Deu dies abans, el primer de juliol, al Col·legi Major Doctor Pesset de València, es presentà la plataforma ‘Nosaltres Decidim. País Valencià’, una suma de voluntats socials i polítiques per respondre en contra del projecte de Llei de protecció del no nascut (sic) que vol aprovar el govern actual. 43 entitats i organitzacions s’hi han adherit.
La xifra, en tots dos casos, va en augment. I tots dos casos simbolitzen també la vitalitat d’un moviment injuriat, escarnit i befat per amplis sectors que no s’autodenominen precisament conservadors.
Emocionava aquest JO DECIDISC que cridàrem l’1 de febrer a Madrid, l’1 de juliol a València i dijous passat a molts indrets del país. Un jo que, evidentment, esdevingué un gran NOSALTRES. Nosaltres, les dones, que escrigué Edith Södergran i cantà Maria del Mar Bonet. Nosaltres, les “fades i les bruixes que s’estimen”, digué Ma Mercé Marçal. Nosaltres, que “fem, amb joia una escorta d’amigues”, apuntà Reneé Vivien. Nosaltres “germanes, estrangeres” d’Audre Lorde. Nosaltres, en definitiva, que busquem la sororitat de Marcela Lagarde i de tantes dones de qui bevem la força. Nosaltres les marginades, les desnonades, les negres, les putes, les acadèmiques, les mestisses, les colonitzades, les occidentals, les velles, les intel·lectuals, les pobres, les violades, les joves… Nosaltres, les dones de les esquerres, que no pactem amb el neoliberalisme, sinó que el combatem. Perquè la llibertat, no és un canvi de presó.
L’altre dia llegia que declarar-se antisistema no canvia res a efectes pràctics. Mentida. Ja els agradaria. Declarar-se antisistema no és estar fora del sistema, sinó intentar canviar-lo. Declarar-se antisistema és dissentir en la nostra condició de dones, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Perquè el patriarcat és, per definició, heterosexual. I el patriarcat és, no ens oblidem, qui ens conduïx cap a les desigualtats de gènere. Des de l’antisistema hem d’estar convençudes que l’acció al carrer és vital, que prendre les places és fonamental per contagiar l’esperit del Tren de la Llibertat que ens va moure cap a Madrid.
Per això tantes i tantes accions han omplert els carrers de l’Estat i del món en els darrers mesos i han convidat a la rebel·lió. Perquè contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista! Per això les accions de Gatamaula a Barcelona, les pintades d’Arran arreu del país, les manifestacions nocturnes de La Nit és Nostra, les accions en San Fermín de Lumatza Nafarroa, l’Akelarre a Gallardón de les feministes de Madrid, l’Abort Airlains d’Elx pel Dret a Decidir, la Marxa Fúnebre de les Dones en Lluita de Castelló, el Tren de la Llibertat de les asturianes, la germandat el Coño Insumiso de Màlaga, l’avortament quotidià de l’Aparadora, els actes de Femem, el moviment “My belly is mine”, que va omplir fa quinze dies el metro de Londres…
Desobediència, germanes, ha arribat el moment de la desobediència. Desobediència des de la no-violència.
