Diari La Veu del País Valencià
‘A cor obert’ i ‘10.193 Escuma de mar’
Dos llibres que rendeixen homenatge a la memòria històrica des de la ploma de Manel Joan i Arinyó.
Es tracta de “A COR OBERT” i “10.193 ESCUMA DE MAR” dues obres de narrativa molt arrondonides editades per Perifèric Editorial

Ens aporpen a la sinopsi de “A cor obert”

L’abril de 1938, quan Joan tenia tot just 16 anys, el mobilitzaren. Dos mesos més tard va lliurar els primers combats com a soldat de l’exèrcit republicà. Ferit greument i perduda la guerra, els anys posteriors no li van ser cap camí de roses, al contrari. Hi hagué algunes coses que no li pogueren prendre mai: la capacitat d’enamorar i d’enamorar-se, la dignitat, la il·lusió, el coratge i les ganes de viure. Novel·la sobre les calamitats de la guerra i els amors contrariats, A cor obert és sobretot el testimoni vital d’un home que, a pesar de perdre molts combats, no es va donar mai per vençut i va fer el possible i l’impossible per recobrar el seu primer amor. Al text queda magistralment dibuixat l’ambient d’un poblet valencià al llarg del segle XX.

Ara, la sinopsi de “10.193 – Escuma de mar”.

Joaquín Mas Catalán, ex-soldat de la República espanyola exiliat a França en perdre la guerra, tenia 27 anys quan, el 22 de juny de 1940, va caure presoner de l’exèrcit alemany a Les Voges. D’allí va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, i després a Gusen I. En 10.193 – Escuma de mar ens explica en primera persona el calvari que va viure fins al seu alliberament, el 5 de maig de 1945. ¿De quina pasta estaven fets aquests homes, que foren capaços de sobreviure cinc anys en els camps d’extermini nazis? Aquest llibre és una defensa de la dignitat humana i de la seua ànsia de llibertat.

Cazarabet conversa amb Manel Joan i Arinyó:

Manel: Per què taproximes a aquests dos esdeveniments que tenen a veure amb la Guerra Civil i les seves particulars vivències?

– L’escriptura és el meu espai de llibertat. Per aquest motiu, he escrit sempre el que més m’ha agradat. En el cas concret d’aquests dos llibres, però, el goig de la creació literària es va fusionar amb la meua condició de ciutadà compromès amb la memòria històrica.

-Dalguna manera ho fas per aproximar aquest esdeveniment als estudiants dESO i de Batxillerat?

– Tots dos llibres estan escrits per al públic adult. Ara bé, molts professors han considerat que serien lectures útils per als estudiants i els han recomanat a l’aula. Per mi, encantat. El jovent ha de saber què va ser el franquisme i el nazisme. Tothom ha de conèixer l’horror de la repressió dels “nacionals” i la inhumanitat dels camps d’extermini del Reich.

-Què creus que fa falta per a que la gent tinga més incentiu per a llegir?

– Els lectors som una minoria, és cert. Això és així perquè interessa a les classes dominants, que fan mans i mànegues per tenir una joventut drogada i uns adults degradats a zombis, preocupats només pel futbol i per les banyes de les famoses. Què podem fer per incentivar la lectura? Doncs llegir i recomanar ardentment les obres que ens agraden. <>, és una frase que s’aplica a les persones que han actuat justament. La podríem parafrasejar: <>.

-En “A cor obert” taproximes a un jove -recordem que només té 16 anys- que ha d’agafar el fuselll. Per a fer-ho thas apropat a testimonis, més o menys directes?

– El protagonista pertanyia a la Lleva del Biberó, en efecte. Vaig tenir la sort immensa de conèixer-lo. A banda d’explicar-me els fets bèl·lics en què participà, em va relatar molts passatges de la seua infantesa i adolescència. I episodis de l’amarga postguerra. Als 17 anys va perdre una cama en combat, però no li van poder prendre mai la dignitat ni el coratge.

-Com és el procés de documentació en les tevés narracions?

– En aquests dos llibres he tingut la sort de comptar amb els testimonis directes dels fets. En 10.193-Escuma de mar, a més, vaig disposar dels quaderns de la deportació del protagonista. Això a banda, em vaig documentar en llibres d’història, novel·les i entrevistes a homes i dones que van viure aquells anys i aquelles circumstàncies.

-Com van poder mantindre aquella gent la il·lusió per viure?

– Instint de supervivència, ganes de tornar a la seua terra i d’abraçar els seus, ideals polítics, fe, tossuderia… Molts presoners tenien assumit que tard o d’hora moririen al camp, però no volien donar-se. Haurien de ser els seus enemics els qui els mataren.

-En el segon llibre , el de “10.193 – Escuma de mar” tractes allò que passa un exiliat, fill de la derrota que cau dins la maranya dels camps de treball i després, finalment, del Camp de Concentració de Mauthausen….Com va ésser per a tu viure, descobrir , redescobrir el dolor del protagonista?

– Amb gran pesar i consternació. I ràbia i impotència.

-Shan escrit molts llibres arran de testimonis de sobrevivents, de persones que van aconseguir sortir daquella mena dinfern i daltres que també parlen de lHolocaust, però no perquè nhi haja molts et deixen de sorprendre. Em refereixo al fet que al davant de qualsevol lectura en surts, més o menys, “tocada”. Què ens en pots dir?

– Puc dir que els actes dels criminals immunds sobrepassen la raó i els sentiments humans. La paraula monstres aplicada a les tètriques calaveres SS és un eufemisme. Van ser, certament, l’excrement de la raça, tan racistes i supremacistes com eren.

-Veig que et preocupa molt el tractament, no sé, molt proper, dels personatges, de tots ells. En les teves narracions tenen més pes els personatges que no lambient en què es mouen?

– El meu paper en aquests llibres ha estat justament aquest: cedir la veu, donar vida als personatges.

-Cadascú aporta el seu particular gra de sorra per fer quelcom de profit i recuperar la Memòria Històrica. Et sents una mica així com a narrador i, a la teva manera, divulgador?

– Tot el mèrit dels llibres A cor obert i 10.193-Escuma de mar pertany als seus protagonistes. Això no obstant, amb tota la humilitat del món, però alhora ple de satisfacció, confesse que per a mi serà sempre un orgull haver agafat el testimoni per actuar de cadena de transmissió en la denúncia dels crims del nazisme i del franquisme. No importa que haja passat més de mig segle d’aquests fets. Encara que en fera mil anys caldria recordar-los, i enaltir al mateix temps la memòria de les víctimes; sens dubte, els millors homes i dones del segle XX.

-Manel, els teus llibres són dels que es lligen. A més, són planers a lhora de la lectura i això reconforta al lector, però tú com et sents com a escriptor?

– Considere que un dels objectius de l’escriptor ha de ser fer-se llegir. Cadascú amb el seu estil i amb els seus pressupòsits, però sense perdre de vista que, el lector, se l’ha de “mimar”. Açò vol dir que tu has d’intentar excel·lir en l’ofici. Quan de vegades em demanen si puc viure de la literatura, m’agrada respondre que jo visc gràcies a la literatura i que sense ella seria un desgraciat. Ara, per exemple, no podria estar parlant amb tu.

-Quina nova historia, amic Manel, ens estàs preparant? Ens en pots avançar quelcom?

– Estic embrancat en una novel·la eròtica protagonitzada per tres matrimonis del PP. Dels homes, dos són metges i el tercer és doble tresorer: de l’hospital i del PP comarcal. El conflicte és que les seues dones passen olímpicament d’ells i estan desesperats. Fan tots els papers de l’auca per apaivagar la cremor sexual, però no se’n surten. Escrita en clau d’humor, serà també molt surrealista i corrosiva.

A cor obert. Manel Joan i Arinyó
112 páginas 21 x 13 cms.
9,50 euros
Perifèric

17823
10.193 Escuma de mar. Manel Joan i Arinyó
178 páginas 21 x 13 cms.
8,80 euros
Perifèric

Comparteix

Icona de pantalla completa