Ahir el ple del Consell Jurídic Consultiu aprovà per unanimitat el dictamen que li havia demanat la Generalitat sobre si la definició del mot “’valencià” de l’acabat de crear Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’adequava a l’Estatut d’autonomia.
I ho va fer en contra de la definició de l’AVL: “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”, en argumentar que aquesta definició no respecta ni encaixa amb l’Estatut, per dues raons: d’una banda, que l’esmentada definició no s’ajusta a l’article 6.1 de l’estatut, i d’una altra que la declaració no és compatible amb la mateixa llei de creació de l’entitat normativa.
Es a dir, que tot allò que diu la romanística internacional, les 5 universitats públiques valencianes, 47 sentències judicials espanyoles, la definició de valencià que fan, per exemple, el diccionari de la RAE i les més prestigioses enciclopèdies del món, vulnera l’Estatut valencià.
I com l’Estatut té rang de llei, considera implicitament “il.legal” dir què el valencià forma part del sistema linguístic de la llengua catalana.
Aquest va ser un dels (molts) pecats originals en la redacció de l’Estatut valencià: no esmentar-hi que la llengua parlada al País Valencià es el català, com es va fer, per exemple, a l’Estatut de les Illes Balears.
D’aquesta manera s’establia una diferenciació jurídica, que no científica, entre les dues llengües. I d’aquestes sorres vénen ara aquests llots.
En l’any 2008 el governador republicà de Louisiana, en els Estats Units, va signar la Llei d’Educació en Ciències, en què donava així entrada a la teoria del creacionisme als instituts d’aquest Estat.
Una llei que permetia l’ampliació dels materials educatius repartits a les escoles en virtut de la defensa de la “llibertat acadèmica” del professor, qui podia recórrer amb aquesta llei a textos no oficials per fomentar en els alumnes el pensament crític i contradir la teoria de l’Evolució de les espècies de Charles Darwing o l’escalfament global de la Terra, per exemple.
A l’abril de 2012, el governador republicà de d’un altre estat nordamericà, Tennessee, va permetre que un projecte de llei que qüestionava també el consens científic existent a nivell mundial sobre el canvi climàtic o la llei de Darwing, es convertís en llei sense la seua signatura.
Aquesta mesura, segons apareixia textualment en aquella declaració, permetia als professors “ajudar els estudiants a comprendre, analitzar, criticar i revisar de manera objectiva les fortaleses i debilitats de les teories científiques existents tractades en els cursos”.
Els crítics van qualificar aquesta iniciativa com la “Llei del Mico”, en clara al.lusió al mundialment famós “Judici de Scopes” de 1925, pel qual aquest mateix Estat de Tennessee havia multat un professor de ciències per violar la llei estatal en ensenyar “que el home descendeix d’un ordre inferior d’animals”, és a dir, del mico.
Una associació de professors de Ciències de Tennessee, que van ser els majors crítics de la mesura, van assenyalar que amb aquesta norma s’anava a donar cobertura legal a l’ensenyament d’idees pseudocientífiques.
Llei contra ciència, racionalitat contra fanatisme.
El País Valencià s’ha convetit en la nova Tennessee o Luissiana, estats on, com hem vist, els fonamentalistes religiosos que neguen l’escalfament global de la Terra o el darwinisme han fet llei els principis en què es basa el seu fanatisme religiós.
Ahir el Consell i el Consell Jurídic Consultiu han fet llei els principis en què es basa el seu fanatisme catalanòfob, oposat a la ciència filològica internacional.
Qui sap si algun dia aquests talibans populars que (des)governen aquest País, voldran imposar (estatutàriament, això sí!), que la llei de la gravitació universal d’Isaac Newton deixa de ser aplicable en territori valencià (potser perquè algú descobrisca que Newton potser era un perillós catalanista), o que la Terra deixa de ser esfèrica entre el Sénia i el Segura.
