Et passes els dies fullejant papers, llegint manuals i acabant treballs. Preparant els teus exàmens, els últims. Et prepares el teu futur. És l’últim esforç abans de les vacances.
Raimes papers, grums de cel·lulosa amb grapes, amb clips, fins i tot enquadernats. Aquesta és la rutina que segueixes aquestes últimes setmanes.
Penses enla gent bona que camina. I penses en la teua soledat forçada, aquell silenci que aspires. Ni tan sols vols encendre el televisor després d’una jornada llarga d’estudi: en eixos moments no t’interessen ni Felip VI ni els seus opositors. És més, a poc que es descuiden els companys del pis, abandones la sala d’estar. Sols vols evadir-te de la realitat, veient un nou episodi de The Americans. T’agradaria viure eixa ficció.
M’importa ben poc el periodisme venal que exalta Felip VI. M’importa ben poc el republicanisme sobrevingut que confia amb què esdevinga un miracle d’enormes dimensions. No hi ha prodigis.
M’importa molt, això sí, el desconeixement històric profund que tantes persones demostren. Entre cortesans i republicans. Hi ha ignorància a totes dues bandes.
Pareix que no sabem res la història i la que vertaderament importa ocorre en la ignorància d’una gran massa de gent, podríem dir. Alguna cosa culpable.
Hi ha un radicalisme ignar, disfressat de periodisme de saló. Hi ha uns cortesans fora de temps, que humilien la cèrvix. Hi ha una ignorància de processos històrics que, simplement, avergonyeix.
Hi ha gent que es creix arremetent contra les filles de Felip VI (que ‘valentots’). Hi ha gent que deplora tanta bandera i tanta política, ‘valentots’: si feren el favor de parar de mirar-se el melic per un sol moment, detingueu-se a mirar a Washington o París que ocorre quan accedeix al poder un nou mandatari o un cap d’estat. (I el que us parla és republicà).
Torne a la ficció. The Americans es desenvolupa en la primera etapa de Ronald Reagan, un personatge risible i a la vegada admirable: molta gent creia amb el que dreia, encara que fóra una xorrada. Hi ha uns espies soviètics fent vida comú entre els suburbis propers a Washington. Tenen sentiments però si és necessari actuen com a vertaders assassins que són.
La gent del FBI no és moralment millor. Però per a veure i escoltar gent real que tampoc els supera amb la moralitat, millor evadir-se una estona i tindre el consol que tan sols és una ficció desenvolupada en plena època de Reagan.
