Els 87 vots favorables a la proposta eren els esperats, però hi va haver una sorpresa: 3 d’aquests vots van provenir del PSC, i no de la CUP, com era a priori el lògic, o almenys el més esperat.
Els crítics del PSC havien plantejat un clar desafiament, al meu parer radicalment democràtic, a la direcció del seu partit (que ara més aviat sembla estar a Madrid que a Barcelona), mentre que la CUP aparentment trencava el bloc dels partits que havien aprovat al Parlament la convocatòria de la consulta sobiranista.
Des del moment en què la CUP va donar a conèixer la seua intenció d’abstenir-se en la votació, una allau de crítiques es va desencadenar sobre ells provinents de la resta dels partits favorables a la consulta, però fonamentalment del partit de govern a la Generalitat, CiU.
La decisió de la CUP va ser ràpidament qualificada amb qualificatius com sorprenent, egoista, poc solidària, etc.
“S’exerceix i es respecta…”. Per a mi aquestes són les paraules clau.
Per què?
Recordem el que va passar ara farà just un any al mateix escenari de la resolució aprovada ahir, al Parlament.
Per 85 vots a favor, el 23 gener de 2013 s’aprovava una resolució anomenada: “Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”, què entre altres contenia els següents termes:
“- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica,caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.” (…)
“- Paper principal del Parlament. El Parlament, en tant que la institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés, i per tant s’hauran d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.”
Cal rellegir-ne amb atenció: El poble de Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà, i el Parlament de Catalunya té un paper principal en aquest procés (referit al Dret a decidir).
Crec què està bastant clar. En base a aquesta declaració aprovada fa un any pels mateixos partits polítics que ara “demanen” permís a Madrid per gaudir de la legitimitat per poder exercir el Dret a decidir, a qui deurien d’assenyalar d’haver pres una decisió sorprenent, per contradictòria, respecte al que es va aprovar fa un any?
Sense cap dubte, a la CUP no.