Hi havia gent veterana, de tota la vida, que porten quasi 40 anys defensant l’Horta, l’arquitecte i urbanista, Carles Dolç, Tino Villora de Salvem el Cabanyal, Josep Gavaldà de “Per l’Horta”, Toni Terrones de l’Associació de Veïns d’Orriols, de Rosella-Torrent, gent que ha lluitat en defensa de la Rambla del llit del riu Túria és nostre i el volem verd, del Saler per al poble, en defensa de l’Eixereta de Burjassot, del Carraixent, de l’Horta d’Alboraia, de La Punta, de Castellar-Oliveral, gent del col·lectiu de la CUP d’Almassera, de Campanar, de Montcada, de Castellar, de Tavernes, de Benimaclet, de Poble Nou, de València, etc. Mancava gent que ha estat en altres lluites en defensa de l’Horta, que no pogueren vindre, Lola Garcia Cantús, Pep Martínez Bisbal, Mara Cabrejas, David Hammerstein, Ernest Garcia, Camen González, Toni Montesinos, etc. alguns com Miquel Gil Corell, Josep Vicent Marqués o Just Ramírez que han estat en altres lluites per l’Horta, ens han deixat. Però sentim el seu alè i empenta per lluitar de nou en defensa de l’Horta.
No obstant, el que em va sorprendre més favorablement és la quantitat de gent jove que hi havia, de la Universitat Politècnica de València, de la Universitat Literària de València, el seu entusiasme, els ganes de fer coses, amb les eines del mòbils a la mà, els vídeos, els escrits, les pintades, dibuixos i grafits a les parets, les plantilles, les contestacions còmiques i satíriques als 10 punts claus de Rita Barberá per a entendre el nou PGOU que pretén carregar-se l’Horta de València, si més no, més de 400 hectàrees de l’Horta de València, una de les terres més fèrtils del món, juntament a les terres d’horta del Nil a Egipte, amb capacitat de fer vàries collites a l’any… quan ens enfrontem a problemes d’incertesa alimentària greu a escala mundial.
No podem perdre ni un pam de terra d’Horta perquè la necessitem com a rebost i espai agrari, per garantit la nostra sobirania alimentària, aliments propers, saludables… Ens cal l’Horta com a pulmó verd de la ciutat de València i l’àrea metropolitana de l’Horta; ens cal l’horta com a paisatge natural creat pels éssers humans i les condicions naturals amb milions d’anys enrere, com a espai d’oci, estètic, per a relaxar la mirada i espai alliberat de la contaminació, del ciment i de la destrucció; necessitem l’Horta com a parc agrari, d’agricultura periurbana, amb ajudes per convertir-se en agricultura ecològica; ens cal l’Horta com a espai de continuïtat amb els parcs de la Devesa del Saler i el llac de l’Albufera; ens cal l’Horta perquè l’Horta és futur, perquè volem llegar-la a les generacions de l’avenir, perquè la necessitem per a viure, perquè és la millor protecció davant les incerteses que generen les diverses contaminacions i destruccions de la natura del planeta Terra… I ens cal defensar les terres d’Horta, perquè des d’allò local podem protegir i arribar a superar els problemes globals; ens cal actuar localment i globalment, perquè els problemes d’alimentació, de contaminació, ecològics, de salut, d’alimentació, etc. són locals i globals…
No podem permetre que el nou PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) destruïsca l’Horta de València perquè sense l’Horta no és possible garantir la continuïtat de les societats humanes a l’Horta de València i la gran àrea metropolitana de València, un de l’eix central del País Valencià.
En una recent entrevista a La Ser, li preguntaven a Rita Barberá, com alcaldessa de València, per la destrucció de l’Horta i declarava, evidentment en castellà: “Parc Natural, l’estem protegint al 95,5%. No es pot anar a un creixement zero. No es pot anar perquè (rialles de Rita!) cal ‘donar’ vivendes als ciutadans. Ho estem fent amb una “sensibilitat tremenda”. Nosaltres, a pesar de lo fàcil, gratuït i inclús demagògic que algunes al·legacions demanen el creixement zero de la ciutat, açò és senzillament “impossible”… Li hem de dir a l’alcaldessa de València que el que és impossible és continuar destruint l’Horta de València perquè sense l’Horta està amenaçada la nostra supervivència. És simptomàtic que li entrara una rialla incontenible en parlar de “donar vivendes”, perquè és mentida i d’un cinisme atroç… Hi ha superàvit de vivendes a la ciutat de València, hi ha massa vivendes buides, hi ha un excés per la construcció especulativa des dels anys de la dècada dels huitanta i noranta fins a l’actualitat.
El més importants investigadors del País Valencià i internacionals, com Thomàs Gick, que ha estudiat la importància de l’Horta de València, de les sèquies centenàries, del sistema de rec, del tribunal de les aigües, de redistribució de l’aigua, de la vàlua de les terres i de la necessitat de mantenir-les, ens adverteixen que si es continua destruint l’Horta, augmentaran més les incerteses alimentàries, les contaminacions, els problemes de salut de la població de l’Horta Metropolitana que acull a quasi dos milions de persones. Ernest Garcia i Mara Cabrejas publicaren als anys noranta, un estudi sobre “El conflicte socioecològic de l’Horta i l’Albufera”, on remarcaven els valors excepcionals i únics al món de l’Horta de València i l’estima de la valenciana gent disposada a recuperar-la i conservar-la i fer-la servir com a espai agrari i parc natural.
Estan amenaçades les terres de La Torre, Forn d’Alcedo, Castellar, Alboraia, Mahuella, La Punta, Campanar, Vera I, Faitanar, Vera II… Continuar més el creixement especulatiu, la construcció de més carreteres, més rotondes, més restaurants, vivendes, etc. significa més destrucció de l’Horta, dificultar l’ús agrícola de les terres de conreu de l’Horta, ens duu al desastre. Els beneficiaris seran els mateixos de sempre, els bancs, es constructores, els dirigents dels partits polítics del Govern de torn que només pensen en enriquir-se sense tenir en compte les conseqüències nefastes ni la destrucció de la natura que necessitem per viure.
Emboliquen les coses parlant d’escoles de jardineria o escoles “de la natura”, però tots sabem que són les coartades “ecològiques” per omplir l’Horta de carreteres, restaurants, rotondes i edificacions especulatives que destrossen els espais de les terres d’agricultura periurbana que cal mantenir, protegir, sostenir i ampliar.
L’Horta de València és futur, pulmó verd necessari per als habitants de la ciutat saturada de fums i de contaminació, és rebost alimentari, parc natural, font de treball i sosteniment d’una natura conreada per a fer aliments saludables i propers que l’actual PGOU posa en perill perquè degrada més l’Horta i continua el pla d’especulació immobiliària de les dècades anteriors i d’extermini a curt o mitjà termini.
Per tot plegat hem d’aturar el nou PGOU i protegir del tot l’Horta de València. Ni un pam més de ciment. Un pam més de ciment significa més contaminació, més destrucció, més insostenibilitat: un futur molt més incert, desprotegit i fràgil davant la intempèrie del demà. Perquè l’Horta és futur, sense l’Horta augmenta la nostra petjada i la nostra vulnerabilitat ecològica, de salut, social, laboral econòmica i alimentària. Cal que defensem l’Horta!
Calendari d’accions en defensa de l’Horta de València a més de les diverses comissions de treball que es posen en marxa:
El 7 de febrer es conclouria la redacció de les al·legacions per a redistribuir-les i el dimarts 24 de febrer la data final per a lliurar-les als registres. Dissabte 7 de febrer a les 11 hores manifestació a Castellar-L’Oliveral, es farà una passejada en bici des de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Diumenge 15 de febrer passeig en bici per l’Horta organitzat pel col·lectiu de Tavernes Blanques per l’Horta, des de l’ermita dels peixets d’Alboraia. S’iniciarà una campanya de fer pintades si pot ser amb plantilles, associant l’Horta és el futur. El divendres 20 de febrer hi ha alguna moguda a Torrefiel-Orriols en defensa de lHorta i la recollida d’al·legacions des de l’Associació de veïns.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
