Contra les Plantes de residus animals

12 gener 2016 01:00h
 
El diumenge 10 de gener, centenars de persones ens aplegàrem a les 10 del matí a l’empalme d’Otos. Ens concentràrem allà vinguts sobretot dels pobles dels voltants, infants, mares i pares, persones de totes les edats i gossets, vam anar arribant a aquesta redona, enmig d’un vent fresquet que no va poder fer-nos dissuadir. Des de l’empalme d’Otos caminàrem fins a l’empalme de la Pobla del Duc, Beniatjar i Benigànim en una marxa per la carretera País Valencià-60 per tal de protestar contra la instal·lació d’una planta de tractament de despulles d’animals.
 
Una vegada arribàrem prop d’on es té prevista la construcció d’esta Planta de Tractament de residus animals, una jove va llegir un manifest exigint el seu tancament perquè és una Planta de Tractament de cadàvers animals contaminant que no volem ni necessitem a la Vall d’Albaida. Hi havia gent d’Otos, d’Albaida, de Carrícola, de la Pobla del Duc, de Rugat, de Castelló de les Gerres, de Quatretonda, d’Adzaneta,  Montaverner, l’Olleria, de Benicolet, de Llutxent, d’Alfarrasí, d’Ontinyent, de Benigànim i d’altres llocs de tota la comarca i alguns de fora per denunciar els perills d’una Planta de Residus animals que pot portar la ruïna a una comarca que necessita fiançar l’incipient turisme rural que comença a tindre, l’agricultura ecològica i les indústries tèxtils i no necessita una Planta de tractaments de deixalles animals que portaria pudors, contaminació de l’aire, del sòl  i de l’aigua i malalties als habitants que viuen a la Vall d’Albaida. De fet, a més de crits contra esta Planta de Tractament de Residus Animals, hi hagué un crit de cohesió i de lluita “Una comarca, una força”, conjurant-se a fer tot el possible perquè no s’inicie la posada en marxa d’una activitat perillosa que amenaça la seguretat, els ecosistemes, la salut i les vides de la gent de la Vall d’Albaida. Per tant, la lluita contra la planta serà permanent, encara que la feren, continuarem oposant-nos, denunciant les seues il·legalitats, boicotejant-la perquè es tanque, perquè no permetrem que siga una amenaça letal per a la nostra salut, les nostres vides i les comarques centrals valencianes, oprimides i rebutjades per l'administració del PP com si es tractara d'un pati del darrere on abocar residus contaminants.
 
 
Mentre caminàvem en la manifestació es comentaven els perills, els riscos i les amenaces greus per a la salut de la gent dels pobles del voltant i els ecosistemes que preserven la possibilitat de viure a la Vall d’Albaida, afectaria molt negativament, no només els pobles xicotets del voltant de la Plata de Residus, sinó que ciutats i pobles com Ontinyent, Albaida, l’Olleria, Benigànim, Quatretonda, en línia recta a molts pocs quilòmetres quedarien tocats per aquestes olors pútrides i nauseabundes, pels fums contaminants que variarien en funció de la direcció del vent, fins a la possibilitat que arribàrem a ciutats com Xàtiva o Gandia, afectant a la seua activitat turística que és una de les principals activitats d’aquestes comarques centrals. Mentre caminàvem li vaig comentar a l'amic Joan Olivares que havia comprat la seua darrera novel·la "El metge del rei" sobre el metge Lluís Alcanyís (segle XIV), la seua infantesa a Xàtiva, les seues vacil·lacions i dubtes entre el judaisme i el cristianisme, els seus estudis a Nàpols, fundador de l'Estudi General de València -la futura universitat-, escriptor i amic de prínceps, reis, bisbes, i papes... ara les flames de la Inquisició l'amenacen perillosament, com les flames de la Planta de Residus Animals ens amenacen ara i volen negar-nos la possibilitat d'un futur saludable, clar i net. Que estava desitjós de llegir-la i comentar-la perquè Agustí Ventura, el pare del cantant Feliu, se l'havia llegida i me n'havia parlat favorablement en el sentit que s'ajustava bé al context històric de l'època. Un metge que dubte, estima i defensa la llibertat de pensament per damunt de tot, i, en conseqüència patirà, amb cruesa, els embats de la intransigència.
 
 
Uns dies abans d’aquesta manifestació, l’amic Jesús Frare, de l’associació antitaurina Carles Pinazo, ho explicava molt bé en un article a la Veu del País Valencià, contant fil per randa com havien sigut les imposicions i els enganys per aconseguir els permisos orquestrats pel PP del País Valencià i l’exalcalde de la Pobla del Duc, Natalio Navarro que accelerà la tramitació de l’expedient amb fets consumats perquè s’ocuparen les instàncies de la Generalitat Valenciana, just quan ell havia perdut la majoria absoluta, mitjançant procediments dubtosos que voregen la legalitat i el frau. Pot ser hi ha darrere un cas de corrupció familiar i polític durant tot el procediment, s’ha perjudicat molta gent per a afavorir uns pocs interessos.
 
Hi ha sospites d’enriquiment il·lícit en les compres de les terres on vol construir la Planta de Residus Animals i de mentides perquè deien que anaven a fer hivernacles, com si fóra una activitat d’agricultura ecològica, tot i que es tracta de tot el contrari, perquè es tracta d’una activitat perillosa i molt contaminant que amenaça la salut i la vida de la gent de la Vall d’Albaida i els nostres ecosistemes més valuosos Durant molt de temps es va negar la informació al veïnat afectat, com advertia Jesús: “fins i tot a la gent més afectada per tindre la casa a tocar d’eixes terres. Són a l’ombria del Benicadell, un paratge natural que atrau turisme d’interior i gent aficionada als esports de muntanya. Estan a tocar del barranc del Micena que, sobretot en temporada de pluges, recull molta aigua i la porta fins al pantà de Bellús”. Recordem que aquestes aigües són per abastir d’aigua els habitants de la Costera i les Riberes que poden quedar afectats per la contaminació i les malalties que poden transmetre unes terres, un aire i unes aigües contaminades pel tractament de residus animals, alguns d’aquests animals amb malalties infecciones, animals que s’han fet servir en experiments de laboratoris, en zoològics, circs, etc., que s’haurien de prohibir perquè estem en contra del maltractament d’animals; en alguns casos cadàvers animals portadors d’infeccions i de pesta, remembrem els casos de la pesta porcina, de les vaques boges, de la pesta aviar... Molta gent es mostrava molt preocupada i estava disposada a presentar la guerra que calga i el temps que siga necessari per aturar aquesta bogeria i defensar la seua salut i les seues vides i les de les generacions de l’avenir. I tota la gent ens conjuràrem per continuar les protestes i l'oposició, per tots els mitjans i de totes passades, si es posa en marxa una Planta de Residus d'Animals tan perillosa, contaminadora i letal per a la nostra comarca de la Vall d'Albaida. Si es posara en marxa seria la gota que fa vessar la paciència de la gent d'unes comarques 'centrals' valencianes que a tots els àmbits (manca d'inversions públiques, manca infraestructures de transport, manca de millora de la via Alcoi-Xàtiva, manca de mitjans de comunicació en valencià, opressió estatal sistemàtica...) està cabrejada per un maltractament permanent, com denunciaven en un vídeo des de Xàtiva Toni Cucarella, Toni Martínez, Agustí Ventura exigint un altre tracte per a comarques valencianes, molt sovint, abandonades per les administracions públiques. 
 
Com denunciava Jesús Frare: “Volen autoritzar una indústria de transformació de residus animals amb capacitat per a operar amb més de 220 tones diàries i per un període de 30 anys, prorrogables per altres 30.  Tindria una clientela legalment obligada a desfer-se de les despulles animals que genera, i s’implantaria en dues fases.  En la primera seria un dipòsit dels materials fins al seu trasllat a les plantes pel seu tractament definitiu, i en la segona seria un forn que els transformaria en combustible per a la generació d’energia. El projecte no implica cap compromís pel que fa al termini per a la conversió  d’abocador en planta transformadora. A la Pobla del Duc s’eliminarien residus de categoria 1 i 2, els més perillosos.  Són cadàvers o  parts d’animals infectats per malalties contagioses als éssers humans o els altres animals, dels contaminats amb substàncies prohibides o perilloses i dels que porten restes de medicaments en concentracions no permeses.  Són els cadàvers de qualsevol animal que no haja estat matat per a consum humà: animals de granja febles i malalts, víctimes de la investigació en laboratoris, víctimes dels zoos i circs, animals domèstics…  Com a categoria 2, també entra el contingut dels budells i els fems de qualsevol animal explotat”.
 
I des del 2011 fins a hui, la Vall d’Albaida ha dit NO a la planta pel seu perill per a la salut; pels riscs de contaminació dels aqüífers que podria afectar el subministrament fins a Xàtiva i la Ribera; pels greus problemes d’olors que generaria; pel seu impacte negatiu sobre el turisme i l’agricultura, que són activitats econòmiques fonamentals a la Vall; perquè els residus ni es generen ni es reutilitzen al territori…  Senzillament, perquè la gent vol obrir les finestres de sa casa a l’estiu, vol respirar aire net, viure sense por i vol mantindre viva la Vall Blanca.
 
 “Suport als companys de la Vall d'Albaida contra la planta de residus d'animals. A la Generalitat acabarem amb esta barbaritat #noalaplanta” — Ximo Puig (@ximopuig) 1 octubre, 2014, Tots els partits s’han oposat a aquesta barbaritat, tret del PP.
 
 Durant la campanya electoral i abans, els partits del nou govern autonòmic es comprometeren a fer marxa enrere, però la lluita continua perquè el temps corre a favor de qui vol fer la planta i calen accions fermes.  Aquest diumenge, 10 de gener, torna la marxa des de l’eixida d’Otos fins a la Pobla del Duc per a dir NO a la planta.
 
La gent va cridar ben fort i ben clar que “No volem la planta ni a la Vall d’Albaida ni enlloc. No volem aquestes terminals que han d’operar com els forns amb grans fumerals d’Auschwitz i que serveixen per a amagar sota l’estora les massacres contra els animals i les seues conseqüències, fetes a cadascun dels llocs on hi ha explotació animal. No les volem perquè l’explotació animal no és ni normal, ni natural ni necessària, perquè sempre té alternatives ètiques”. Just al costat d’on volen instal·lar aquesta Planta de Residus, a Carrícola, hi ha una de les cooperatives d’agricultura ecològica més important de la Vall d’Albaida i del País Valencià, que exporta els productes a l’estranger. Si s’instal·la aquesta Planta de Residus de la mort pot afectar greument l’agricultura ecològica, la salut i la vida de la gent de la Vall d’Albaida i de les comarques veïnes a tots els àmbits afectant l’agricultura, la ramaderia, el turisme i la vida quotidiana, portant aquesta comarca i les del costat a la ruïna.
 
Cal canviar d’hàbits alimentaris, com s’adverteix des de l’OMS, cal deixar el menjar d’animals que comporta granges industrials, explotació animal, patiment, contaminació greu, etc, i anar cap a una alimentació basada en llavors, verdures, fruites i productes molt més sans, ecològics i naturals. El paradigma de la carn abundant, barata i saludable és un mite inventat que genera contaminacions i malalties que afecten la salut i les nostres vides i amenacen de dur-nos al desastre. Aquesta Planta de Residus Animals, ni la volem ni la necessitem! Va en el sentit contrari d’aturar els problemes causats pel canvi climàtic, que és un dels més greus problemes mediambientals que hi ha al planeta Terra; aquesta Plata acceleraria la contaminació, l’augment de temperatura i els efectes nocius del canvi climàtic; ens agraden les plantes i els arbres per frenar el canvi climàtic, però aquest tipus de Plantes de Residus Animals són perilloses i amenacen la nostra salut, les nostres vides i les nostres comarques centrals valencianes. Al meu parer, a més de la gent de la Vall d’Albaida, caldria que s’afegiren a les protestes la gent de la Plataforma de Barxeta, la gent de la comarca de la Costera, de les Riberes i de la Safor. Cal parar aquesta barbaritat!   


Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir
photo 

 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next