Des del moment en què des del carrer Gènova de Madrid li van dir que havia de prendre el relleu del aleshores imputat Francisco Camps, les seues dites i fets han demostrat que aquest personatge, o bé pateix d’un trastorn bipolar molt seriós, o bé s’ha llegit diverses vegades la novel.la de George Orwell “1984” i ha decidit aplicar allò de la la neollengua com una màxima en el seus discursos públics, tal i com succeïa en la societat imaginada per Orwell.
I als fets em vaig a remetre.
Però quan li va arribar l’oportunitat de tornar a permetre aquestes emissions, ja com a president de la Generalitat, sistemàticament s’ha negat, argumentant-se des del Consell aqueixa ridícula excusa de que els “senyals d’ identitat” dels valencians no es respecten en la televisió pública catalana. Potser abans ho feien, quan ell va emetre el seu comunicat condemnant el tancament de les emissions, no?
Quantes vegades Fabra ha dit en públic que aquest model és injust i discriminatori per als valencians, però no obstant això ha permès que, tant a les Corts valencianes com al Congrés espanyol, els seus diputats hagen votat sempre en contra de totes les iniciatives presentades per la oposició per canviar-ho?
I que dir del tema de la corrupció en el seu partit?
Fabra, des dels seus inicis al capdavant del Consell, públicament sempre s’havia mostrat partidari de netejar les institucions de persones esquitxades per procediments judicials, insistint una i altra vegada en la política de “tolerància zero” cap a la corrupció.No obstant això, passats dos anys i mig des que va prendre possessió del seu càrrec, la bancada de diputats del seu partit segueix farcida d’imputats.
Però la cirereta del pastís es va saber fa uns dies, quan el diari El País va destapar que Fabra havia canviat la llei amb traïdoria, premeditació i nocturnitat per poder indemnitzar els acusats de corrupció absolts en un judici o exonerats al llarg d’un procés.
El diari informava que la previsió, de la qual podrien beneficiar desenes de excàrrecs i funcionaris valencians imputats per corrupció, va ser una novetat introduïda per l’Executiu d’Alberto Fabra al desembre de 2012 a la llei que regula l’Assistència Jurídica de la Generalitat.
La modificació havia estat efectuada pel Consell d’amagat, en un dels últims articles de la llei d’acompanyament dels pressupostos, formalment anomenada Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.
La “indemnització especial”, com la descriu la norma, cobrirà els honoraris que els acusats hagen hagut d’abonar als seus advocats i procuradors. Unes minutes que poden ascendir a desenes de milers, i fins i tot centenars de milers d’euros en el cas dels lletrats més prestigiosos i més actius en procediments complexos, com són els grans casos de corrupció que afecten responsables polítics valencians, segons van assenyalar fonts de l’advocacia.
El pagament “anirà a càrrec de la conselleria en què va prestar servei en el moment de produir-se els fets”.
No es fan més matisacions, la qual cosa significa que la indemnització amb fons públics es produirà fins i tot quan l’exoneració es dega a qüestions tècniques, sense que s’hagi resolt el fons de l’assumpte. O quan, malgrat no quedar provat el delicte, el procés pose en evidència actuacions poc ètiques o exemplars.
La llei preveu que la indemnització s’aplique també als acusats de delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social; ordenació del territori i urbanisme; protecció del patrimoni històric i medi ambient; contra la seguretat pública i els “relacionats amb incendis”.
També poden sol.licitar el pagament imputats per delictes urbanístics, frau fiscal o relacionats amb incendis.
Qui pot dubtar encara que el president Fabra vol que es torne a veure la TV3 al País Valencià, que es millore el finançament autonòmic per als valencians i que està clarament en contra de la corrupció en el seu partit???
