Alfonso Rus diu ‘que no és normal’

2 maig 2015 01:00h

L’alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València ha sigut enganxat en una trama de corrupció, d’una empresa pantalla de la Diputació, Imelsa (Impuls Econòmic Local Societat Anònima), dirigida per un alt càrrec de la Diputació, col·locat per Rus, un tal Marcos Benavent Vicedo, que sembla que es dedicava a fer esdeveniments i contractes amb ajuntaments per a beneficiar personalment i  econòmicament a Rus; i per a fer-se un apartat per a ell mateix, en concepte de “si robe a un lladre o a la gent, potser tot em quadre i no sóc tan indecent”.

 Uns dies abans d’eixir les notícies de corrupció de l’alcalde de Xàtiva a la premsa, un grup d'amics de Xàtiva van comentar que a Xàtiva estaven esperant que eixiren les trames de corrupció d’Alfonso Rus i Marcos Benavent, sembla ser que amb la complicitat de l’actual alcalde de Genovés, Emilio Llopis, també -probablement- implicat en aquest muntatge per a saquejar les arques públiques a benefici personal. Ens asseguraven -els amics de Xàtiva- que Rus sempre havia actuat de manera mafiosa, tant quan era botiguer com  quan es ficà en política.

També ens informaren que Alfonso Rus, als anys huitanta, volia apuntar-se al PSPV-PSOE, però el comité socialista de Xàtiva no el va admetre perquè va pensar que no donava la talla, política; Rus, en una visita de Joan Lerma, com a president de la Generalitat Valenciana, als anys huitanta, quan Rus era un regidor d’un partit “independent” i personalista que havia creat ell mateix, li va recriminar a Lerma que els socialistes de Xàtiva no l’hagueren deixat ésser del PSOE. Fet i fet, deia que ell no era ni de dretes ni d’esquerres, només volia manar; com Berlusconi.

En efecte, Rus és un populista de raça, que no té cap ideologia concreta, sempre ha sigut un ‘venedor’ per a obtenir els màxims guanys econòmics, tant com a botiguer de roba i electrodomèstics, com a president del club de futbol l’Olímpic, com alcalde de Xàtiva o com a President de la Diputació. Inclús fa poc volia ser president del València Club de Futbol perquè no volia que ho fóra un ‘moro’, segons deia el mateix Rus, quan hi havia un magnat àrab que volia comprar el València.

Tant Rus com Benavent són una parella de 'vividors' pròpia de la pel·lícula “Amb faldes i com un boig” o “El camarot” dels germans Marx; sembla que ara s’han amagat, Rus no va gosar aparèixer a les Trobades de l’Escola Valenciana de Xàtiva ni el 25 d’abril que Xàtiva recorda l’assassinat dels Maulets, les atrocitats i l’incendi de Xàtiva pel monarca Felipe Vé el Borbó i l’altre s’haurà ocultat al xalet del Picayo que té a Benigànim, darrere del convent dels franciscans, seguint el camí dels Frares, o potser se’n haurà fugit a Brasil (sol  o acompanyat de Rus). Perquè l’aspiració més alta d’Alfonso Rus, segons m’informava un amic que el coneix molt bé, és la d’arribar a ser president dels Estats Units, siga com siga... Si ha aconseguit ser alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, menyspreant  la ciutadania, prenent-li el pèl, burlant-se, prometent portar la platja a Alboi, Xàtiva, dient que volia ‘rematar’ els mestres que diuen ‘gairebé’ i ‘aleshores’, mofant-se i dient que els ciutadans de Xàtiva són tan ‘rucs’ que el voten i li donen majoria absoluta després de tants enganys, com va dir en un 'míting'  al meu poble, Benigànim ... si posa una mica de cura per què no pot arribar a substituir  Obama, tal com van fer els Borja  a la Roma del segle XV per dominar el món sencer?

M’asseguren, uns amics de València, que, fa catorze  o quinze anys, quan Rus ja era un alt dirigent del PP, tenia, a un polígon industrial de Xàtiva, un magatzem on venia clandestinament i sense pagar impostos, roba, abrics, vestits, etc. fent competència deslleial a  tots els botiguers d’una ciutat eminentment comercial que viu del comerç, per la venda a la gent que acudeix de les diverses comarques que envolten la capital de la Costera (la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés...).  Sembla que si volies comprar  roba, havies d’anar al magatzem de Rus amb una consigna, com si fos un puticlub, o dient que anaves de part d’algú perquè t’obriren la porta; la marca de la roba portava etiquetes del mateix Rus, però s’havia posat de nom “Stefano Rusini”,a  la manera Siciliana; allà rus, feia les reunions del PP comarcal i provincial a la manera de Gomorra de Roberto Saviano i preparava la seua ascensió com a líder provincial del PP. Pensareu que m’ho invente per riure, però és del tot verídic, una vegada més la realitat supera  la ficció.

Marcos Benavent Vicedo és net del primer alcalde de Benigànim que hi va haver després de la Guerra, de mal nom “el robero”; des del colp d’estat militar feixista de Franco fins a la fi de la Guerra hi hagueren a Benigànim quatre o cinc morts de gent de dretes, després de la Guerra, quan ja s’havia acabat, en mataren quasi 50 complint-se allò que deia el carnisser general, Queipo de Llanos, des de la ràdio de Sevilla (faig la citació de cap del llibre de Paul Preston sobre l’Holocaust espanyol): “mataremos a diez o doce por cada uno de los nuestros”. Ho compliren. Demostraren que sabien matar, com  terroristes d'estat i assassins professionals que eren.

El iaio de Marcos Benavent, fou el que s’encarregà de detenir i lliurar la injustícia feixista a més de 50 homes de Benigànim, molts d’ells pel fet de pertànyer a sindicats o a partits polítics d’esquerres, perquè els assassinaren a Albaida, Paterna o València. Un dels oncles de Marcos Benavent fou el més amic de Benigànim del general i assassí de masses croata i col·laborador en el  genocidi nazi, Viekoslav Luburich, més conegut com “l’oncle polaco”, que mataren el 1969 a Carcaixent.

El pare de Marcos Benavent Vicedo fou advocat, vivien a Benigànim al carrer Llutxent, prop  del cinema Lys, i  el seu pare destacava al poble per portar el cabells blancs, de senador romà, i un dels ciris més llarg a les processons i per anar a missa de l’església del Crist, la més antiga del poble, potser edificada sobre una antiga mesquita, com el tal “croata” quan va viure a Benigànim als anys cinquanta i primers dels seixanta; l’advocat Miguel Benavent, pare de Marcos, se’n va anar a viure a Xàtiva a principis dels anys setanta, quan el tal Marcos era encara un infant; mentre vivien a Benigànim eren de les poques famílies del poble que parlaven en espanyol, perquè eren de l’Opus Dei i a Xàtiva es posaren a viure en un edifici del jardí Carlos Sarthou al costat de l’Albereda. No obstant això, hi havia membres de la família Benavent-Vicedo, els germans majors que parlaven en valencià,  un dels quals fou company de classe al Patronat parroquial dels frares agustins de Benigànim i a l’Institut Josep de Ribera de Xàtiva, i potser seria injust afirmar que tots han sigut gàngsters que han treballat en trames mafioses per a apropiar-se de les arques públiques. Perquè cadascú ha de ser responsable de les seues accions individuals i no de les del seu clan, família o nissaga.
 
Per això, si conte la genealogia familiar del senyor Marcos Benavent Vicedo, no és per  generalitzar i posar-los a tots en el mateix sac, és perquè s’observe la continuïtat política, econòmica i de corrupció que hi ha entre les trames de la dictadura i la d’una ‘democràcia’ anti-democràtica, que és una farsa de democràcia. L’organigrama al complet reproduït. El problema de corrupció del PP no és el d’una cistella on hi ha pomes podrides, és un podrimer sencer, sistèmic, quasi total o total. Un sistema de finançament il·legal i corrupte i d’aprofitament partidista i personal de les arques públiques; a l’estil de Gürtel i Bárcenas, que és la norma que va des de la piràmide del PP fins a la base. Des de la metròpoli fins a les sucursals i les seues clavegueres de corrupció i clientelisme.

Preguntat Rus per les seues presumptes i més que probables trames de corrupció, respon que “No hi ha res, i si hi ha alguna cosa, està manipulat”, en referir-se a les gravacions de més de 10 hores que l’exsogre de Marcos Benavent Vicedo ha lliurat a la diputada d’Esquerra Unida, Rosa Pérez, potser per un afer de banyes, d’amors i desamors... El senyor Benavent, posat a la Diputació a dit, coma home de confiança, per a fer d’aconseguidor de Rus, pensaria que no estaria malament tractar d’afanar per a sí mateix alhora... Ara a Ràdio La Ser han aparegut part de les gravacions on estan Rus i Benavent contant diners de mil fins que arriben a dotze mil i s'escolta, dos milions de peles... (bingo!); en una altra Rus afirma que treballa més que la mare que l'ha parit i en un altre tros parlen d'un solar per a treure diners.

Des de TV3, el dia 29 d’abril, li preguntaren a Rus si pensava dimitir a les portes de la Diputació de València i va respondre en  espanyol: “és que no és ‘normal’; per què hauria de dimitir? Això seria de ser un covard, primer he de saber per què és”... mentre  el mostraven pujant per les escales del Palau de la Diputació; i té raó, n’ha fet tantes, que segurament no sap perquè ha de dimitir. Han sigut tantes les barbaritats, els desfalcaments, els fraus i els desgavells, que potser pensa com Al Capone que no el poden detenir per un afer menor d’impostos d’una societat que segurament no ha declarat.

En un altre grup d'amics, algú deia que li tenia ganes perquè Rus era un ‘valencianet’, el vaig esmenar, immediatament, voldràs dir un ‘espanyolet’. Perquè Rus. com a 'bon espanyol' del País Valencià ha menyspreat sempre el català-valencià, com a ‘cultureta’, ha amenaçat de mort a mestres per parlar correctament i ensenyar la llengua i la cultura valenciana o catalana de manera culta, des de la unitat de la llengua... Fou denunciat per la Intersindical Valenciana i jutjat per aquestes amenaces bròfegues i mafioses i va declarar dient que havia sigut una ‘broma’ pesada perquè els mestres es divertiren. No ha contractat mai o quasi mai cantants en català-valencià a Xàtiva ni a la Dipu, i, en canvi, sempre ho ha fet en anglés, castellà o andalús; va criticar el tancament de RTVV, per la boca xicoteta, i ha fet alguna critica al Govern de Madrid pel dèficit del  finançament del País Valencià, que és un escàndol majúscul i insostenible, segurament, per qüestions de política de poder i organigrama intern al PP de València. Això no el torna honest ni bo, no el fa ni ‘valencià’ ni ‘valencianet’. Segurament hi ha coses sospitoses i molt poc clares en la seua gestió política, tant el barret que li posà a la plaça de bous de Xàtiva, que costà un ou i mig, com d’altres obres públiques on ha participat el “senyoret” Rus, el “senyoret” Benavent o el “senyoret” Llopis, del Genovés, que s’haurien d’investigar perquè hauran deixat petjada. Felicitats a la diputada Rosa Pérez d’Esquerra Unida del País Valencià per denunciar aquesta xarxa clientelar i mafiosa de presumpta corrupció institucional al servei del PP i dels seus dirigents.
 
Per últim, ha sigut Rus, des de l’ajuntament de Xàtiva i la Diputació, un dels majors defensors de la tauromàfia... i es va fer famós perquè després d’una victòria electoral va dir que portaren les ampolles de whisky i les dones, posant dones i whisky al mateix nivell, ‘prostituint-les’, cosificant-les, tot i que després va aclarir que es referia a les “legítimes”.  Si seguim els diners, les construccions, les borratxeres de la Fira i els bous, ‘els esdeveniments peperros’, trobarem que la corrupció és endèmica al PP i al sistema del 78, en continuïtat amb el franquisme. Rus i companyia són el Bárcenas, l‘Urdangarín, el Juan Carlos Primero, la Corina, el Rato, el  Martínez-Pujalte, el Trillo, el Bigotes, el Rajoy,  l’Aguirre, el Camps, la Rita... els campions de la corrupció i el  comissionisme.

No m’estranya que, si se n’han fugit a Brasil, la parella Rus i Benavent, preparen la seua candidatura “for president”, per a la presidència dels Estats Units. Si s’ho proposen, ho podrien aconseguir, diners no els mancaran per a fer una bona campanya electoral i desbancar els rivals;  Rus sembla l’Al Capone del Chicago dels anys de la llei seca; com a venedor de platges mantes i fum, Rus no té rival.
 
No obstant, ara, abans que isquen les notícies als diaris, s’ha començat a xafardejar a les tertúlies de tot el País Valencià i part dels mitjans de comunicació sobre la possibilitat que imputen  Zaplana, un altre que tal, per Terra Mítica i altres afers foscos de corrupció, sol o en companyia del ‘senyoret’ José Luis Olivas i altres dirigents del PP... Aquest, Zaplana, sí que li pot fer ombra a Rus i deixar-lo a l’alçada del betum. Ho esperem amb candeletes, tot i que segurament haurà prescrit. I és que els qui treballen al servei de Madrid i de la seua pròpia butxaca, des del País Valencià, són “recompensats” o cerquen la manera d’obtenir prebendes, tiberis i gangues; i eixir-se’n sense que els enxampen. A les prebendes i corrupcions, la senyora Aguirre li deia, mirant cap una altra banda, “cuchipandas y mamandurrias”; que  es miren a l’espill perquè sembla que podem parlar no només de Russini i Benaventi, sinó també d'Aguirrini, Cospedali, Rajoyini, Ratolini, Campini, Zaplanini, Olivini, Fabrini, Perlini,...
 


Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

photo
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next