Planeta mut

Autor: Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions, 2016.
Col·lecció Retorn al Sol nº 8
172 pàg.

Imagineu-vos que som a l’any 2103 del nostre calendari. Els humanoides del planeta Eslet, de la galàxia Otz, són un pèl més baixets que els humans. Amb la pell bruna i una vista i un olfacte extraordinaris, els pobres són sords i muts.

Tot i que els humans els van ensenyar una escriptura limitada, transmeten la majoria dels seus missatges mitjançant els gestos, les mirades, l’olfacte, els tocaments… Destaquen les seues representacions teatrals. I practiquen tècniques respiratòries per curar-se qualsevol mal i per controlar l’ejaculació. Els únics matrimonis legals del planeta són els trimonis, formats per un home i dues dones. Normalment, dues dones que s’agradaven triaven un home que els agradara a les dues. En aquell planeta les femelles tenien la paella pel mànec.

L’impuls que mou els esletians és la felicitat. De fet, allí no hi ha hagut mai disturbis. Com que no poden parlar, és molt difícil dir mentides. Desconeixen l’existència de la guerra.

Un teraqüi que treballa a Eslet fa reflexions sobre Eslet en el seu diari personal, i ens explica la vida d’aquella gent. Segons la seua opinió, la base del benestar dels esletians rau en els trimonis, en el gaudi sexual.

Però la felicitat esletiana estava condicionada per un ordre establert que prohibia l’amor en parella. Ací comença la distopia. Els conflictes s’inicien quan uns esperits lliures es rebel·len contra aquell ordre (im)perfecte i reclamen el dret a gaudir en parella i a formar unions estables, o transitòries, de dues persones en comptes de fer un trimoni a la força.

Magnífica novel·la de ciència-ficció molt recomanable fins i tot per als que no són consumidors habituals d’aquest gènere. (Jo, per exemple.) Jordi Solé i Camardons entona un cant a la llibertat i a l’amor amb esplèndides dissertacions sobre política, conflictes, sociolingüística, lideratge, dansa, etc.