Diari La Veu del País Valencià
Llibres que encoratgen, per Lluís Barberà
Despús-ahir, 9 de maig, vaig entrar en una llibreria i raonàrem de manera esplaiada la llibretera i jo al voltant d’eixes persones que, de manera desinteressada, no sols es dediquen a l’escriptura sinó que, a més, fan possible que els lectors contribuïsquen a la millora de la societat, començant per les persones més estimades amb les quals compartixen més temps.

El mateix dia en parlí una miqueta amb dos persones que volien aprendre valencià i els diguí els títols, els valors que tractaven i, tot seguit, vos els citaré amb un xicotet comentari.

Solidaritat (Vicent Navarro, Tàndem Edicions). Esta obra, escrita fa més de catorze anys, trau un tema que, de manera visionària, tenim present en la societat: la tolerància, la immigració i els temes que poden girar al voltant de l’acte de passar a viure en un altre país o lloc diferent al que vivíem inicialment i, a més, amb una cultura o més ben distintes al món que ens envoltava. Sembla que, com el següent, està tenint demanda en instituts.

Roger lo Pelat (Gemma Pasqual i Escrivà, Ed. Barcanova). Es tracta d’un llibre en què el personatge, Roger, es fixarà en la figura del Tirant lo Blanc per a reviscolar d’un problema de salut (càncer) i, a més, tancarà ferides que tenia amb altres persones. Ens porta al món de la perseverança i de l’esperança, a més de passar-nos un temps per l’amabilitat. Em paregué molt interessant.

A continuació passarem a dos llibres que, encara que estan recomanats (segons informació que figura en el propi llibre) per a majors de 7 anys, crec que poden ser útils per a tots els públics, entre altres coses perquè ens ajuden a treballar la imaginació i poden resultar agradables per al lector que estiga interessat per tindre una vida més saludable i alegre.

Jana, la caçadora de sons (Marta Balaguer –Barcelona-, Ed. Cruïlla). És l’únic dels quatre que està escrit en català. Ací vorem reflectides l’ajuda (treballar una xiqueta pensant en el seu avi), l’aventura, el ball d’experiències i, finalment, com fem realitat el somni. Ací aprendrem molt de música. El vaig fullejar i trobí que el podien gaudir tant el xiquet com una persona major o, fins i tot, un progenitor o un educador i sense límits d’edat. Com els llibres que van en eixa línia que ens afavorix l’harmonia i la creativitat, té missatges que poden educar molt bé al lector, d’eixos que van endinsant-se de manera tranquil·la, espontània, quasi sense adonar-nos-en…

Dèsset contes i dos pingüins (Daniel Nesquens –escriptor- i Emilio Urberuaga –il·lustracions-, Ed. Anaya). Es tracta d’una traducció al valencià. L’he llegit una miqueta i, comencí per una entrevista als seus autors, d’on ja es pot imaginar u que ho anem a passar bé. Curiosament, el primer conte ens pot recordar la típica manera de fer amics quan u és xiquet. Ara bé, el que més m’ha agradat és que ens porta a un món obert en què les combinacions més estranyes són possibles i en què les possibilitats primen per damunt dels problemes, ja que tenen més protagonisme. Per tant, una vegada més, i com en casos semblants a Pere Calders o Gianni Rodari, fins i tot ens podem dirigir a un món també interessant: estimular als aprenents d’una llengua a llançar-se a l’aventura d’escriure i, així, assaborir-la més.

Després de tot açò podem arribar a una conclusió: podem fer una educació no sols centrada en l’estudiant sinó, a més, oberta a recursos i persones que encoratgen i escampen esperança, dos valors molt importants ara… i en qualsevol moment.

Comparteix

Icona de pantalla completa