Floriran crits i cors i paraules.”
El fet que l’AVL dedicara l’any 2013 a la figura del poeta valencià Vicent Andrés Estellés va ser una bona oportunitat per revisar la seua obra, fer-hi noves aproximacions, recitar-lo, dur-lo a les escoles, construir-lo i deconstruir-lo. Activitats, totes aquestes, que no s’havien deixat de fer des de fora de les institucions, i que l’any passat, en fer 20 anys de la mort del poeta, potser, s’ordenaren. La celebració, doncs, afavorí l’excusa per repensar-lo a tots aquells que el tenim present gairebé dia a dia, i l’oportunitat d’expiar les culpes als qui, per motius en què ara no hi entrarem, encara no s’hi havien posat amb el poeta de Burjassot. En el primer grup és on hem d’encabir les Fetes Estellés que ja coneixereu.
Hauríem de procurar, però, en aquesta dèria commemorativa d’homenatges, recitals, exposicions, guies didàctiques, passejades i un llarg etcètera, de mirar més enllà de l’Estellés dels ’70 que va assaltar el carrer i va esdevindre símbol d’un País Valencià que despertava. Per fer-ho, clar, ens hem de convéncer que ja hem despertat, que no som un miratge ni un somni, que som un poble real, de persones amb noms i ulls, que construïm dia a dia un present exportable, que llegim, ai!, i llegim la nostra literatura.
Ens sembla imprescindible, en aquest sentit, que se situe la figura del poeta en un context internacional. Que Estellés no siga només “un poeta valencià”, ni tan sols només un poeta valencià en l’àmbit general de la poesia en català, sinó que es treballe per situar-lo en paral·lel a altres veus poètiques europees i nord-americanes. Estellés és un poeta universal perquè tracta temes universals; o què són si no el temps, la pàtria, l’amor i la mort? La traducció se’ns presenta aquí, imprescindible. Traduïm-lo! Editem-ne nous reculls i nous treballs crítics. Revisem les velles (vellíssimes) traduccions i fem-ne de noves.
Sense dubtes, sense demanar permís, sense complexos. Amb la certesa que la seua veu serà magistralment llegida i reconeguda pels qui sàpiguen ampliar la mirada i valorar la poesia estellesiana no només des del civisme i el compromís social, sinó també des de la perfecció tècnica, la capacitat intel·lectual, l’exigència crítica, l’altura literària, la cura lingüística… Cap aquí sembla que caminen els estudis més recents sobre el poeta: contextualitzar Estellés; exportar Estellés. Cap aquí demanem, modestament, que s’orienten els esforços. Amb aquesta convicció, des d’Alacant, en la Festa Estellés més meridional d’enguany, direm, clamarem, reclamarem, un Estellés políglota. Llegirem doncs, el poeta, en més de mitja dotzena de llengües. Ens hi acompanyeu?
