarragoní, el tarragoní del valencià, el valencià del crevillentí, etc? S’imaginen que em compte de defensar-la, promoure-la i procurar que arribe al màxim nombre de gent perquè aprenga la majoria de la societat valenciana, catalana o balear, el valencià-català, com indica la llei ‘en vigor’, els presidents de les Diputacions i els consellers de la Generalitat Catalana feren el possible per desfer la nostra llengua, dividir-la, fragmentar-la, trossejar-la i destruir-la, perquè, com tot el món sap, dos llengües millor que una, tres millor que dues, quatre millor que tres, per això és tan lògic que es fracture i desmembre el ‘LAPAO’ del català, el ‘valencià’ del català, ‘l’andorrà’ del català, etc. Des de la Generalitat Valenciana, després de suprimir RTVV i tots els mitjans de comunicació en català que arribaven al País Valencià (TV3, Catalunya Ràdio, etc), perquè es tracta d’una altra llengua, com una mostra d’enorme estima per la nostra llengua, no saben què fer per exterminar el valencià-català per la via ràpida, són llops vigilant gallines i piròmans disfressats de bombers. Ens consideren als catalanoparlants, si més no al País Valencià, infraciutadania sobrera, inexistent, irreal, fictícia, infrahumans, com denunciava Hannah Arendt a “L’origen del totalitarisme”. Ens volen exterminats lingüísticament, culturalment i ‘nacionalment’, assimilats del tot a l’Espanya castellana, nacional-estatalista, que ens asfixia i ens anorrea. I a això es dediquen amb tota intensitat.

El que no entenem és com aquest president de la Diputació i aquest conseller ‘valencià’ i d’altres que a les seues webs i a la seua quotidianitat de funcionament administratiu, en compte de promoure i fer servir quasi en exclusiva el castellà (com fan a tot arreu!), i tenir el valencià dins l’armari fosc de la semiclandestinitat, programant la seua desconnexió total, per què no promouen moltíssim més el valencià que el castellà? Normalment, aquesta gent, que es comporta com si foren filòlegs d’ofici, sense saber-ne ni un borrall, haurien de ser replicats per la Universitat de València perquè, unidireccionalment, fan politiqueria contra el valencià-català, però mai contra el castellà o l’espanyol: si és tan bona la decisió de crear distintes acadèmies i de cada variant o dialecte fer una llengua diferent amb denominació particularista especial i genuïna, ¿per què no comencen proposant-ho perquè cada país de Llatinoamèrica cree una acadèmia de la llengua argentina, colombiana, xilena, salvadorenca, etc. al marge de l’espanyol? I perquè no, després, que cada “província” de l’Estat espanyol cree una acadèmia de la llengua murciana, andalusa, extremenya, riojana, santanderina, aragonesa, navarresa, soriana, manxega, albacetenya, etc. inclús les antigues o actuals colònies, el sahrauí, el guineà, el ceutí, el melillés, el jolivertí, etc?, Així, em compte de tenir només una sola i trista llengua espanyola o castellana, en tindríem quasi un centenar de llengües… Molt més divertit!. Quan més llengües, molt millor, no ‘senyors’ Rus i Santamaria? Jo crec que és la millor solució político-filològica; com que el castellà és una llengua molt més poderosa -amb més demografia i molts més estats darrere- que el català, primer que ho posen en pràctica ells, els espanyols, i si a ells els va bé, nosaltres, els catalanoparlants [valencians i balears inclosos], segur que els imitarem, perquè voldrem el millor per a la nostra llengua i cultura catalana [balear o valenciana]; si ells renuncien a tenir estat propi, nosaltres els catalanoparlants tampoc voldrem tenir cap estat propi per defensar la nostra llengua i cultura; que vagen renunciant a tenir estat i proliferen les llengües, com s’assenyala al Gènesi: creixeu i multipliqueu-se, com les estrelles del cel; prenem nota; ànim!

Haurem de donar-los les gràcies a Rus i Santamaria perquè animen els catalans del Principat a impulsar la independència de l’Estat espanyol i als valencians i catalans del País Valencià i de les Illes a adonar-nos-en més encara, que, aquesta casta política corrupta, només procura pel nostre extermini i amb gent així no podem continuar vivint com si no passara res. Sense un estat propi, valencià, català i balear, la nostra llengua i cultura catalana [balear i valenciana] no subsistirà. Us esperem a totes les persones a Barcelona l’11 de setembre a la via catalana: som països catalans dins d’un mateix poble i no volem una autonomia intervinguda, arruïnada, sotmesa, discriminada i espoliada, volem la independència, estructures d’estat pròpies en defensa de la nostra llengua i cultura, com advertia Joan Solà davant el parlament de Catalunya, per deixar enrere aquesta gent espanyolista, de la casta antivalencianista i anticatalanista, com Rus, Santamaria, Bauzá, Camps, Olivas, Zaplana, Matas, Fabra i companyia que només volen aniquilar-nos. I amb aquesta finalitat fan servir tots els mitjans i recursos -com a sangoneres- que extrauen de valencians, catalans i balears que són els qui més paguen i menys reben de l’estat espanyol.

photo

Comparteix

Icona de pantalla completa