Corrupció, amenaces vetllades, opacitat, malbaratament, màfia, clientelisme… No, no estic parlant de les sèries televisives de Dallas o de Falcon Crest, sinó d’un lloc i d’una època que ens resulta molt més propera: la ciutat de València.
El passat diumenge pel matí vaig participar en la ja coneguda “Ruta del despilfarro” per la ciutat de València. Una original idea que va sorgir ja fa un temps de la mà del col.lectiu periodístic Xarxa Urbana, format per la periodista Teresa Galindo i pel professor Miguel Angel Ferris, abans fins i tot que esclatara la crisi.
Amb aquest projecte, Teresa i Miguel Angel van voler escenificar alguna cosa que tothom s’imaginava que estava succeint, però que ningú no s’atrevia a denunciar de manera oberta.
Ells van saber veure que, malauradament, València havia esdevingut una realitat que transcendia els seus bells edificis i la seua rica i multicentenària història, una trista realitat on els seus barris patien una manca de tota mena d’infraestructures públiques, tal com ambulatoris, escoles i instituts públics, escoles bressol, biblioteques, centres per a joves i per a majors, etc….
I això no havia estat precisament perquè al País Valencià o la ciutat de València, la tercera de l’Estat espanyol, foren territoris que no comptaren amb recursos suficients com per a poder cobrir les necessitats dels seus ciutadans, sinó que havia ocorregut principalment perquè uns governants amb pocs escrúpols s’havien instal.lat a als centres de poder de les institucions amb l’objectiu de desviar ingents quantitats de recursos públics (de moment els càlculs s’aproximen als 30.000 milions d’euros, però poden ser-ne molts més) per a celebrar tot tipus d’esdeveniments i construir obres i infraestructures, a fi de satisfer el seu ego infinit i fer enriquir a trames organitzades de delinqüents, que amb l’instrucció del cas Gurtel s’ha sabut que van ser els adjudicataris de la major part dels esdeveniments organitzats pel Partit Popular a Valencià.
Causalitat o coincidència, el cas és que l’edifici de les Corts és avui en dia la seu del govern i del poder polític valencià, un govern titella i sense idees per revertir la situació de ruïna estructural que patim els valencians. Un govern que, a més, està a hores d’ara farcit d’imputats per corrupció i de “sants” inquisidors, per exemple en temes com la llengua o la simbologia del País, tal i com estem veient en les últimes setmanes.
Després del Palau de les Corts, la ruta dissenyada per Teresa i Miguel Angel va passar per llocs que van ser en el seu moment icones del saqueig de la trama Gürtel i del malbaratament de la hisenda pública de tots els valencians, com ara la torre disposada per l’homilia del Papa el 2006 situada, a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (ocultes?), un esdeveniment que, esquitxat pel ‘cas Gürtel’, va costar a les arques públiques al voltant de 30 milions d’eures (només l’altar amb aire condicionat des del qual Benet XVI es va dirigir als seus fidels va costar 600.000 euros), i en què l’extingida RTVV va gastar prop de 15 milions més en només dia i mig que el Papa va passar a València.
Aquest lloc va ser també testimoni dels 1.000 banys portàtils, els 450 seients i finalment dels set milions i mig d’euros de beneficis que van anar a parar a una de les empreses lligades a la trama Gürtel.
La promesa incomplerta des de fa quatre anys de construir un edifici d’acord amb les necessitats de l’escola, ha portat els afectats a presentar 200 denúncies per la situació d’insalubritat dels barracons, que es van instal.lar de forma provisional.
Després del col.legi, la següent parada de la ruta van ser les naus de Cross, patrimoni industrial valencià reconvertit en parcel.la privada per què l’arquebisbat de València construira un temple anomenat Parròquia Santuari dels Beats Màrtirs Valencians del 36, amb el que es va pretendre honorar la memòria dels valencians morts a la Guerra Civil “per l’odi a la fe”.
Memòria històrica, encara que selectiva, ja que centenars de lluitadors republicans assassinats durant la mateixa guerra civil i la postguerra segueixen soterrats en fosses comunes anònimes al cementiri de València, sense que les autoritats municipals hagen permés mai l’exhumació dels seus cossos.
La ruta va continuar després pel barri de la Punta, situat al costat de Natzaret, on 300 famílies que habitaven aquella terra durant generacions, en una de les zones d’horta més riques de València, van ser desallotjades a la força de les seues cases i camps per l’obstinació de Rita Barberá, que es va gastar 280 milions d’eures en voler fer el port de la ciutat competitiu, però que passats 10 anys roman igual, havent-se perdut per sempre una horta d’incalculable valor patrimonial i les alqueries centenàries de la zona, així com la dispersió dels seus habitants.
La depuradora de Pinedo, el circuit de la Fórmula 1 i la Marina Reial, lloc on es va celebrar la “Americas Cup”, van ser més paradigmes del malbaratament i de la corrupció dels governs municipal i autonòmics, que varem visitar a continuació.
Rita Barberá va dir d’ells que “La Fórmula 1 i la Copa Amèrica és el que ens ha permès portar el nom de la ciutat fins racons dels cinc continents”. No obstant aquestes paraules de l’alcaldessa, a la Marina Real hi han actualment centenars d’amarratges buits, edificis de les regates de luxe que estan tancats i l’edifici del ‘Veles e vents’ que va costar 30 milions d’euros, que va ser construït per a albergar les oficines durant l’esdeveniment, però que a hores d’ara s’utilitza per celebrar casaments i banquets.
Després de passaar per la Marina, vam arribar al barri mariner del Cabanyal, on ferem una “parada técnica” per fer un bon esmorçar a un bar típic del barri.
Allà molts dels que participàvem en la ruta ens varem fer una bona ració de “xoriços de l’infern”, amb braves i all i oli (l’elecció dels “xoriços” no va ser gens casual!).
L’elecció del lloc no va ser casualitat. El bar es troba situat just a l’edifici més emblemàtic del barri, l’antiga Llotja de pescadors, un extraordinari edifici modernista popular que els plans de l’ajuntament de Rita Barberá pretenen enderrocar, perquè està situat just al lloc on desembocaria la gran avinguda al mar que l’alcaldessa vol construir, tot i haver de fer desaparèixer 1.651 habitatges (algunes localitzades en edificis de gran valor patrimonial) i de trencar una singular trama urbanística com és la del Cabanyal-Canyamelar.
Una volta fet l’esmorçar, la nostra següent visita va ser primer la del edifici de l’Àgora, inacabat i amb goteres, de la Ciutat de les Ciències, per després marxar cap al nou macro-hospital de La Fe i la ciutat buida de Ros Casares, per acabar la ruta en el “esquelet” del Nou Mestalla, tots ells grans “forats negres” dels diners de tots els valencians.
Junt al inacabat Nou Mestalla vam recordar com el 2007, el llavors president de la Generalitat, Francesc Camps, Rita Barberá i el president del club, el constructor Juan Soler, van decidir vendre l’antic Mestalla per construir habitatges en aquest cèntric espai i aixecar un nou estadi a les afores de la ciutat.
El resultat de l’operació especulativa ha estat 300 milions d’inversió en una mola que roman sense construir i 5 anys aturada.
Periodistes de desenes de televisions de tot arreu del món, entre elles algunes tan prestigioses com la BBC, han vingut a València per fer aquesta ruta del malbaratament.
Tot i malgrat l’alcaldessa de la ciutat, que ha pretès en diverses ocasions aturar i desprestigiar els seus organitzadors sense èxit, ja que tot el que ells expliquen durant la ruta han estat informacions i xifres publicades en grans mitjans de comunicació, com ara els diaris Las Provincias, Levante o El País.
Sense cap dubte els desitjos de Rita Barberà i de Francisco Camps de col.locar a València en el mapamundi “mundial” s’han complert amb escreix.
A més d’haver estat la ciutat de la F1 i de la “Copa Amèrica”, la “marca València” representa ara el malbaratament i la corrupció a mig món, gràcies a ells i les seues ruïnoses i desgavellades polítiques.
Gràcies Rita, gràcies Camps per la vostra infatigable tasca per fer gran València i també els comptes bancaris dels vostres amics de la trama Gurtel!
Si voleu informació d’aquesta suggestiva i interessant ruta del malbaratament per València, ací teniu la seua pàg.web:rutadespilfarrovalencia
