Dimarts, 12 de gener de 2016
Han vingut a l’institut dos guàrdies civils del Servei de protecció al menor contra la prostitució i ens han donat una bona notícia. No han detectat res en el cas d’una alumna nostra durant l’any que l’han investigada. Una altra cosa és que té moltes possibilitats de caure-hi, però de moment és tot en ordre.
Tant de bo se salvara del turbulent món de la prostitució. I no ho dic per fer-me el beat ni perquè aspire a rebre el nihil obstat de les enemigues i dels enemics acèrrims del comerç carnal. Ho dic perquè, si algun dia aquesta jove s’hi dedica, hi hauran sigut determinants una sèrie de factors molt adversos que l’han envoltada des que va nàixer.
Contràriament, quan una dona elegeix lliurement la pràctica d’aquest ofici, se l’hauria d’escoltar abans d’anatemitzar inquisitorialment. D’acord que és una agressió moral i física, però quin treball no acaba esqueixant-te el cos i l’esperit? No vull embalar-me, cosa que seria molt senzilla ja que no tinc ningú que em replique. Així doncs, assenyalaré dos o tres punts que no s’han de perdre de vista quan es parla d’aquest tema i un altre dia, si ve al cas, m’hi tornaré a referir.
Entre el sector que n’està en contra, i sense ànim d’assentar càtedra, hi veig uns quants subgrups: en primer lloc els qui blasmen el fenomen, però, fariseus, en són consumidors empedreïts. Hi ha el grup que s’hi oposa per qüestions morals i religioses. I finalment cal assenyalar els qui condemnen la prostitució en nom dels drets humans i de la dignitat de la dona.
Dels primers no cal ni parlar-ne com no siga per desitjar-los que tanta hipocresia els faça impotents.
El grup que s’hi oposa per qüestions religioses és molt respectable, com ho és també la postura de tots els ateus que pensen el contrari.
Respecte al grup que n’exigeix la prohibició enarborant la bandera dels drets humans, cal aplaudir-los d’entrada. Si bé, com deia adés, haurien de seure amb les prostitutes que exerceixen voluntàriament l’ofici i parlar-ne. Potser s’endurien més d’una sorpresa.
Hi ha també els clients porcs, els tarats i els perillosos.
Un altre inconvenient és que la seua vida laboral òptima s’acaba prompte, ja que cada dia hi ha més dones que comencen als divuit anys.
Més contrarietats: han de dur una doble vida a causa del rebuig social i del cataclisme familiar que s’esdevindria si els pares, el marit o els fills s’assabentaren de la seua activitat laboral.
Mala peça al teler, tot plegat.
No és per molestar els esperits sensibles, però crec que la prostitució no s’acabarà mai. Per una qüestió genètica. Digueu-li masclisme si voleu. A nivell sexual, hi ha certs moments en la majoria de parelles en què la dona perd una part de l’interès sexual, no té tantes ganes de sexe com el seu home, sovintment amb més picor cerebral que no testicular. Parle de la maternitat i de la menopausa, però també de la repulsió al marit a causa de l’abandonament físic i afectiu d’aquest.
Per favor, no vull generalitzar ni doctorejar. Jo no sóc ningú. Vull dir, no sóc puta ni puter. Per això, no sé quina mosca m’ha picat per embrancar-me, dimarts i bon dia, a parlar d’aquests temes, sempre d’actualitat, però summament irreverents i per tant impropis de ser abordats per un home virtuós com jo. Procuraré esmenar-me.
