Aquesta pot ser una crónica que algun home (o humanoide) del futur es trobe entre les restes d’un planeta devastat. Un planeta que un dia va albergar vida i traspuava alegria. Un planeta que va ser la nostra llar.
A les costes del País Valencià, actualment, s’està intentant dur a terme un projecte que comporta prospeccions petrolieres. Impulsat pel Ministeri corresponent, tot ha de dir-se. Un projecte que segons diuen “constitueix una greu amenaça per a la vida subacuàtica, la pesca, la gastronomia, la economia i el turisme. Al mateix temps, els sondejos presenten una alteració geològica de conseqüències imprevisibles que afectaran ecosistemes marins d’alt valor, el que incidirà sobre la situació mediambiental, econòmica i social del nostre entorn”.
Aquest projecte no sols ha rebut un rotund rebuig social, sinó també empresarial i, com no podia ser d’altra forma, institucional: la Xarxa d’Alcaldes de La Marina Alta es va reunir el dia 16 per exigir al Ministeri d’Industria Energia i Turisme la paralització de les prospeccions autoritzades.
Però la cosa no ha de quedar-se sols amb eixe paper signat i exia fotografia. Una fotografia preparada i que intenta mostar unitat en moments complicats per a la nostra zona. Han d’apretar als líders dels seus partits, sobretot els majoritaris que són els qui tenen més pes a l’hora d’efectuar el vot, per a que, a l’hora del recompte, no hi haja sorpresa: una reafirmació d’un projecte que aporta més inconvenients que beneficis. Es mire per on es mire.
Si no volen que un habitant del futur o un viatger interestelar trobe una crònica com aquella, els militants, els alcaldes, els simpatitzants… dels partits hauran de fer el que siga necessari per a que no es realitzen aquestes prospeccions. Són xicotets actes que poden canviar i aportar beneficis al nostre petit món.
