Han fent tant el porc, han tibat tant la corda, que s’han posat entre l’espasa i la paret. Tant han insistit a dir No i No que han fet crèixer més i més el Sí i Sí. El govern espanyol, i els partits que li donen suport en la negació a tota ultrança del “dret a decidir” dels catalans, amb la seua burrera s’han abocat a un carreró sense eixida. La seua intransigència els ha resultat del tot contraproduent. En aquests moments, l’única possibilitat que tenen d’impedir la independència de Catalunya democràticament és accedir a la celebració del referèndum i guanyar-lo. Si poden. No els queda cap altra opció (cap altra opció democràtica, insistist). Avui, la consulta és l’única possibilitat que els queda per salvar la seua Unidad de Destino en lo Universal. Com més tarden a accedir-hi, més força pren l’escenari d’una DUI. Més força i més arguments democràtics. Ara, als qui més els convé el dret de decidir és als espanyols, als unionistes. Però ja sabem com són. Encara no s’han adonat que ja no és temps de pronunciamientos, alzamientos i altres aspavientos a la manera de Franco o d’Espartero. Estan, ara més que mai, acorralats entre l’urna i la paret.
En aquests moments, a qui més convé el referèndum és a España
abril de 2014
