En un moment en què les persones estem sent desproveïdes dels drets individuals i col·lectius s’estan generant i, el que és més important i definitiu, consolidant, nuclis d’autogestió des de l’àmbit local. Totes les associacions o grups premiats compartixen la característica de ser autogestionats, d’organitzar els seus propis actes, de desobeir l’ordre establert i de proposar accions d’actuació col·lectiva. En cap d’ells, tampoc, es deixen de banda valors com la solidaritat, l’ecologia o la normalització lingüística, que hi esdevenen transversals.
Entre les accions premiades hi hagueren algunes de les que han dut endavant a la ciutat col·lectius com l’Assemblea de Dones d’Elx, Elx no es Privatitza, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (@PAH_Elx), Elx pel Dret a Decidir (@DretaDecidirElx), la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència, Margalló Ecologistes en Acció (@Margalló_Elx), el Grup Antimilitarista Tortuga o el Col·lectiu 22M d’Elx (@22M_Elche). Grups, associacions, col·lectius amb propostes concretes i amb el ferm compromís de recuperar la ciutat, que treballen amb honestedat i creativitat deixant de banda el victimisme i la pena. Flexibles en l’organització i des de l’optimisme pedagògic. Que el 15M els haja ajuntat a tots sota l’aixopluc d’Iniciativa Malanga posa de manifest, com a mínim, dues coses.
Per una banda la necessitat de crear xarxes entre grups i col·lectius diversos que treballen per causes distintes. Això afavoreix la col·laboració entre els agents socials, augmenta l’impacte de les accions que es duen a terme, es perfeccionen les propostes i el mode de desenvolupar-les i s’orienten les iniciatives de forma que puguen ser aprofitades més endavant per altres grups. Més enllà de la comunitat global Avaaz o de l’ITN, les xarxes locals i comarcals tenen l’obligació de procurar accedir als centres polítics de decisió local.
Per una altra, la voluntat d’anar més enllà de l’activisme 2.0. No hi ha dubte que els moviments socials tenen en Twitter i Facebook dues eines poderoses per difondre els seus missatges i les seues accions, xarxes que agiten i difonen idees però que no sempre aconsegueixen la mobilització al carrer. Les xarxes socials, ja ho sabem, tenen algunes limitacions: la repercussió real en els canvis de les institucions és minúscul. Les lleis encara s’aproven en parlaments guiats per lògiques de poder que van més enllà de Twitter i Facebook. Per això, manifestava al començament el meu goig per la consolidació d’aquests col·lectius (i d’altres a la ciutat mateix i al País); perquè, malgrat la modernitat líquida, només en la perdurabilitat hi ha la possibilitat de permeabilitzar les estructures sòlides del poder tradicional, només a llarg termini i amb una base sòlida de treball es poden fer aportacions importants a l’acció política.
Ens hem dolgut, sovint, els valencians, de no comptar amb un teixit associatiu. Que una ciutat com Elx, que la tercera ciutat del País, siga capaç de mostrar aquesta vitalitat associativa (amb un poder local absolutament d’esquenes), que associacions novíssimes dialoguen amb les més veteranes, no és (només) efecte de la crisi. Tinguem-les en compte, treballem perquè les seues accions arriben més enllà de la ciutadania, perquè les seues propostes -que en fan, i moltes- condicionen les agendes polítiques.
