ALMANSA ENCARA
Arribarà abril i abatran a escopetades
les blanques colomes.
Arribarà abril i la xafogor ressecarà els rius
i marcirà les flors.
Arribarà abril i estrepitosament riuran
les bruixes mentre es trauen les bragues,
brutíssimes, i les col·loquen d’estendard
al Puticlub de la Generalitat.
Arribarà abril i els ocells picaran els ous
perquè no voldran tenir fills.
Arribarà abril i els infants naixeran
bramant i amb les dents llargues
i corcades.
Arribarà abril i Morro de Vaques
adobarà els xiprers amb persones humanes.
Arribarà abril i les tenebres lluiran
les gales dels diumenges.
Arribarà abril i els ases ensenyaran
a les escoles, els quecs dissertaran
a les trones i els borbons s’asseuran
a les poltrones.
Arribarà abril, radioactiu de rosada,
i al capvespre ramats de peixos folls
eixiran de l’aigua i mossegaran,
rabiosos d’ira,
els amants, que, gojosos, dormiran
a la vora de la mar
en acabant d’estimar-se apassionadament.
Arribarà abril i ens furtaran les collites
i botaran foc als pobles i les campanes
repicaran a dol per sempre més.
Arribarà abril i els violadors nocturns,
sindicats i amb protecció focial, desembarcaran
de les naus de ferro amb les pistoles
fumejant. Ajudats per les rates
famolenques, que sorgiran dels albellons,
i els fardatxos, que ens hauran perdut la por
i se’ns arraparan als turmells i ascendiran
cames amunt per mossegar-nos, amb porres
elèctriques colpejaran els ciutadans
i imposaran la llei del terror i fugirem
a les muntanyes.
Arribarà abril, Gran d’Espanya i Pederasta,
Botifler Major del Regne,
i emmudiran les dolçaines i l’anxaneta caurà
de cap contra l’asfalt i s’occirà.
Arribarà abril, traïdor sobre tots els altres traïdors,
des de l’altiplà, pegant bacs i rebolcons
per la costera de Bunyol
amb la guitza imperial gravada al cul.
Arribarà abril, mandril febril de sang i espant,
obrant trons i llamps i pedregades
i mai més no podrà ser primavera.
les blanques colomes.
Arribarà abril i la xafogor ressecarà els rius
i marcirà les flors.
Arribarà abril i estrepitosament riuran
les bruixes mentre es trauen les bragues,
brutíssimes, i les col·loquen d’estendard
al Puticlub de la Generalitat.
Arribarà abril i els ocells picaran els ous
perquè no voldran tenir fills.
Arribarà abril i els infants naixeran
bramant i amb les dents llargues
i corcades.
Arribarà abril i Morro de Vaques
adobarà els xiprers amb persones humanes.
Arribarà abril i les tenebres lluiran
les gales dels diumenges.
Arribarà abril i els ases ensenyaran
a les escoles, els quecs dissertaran
a les trones i els borbons s’asseuran
a les poltrones.
Arribarà abril, radioactiu de rosada,
i al capvespre ramats de peixos folls
eixiran de l’aigua i mossegaran,
rabiosos d’ira,
els amants, que, gojosos, dormiran
a la vora de la mar
en acabant d’estimar-se apassionadament.
Arribarà abril i ens furtaran les collites
i botaran foc als pobles i les campanes
repicaran a dol per sempre més.
Arribarà abril i els violadors nocturns,
sindicats i amb protecció focial, desembarcaran
de les naus de ferro amb les pistoles
fumejant. Ajudats per les rates
famolenques, que sorgiran dels albellons,
i els fardatxos, que ens hauran perdut la por
i se’ns arraparan als turmells i ascendiran
cames amunt per mossegar-nos, amb porres
elèctriques colpejaran els ciutadans
i imposaran la llei del terror i fugirem
a les muntanyes.
Arribarà abril, Gran d’Espanya i Pederasta,
Botifler Major del Regne,
i emmudiran les dolçaines i l’anxaneta caurà
de cap contra l’asfalt i s’occirà.
Arribarà abril, traïdor sobre tots els altres traïdors,
des de l’altiplà, pegant bacs i rebolcons
per la costera de Bunyol
amb la guitza imperial gravada al cul.
Arribarà abril, mandril febril de sang i espant,
obrant trons i llamps i pedregades
i mai més no podrà ser primavera.
Ha vingut abril, sí, però arribarà el dia
que nosaltres baixarem de les muntanyes!
Setembre del 80
