A València, bressol de dones magnífiques, n’han destacades tres per mèrits propis al meu entendre. Tres autèntiques superdones, engendradores d’admiració, devoció i fins i tot de la més alta literatura. La primera, per mèrits propis i per edat, la Moma. Recordeu si més no la cèlebre frase: <> La segona, que no li queda a la saga quant a fama i coratge, na Paquita la Rebentaplenaris, que en glòria estiga. Flagell de catalanistes i d’esquerrans, una de les seues màximes favorites: <> I la tercera, ai la tercera! No hi ha hagut a València una dona tan templada i benparida com ella, i sobretot tan estimada pels valencians del Cap i Casal:
LA MUSA DELS BANDITS
La Moma, na Paquita i els lladregots
s’ agafen les mans
i comencen el ball macabre
al so de la música dels tararots.
Brameu, brameu, que el món s’acaba,
rates, fardatxos i rucs:
bram d’ase no en puja cap al cel.
Rita la Cantadora, vampir de la nit.
Rita la Balladora s’ha fet l’ama del llit.
Rita la Manadora té vinagre al pit.
Mala Rita, Rita, Rita,
per on passes la teua fel esguita!
Purpurats, ties maries,
imputats, deshonrats
i ducs empalmats
ens talleu la llengua,
calcineu la hisenda
i ens buideu els ulls.
Inquisidors, feixistes:
a prendre pel cul!
Rita la Pecadora
té boca de femer.
Rita la Bevedora
mama més
que un carreter.
Rita, Ludòpata,
es juga a la tava
palaus i carrers.
Mala Rita, Rita, Rita,
per on passes
la teua maldat esguita.
Al Cap i Casal
Tothom mut i retut.
Tururut, tururut,
Mala Rita ens ha fotut!
Purpurats, ties maries,
imputats, deshonrats
i ducs empalmats
ens talleu la llengua,
calcineu la hisenda
i ens buideu els ulls.
Inquisidors, feixistes:
a prendre pel cul!
Rita la Banquera
furta als pobres
per donar-ho als rics.
Rita, Romancera,
ets la musa dels bandits.
Rita, Gintoniquera,
amb els nostres eurets
et fots cada got
com el Micalet.
Vigila que amb aquesta caloreta
no pegues un pet.
Mala Rita, Rita, Rita:
qui al cel escup a la cara li cau.
Qui al cel escup a la cara li cau.
Au, cacau!
s’ agafen les mans
i comencen el ball macabre
al so de la música dels tararots.
Brameu, brameu, que el món s’acaba,
rates, fardatxos i rucs:
bram d’ase no en puja cap al cel.
Rita la Cantadora, vampir de la nit.
Rita la Balladora s’ha fet l’ama del llit.
Rita la Manadora té vinagre al pit.
Mala Rita, Rita, Rita,
per on passes la teua fel esguita!
Purpurats, ties maries,
imputats, deshonrats
i ducs empalmats
ens talleu la llengua,
calcineu la hisenda
i ens buideu els ulls.
Inquisidors, feixistes:
a prendre pel cul!
Rita la Pecadora
té boca de femer.
Rita la Bevedora
mama més
que un carreter.
Rita, Ludòpata,
es juga a la tava
palaus i carrers.
Mala Rita, Rita, Rita,
per on passes
la teua maldat esguita.
Al Cap i Casal
Tothom mut i retut.
Tururut, tururut,
Mala Rita ens ha fotut!
Purpurats, ties maries,
imputats, deshonrats
i ducs empalmats
ens talleu la llengua,
calcineu la hisenda
i ens buideu els ulls.
Inquisidors, feixistes:
a prendre pel cul!
Rita la Banquera
furta als pobres
per donar-ho als rics.
Rita, Romancera,
ets la musa dels bandits.
Rita, Gintoniquera,
amb els nostres eurets
et fots cada got
com el Micalet.
Vigila que amb aquesta caloreta
no pegues un pet.
Mala Rita, Rita, Rita:
qui al cel escup a la cara li cau.
Qui al cel escup a la cara li cau.
Au, cacau!
